Biografia | |
---|---|
Naixement | 1320(Gregorià)![]() Montblanc (Conca de Barberà) ![]() |
Mort | 1390(Gregorià)![]() Barcelona ![]() |
Activitat | |
Ocupació | traductor![]() |
Jaume Conesa (Montblanc,Conca de Barberà,1320 -Barcelona,1390) fou un escrivent i traductor membre de laCancelleria Reial i un dels membres culturalment més actius d'aquesta institució en temps del reiPere III el Cerimoniós.[1]
Nascut en el si de la família dels Conesamontblanquins, una de les famílies nobiliàries més importants de laCatalunya Nova delsegle xiv, rebé una bona educació fins que fou admès a laCancelleria Reial delrei Cerimoniós el1342. Tan sols nou anys després fou nomenat secretari reial, període durant el qual escrivia les cartes del rei (moltes d'elles conservades), i el1365 el monarca el nomenà protonotari reial. Serví el rei Pere durant trenta anys.[2]
El22 de maig de1352 va actuar com a notari davant de divuit testimonis de prodigis efectuats per laVerge de la Serra deMontblanc (Conca de Barberà). La seva influència ajudà que elpapaUrbà V concedís indulgències als peregrins delSantuari de la Serra del poble natal de Conesa.
Considerat el renovador de la prosa catalana medieval, el1367 inicià la traducció completa alcatalà de la versió de laguerra de Troia deGuido delle Colonne,Historia destructionis Troiae (escrita el1287 i que partia de la visió romana dels autors tardoanticsDictis iDares) amb el títolHistòries troianes (publicada el 1906). D'aquesta publicació es conserva un exemplar al Museu Arxiu de Montblanc, donada pel llibreter Josep Poter. En aquesta traducció Conesa fa unes interessants reflexions sobre l'ús de laprosa per explicar històries i no escriure fabulacions, alhora que ens exposa interessants reflexions sobre l'ofici de traductor.
Les traduccions d'obres de tema clàssic i d'obres clàssiques fou una constant de la cort del Cerimoniós i estaven molt de moda. Conesa, però, adaptà delllatí diversos recursos sintàctics que feren evolucionar la seva prosa amb un estil únic, clar i precís.
A Montblanc instituí el benefici de Tots els Sants (1359) a l'església de Santa Maria, a l'actual capella de la Mare de Déu de Montserrat. Morí a Barcelona l'any 1390.