Страна Восходящего Солнца, Terra del sol naixent,The Land of the Rising Sun,ארץ השמש העולה,Land der aufgehenden Sonne,日出る国,Pays du Soleil levant,Країна Сонця, що сходить,Země vycházejícího slunce iКраіна ўзыходзячага сонца
El Japó comprèn unes 3.400 illes,[1][2] de les quals les més grans sónHonshu,Hokkaido,Kyushu iShikoku, les quals representen el 97% de la superfície total del país, sense comptar els cossos d'aigua. La majoria de les illes són muntanyoses o volcàniques; el punt més alt del Japó, elMont Fuji és unvolcà. El Japó és el desé país més poblat del món, amb 128 milions d'habitants estimats el 2007. L'àrea metropolitana de Tòquio, que inclou la ciutatcapital deTòquio i moltes altres prefectures, és la més gran del món, amb més de 30 milions de residents.
Encatalà, la paraula "Japó" és unexònim que no existeix en la llenguajaponesa. Els noms japonesos per al país sónNippon (にっぽん) iNihon (にほん), i ambdós s'escriuen enkanji com a 日本. El nom japonès deNippon s'utilitza oficialment i en l'emissió delpaper moneda.Nihon és un terme més casual, i el més utilitzat en la parla quotidiana.
TantNippon comNihon signifiquen literalment "l'origen del sol" (日sol 本arrel oorigen) i per tant sovint es tradueixen com a "país del sol naixent". Aquesta denominació va sorgir a partir de la correspondència imperial amb ladinastia xinesa Sui i fa referència a la posició oriental del Japó amb respecte laXina.
El nom català del Japó arribà aoccident per les rutes de comerç. L'antiga paraula delxinès per al Japó, segons va quedar registrada perMarco Polo eraCipangu. En elxangainès actual (un dialecte xinès wu) la pronunciació dels kanji 日本 ésZeppen. La paraula antiga per al Japó enmalai ésJepang (en l'ortografia modernaJepun), un préstec del xinès. Els mercaders portuguesos van trobar aquesta paraula aMalacca elsegleXVI, i es pensa que ells serien els primers a portar aquesta denominació a Europa.
El Japó és unarxipèlagestratovolcànic compost per 377.835 km2[7] de terra i 3.091 km2 d'aigua, està conformat per unes 3.400illes que s'estenen al llarg de la costa asiàtica, en l'oceà Pacífic i en els arxipèlags deRyukyu,Izu iOgasawara.[8] Segons el cens de 2005 té 127,55 milions d'habitants.[9] El país està ubicat al nord-nord-est de laXina i deTaiwan (separat pel mar de la Xina Oriental), a l'est deCorea (separat pelmar del Japó) i al sud deSibèria,Rússia. Les quatre illes principals, de nord a sud, sónHokkaido,Honshu,Shikoku iKyushu. L'illa d'Okinawa (600 km al sud-oest de Kyushu) els segueix en magnitud. Prop del 84% del país és muntanyós, cada illa compta amb la seva cadena muntanyosa, la muntanya més alta és elMont Fuji (Fujisan), de 3.776 m d'alçada, seguida deKitadake, amb 3.193 m d'alçada. Atès que existeix poc terreny pla, molts turons i vessants són aprofitats en la seva totalitat per al conreu. Com que està situat en una zona de molta activitat volcànica resulten freqüents tremolors de petita magnitud i l'activitat volcànica ocasional. Elsterratrèmols destructius ocorren diverses vegades cada segle, resultant sovint entsunamis.[10]
Les illes muntanyoses de l'arxipèlag formen un arc (anomenatarc d'illes)des de les costes de l'est d'Àsia. El territori nacional inclou les petites illes Bonin o Ogasawara incloent l'illaIwo Jima aproximadament a 1.100 quilòmetres de les illes principals. La particularitat que el Japó sigui un arxipèlag fa que cap punt del país sigui a més de 150 quilòmetres del mar.
Les quatre illes principals es troben separades per estrets canals i tres d'elles (Honshu, Shikoku i Kyūshū) pelMar Interior de Seto. A l'extrem meridional es troben les illes Ryukyu a 970 quilòmetres al sud de la tercera gran illa, Kyūshū.
El punt més proper al continent asiàtic és laPenínsula de Corea a una distància aproximada de 200 quilòmetres. El país sempre va estat connectat el continent a través de rutes marítimes de comerç: al nord amb Sibèria, a l'oest des de lesilles Tsushima cap a la península coreana i al sud amb els ports del sud de la Xina.
Té aproximadament un 84% de territori muntanyós, el 14% de la superfície es dedica a activitats agrícola-ramaderes, el 66% a boscos i el 20% restant està dedicat a altres usos,[9] a causa del fet que les seves illes són una cadena muntanyosa a la part submergida de la plataforma continental, sent les illes els seus pics. Només prop del 25% del territori és pla i és on es concentra la població. Una llarga cadena muntanyosa divideix l'arxipèlag per la meitat, una de les quals es troba al costat de l'oceà Pacífic i l'altra del costat del mar del Japó (la qual cosa s'aprecia en el mapa topogràfic). En la meitat del Pacífic hi ha escarpades muntanyes, d'entre 1.500 i 3.000 metres d'alçada que formen profunds valls i congosts. Al centre convergeixen 3 cadenes muntanyoses: lesHida, lesKiso i lesAkaishi, les quals formen elsAlps Japonesos, sentKitadake la seva muntanya més alta amb 3.193 metres, però la segona en altura del país. El punt més alt del territori es troba en elMont Fuji, un volcà dormit des de 1707 de 3.776 metres situat a laprefectura de Shizuoka.[11]
Cap de les planes o valls habitades és àmplia. La més gran és la plana de Kanto, situada a Tòquio, i només té 13.000 quilòmetres quadrats. Altres planes importants són: la de Vall de Nōbi, que envolta Nagoya; la de Kinki, a l'àrea d'Osaka-Kioto; la de Sendai, que envolta la ciutat de Sendai al nord-est de Honshū i la de Ishikari a Hokkaido. La majoria d'aquestes planes estan al llarg de la costa.
La petita part de terra habitable patí diverses modificacions en el seu terreny al llarg dels segles. Les terres properes al mar i als rius tenen nombroses construccions de dics i drenatges, molts turons i muntanyes estan tallats en terrasses esglaonades per augmentar el terreny cultivable i per augmentar el terreny edificable. Aquest procés de modificació del medi continua actualment amb l'extensió de la línia costanera i la construcció d'illes artificials per a les indústries i per al creixement del port. Un exemple d'això és l'aeroport de Kansai, a la badia d'Osaka.[12]
Els rius de Japó solen ser ràpids i abruptes, només uns pocs sónnavegables[8] i la majoria solen tenir menys de 300 quilòmetres de llargada. Malgrat això, el Japó aconsegueix aprofitar aquests rius per produir energia hidroelèctrica, encara que aquest recurs es troba explotat gairebé fins a la seva capacitat.[8] El riu més llarg del territori és elShinano, el qual neix a laprefectura de Nagano fins a laprefectura de Niigata on desemboca almar del Japó, té 367 quilòmetres de llargada. La major reserva d'aigua es troba en elllac Biwa al nord-est de Kyoto.
L'extensió de la costa navegable especialment en elMar Interior de Seto, compensa la manca de rius navegables. La costa pacífica del sud de Tòquio té la característica de ser llarga i d'augmentar la seva profunditat de forma molt gradual gràcies a la sedimentació.
Hi ha una gran varietat en lavegetació japonesa (unes 17.000 espècies) i es deu al seuclima i relleu. Elsboscos cobreixen el 67% de la superfície del país i es componen en la seva majoria d'arbres frondosos i coníferes:castanyers,fajos,aurons,pinòpsides,pins rojos ilaricis, juntament ambbedolls ifreixes. A l'oest dominen els boscos de pinòpsids que creixen al costat debambús,magnòlies icastanyers verds. Elspruners blancs i vermells, elscirerers de floració primerenca, així com el bambú i els pins s'han convertit en símbols tradicionals del país.
És un paísplujós i amb una altahumitat,[8] posseeix un clima temperat amb 4 estacions diferents ben definides, gràcies a la distància a la que es troba respecte de l'equador. De tota manera el clima del nord és lleugerament fred temperat (Hokkaido) amb forts estius i grans nevades a l'hivern, el centre del país és càlid, estius humits i hiverns curts i al sud lleugerament subtropical (Kyūshū) amb estius llargs, calents i humits i hiverns curts i suaus.[15] El clima a vegades és afectat pels vents estacionals produïts pels centenars ciclons i anticiclons que es formen en el continent i alPacífic (anticicló o cicló hawaià),[16] generant vents des el continent cap al Pacífic a l'hivern i del Pacífic al continent a l'estiu.[17]
ElTifó Yagi, va passar prop de la costa pacífica del Japó el setembre del 2006. Va arribar a assolir la categoria 5.
Existeixen dos factors primaris en la influència climatològica: la proximitat amb el continent asiàtic i els corrents oceànics. El clima des del juny al setembre és calent i humit per els corrents de vents tropicals que arriben des de l'oceà Pacífic i des del sud-est asiàtic. Aquests corrents precipiten grans quantitats d'aigua al tocar terra, per la qual cosa l'estiu és una època d'importants pluges, que comencen a principis de juny i duren al voltant d'un mes. El segueix una època de calor de principis d'agost fins a principis de setembre, un període de tifons, en la qual passen pel Japó 5 o 6 d'ells i arriben a produir danys significatius. La precipitació anual de pluges és de 100 a 200 centímetres, però entre el 70 i el 80 per cent d'aquestes estan concentrades durant el juny i el setembre.
A l'hivern, els centres d'alta pressió de l'àrea siberiana i els centres de baixa pressió del nord de l'oceà Pacífic, generen vents freds que travessen el Japó d'oest a est, produint importants nevades a la costa japonesa del mar del Japó.[15] Com els vents xoquen contra les cadenes muntanyoses del centre, les grans altures acaben per precipitar la humitat d'aquests vents en forma de neu i al passar per la costa pacífica del país arriben sense portar notables quantitats d'humitat, per la qual cosa no són principal factor de les nevades a la costa pacífica. A més provoca que en aquesta costa, el temps a l'hivern sigui sec i de dies sense núvols, al contrari de l'hivern a la costa oest.[18]
Hi ha dos corrents oceànics que afecten el model climàtic: el corrent càlid deKuroshio i el corrent fred d'Oyashio. El corrent de Kuroshio flueix pel Pacífic des de Taiwan i passa pel Japó bastant al nord de Tòquio, i és un corrent que porta molta calor a la costa est.[15]
Laconstitució del Japó es promulgà el 1946 i entrà en vigor el 1947. Succeí laconstitució de Meiji, promulgada el 1889. En ella, el Japó renuncia a la guerra com a dret sobirà i procura mantenir-lo com a país democràtic i pacífic en perpetuïtat.[19]
El Japó és unamonarquia constitucional en què el poder de l'emperador és limitat. Com a figura amb tasques merament cerimonials, l'emperador és definit en laconstitució del Japó com a "símbol de l'Estat i de la unitat del poble". Elpoder executiu és exercit principalment pelprimer ministre del Japó i altres membres de laDieta o parlament; la sobirania resideix en el poble japonés.[20] L'emperador és elcap d'Estat en els esdeveniments i reunions diplomàtiques.Naruhito, (徳仁), és l'emperador actual del Japó;Fumihito, (文仁), príncep del Japó, és el següent en la línia al tron.
El primer ministre del Japó és elcap de govern, nomenat per l'emperador, després de ser designat per la Dieta, d'entre els seus membres. Ha de conservar la confiança de la Cambra de Representants per a mantenir-se en el poder. El primer ministre és el cap del Gabinet del Japó i designa i destitueix els ministres d'Estat, la majoria dels quals han de ser membres de la Dieta.Sanae Takaichi és el primer ministre actual.
El Japó manté estretes relacions econòmiques i militars amb elsEstats Units, amb el qual ha format una aliança de seguretat que actua com lapedra angular de la sevapolítica exterior.[23] És un estat membre de lesNacions Unides des del 18 de desembre de 1956,[24] ha servit com un membre no permanent delConsell de Seguretat un total de 20 anys, més recentment, en 2009 i 2010.[25] També forma part del Grup dels quatre on cada membre busca la condició de membre permanent en el Consell de Seguretat.[26] Com a membre delG8, l'APEC, l'"ASEAN més tres" i un participant a la Cimera d'Àsia Oriental, el Japó participa activament en els afers internacionals. També és el tercer major donant d'ajuda oficial al desenvolupament del tercer món després de donar 6,2 milions de dòlars en 2004.[27] Va contribuir amb tropes no combatents en laGuerra d'Iraq, tot i que posteriorment les va retirar.[28]
La capacitat militar japonesa està limitada per l'article 9 de la Constitució japonesa, pel qual renúncia al seu dret a declarar la guerra o utilitzar la força militar com a mitjà de resoldre les controvèrsies internacionals. ElMinisteri de Defensa, regeix la capacitat militar japonesa que es compon principalment de laForça Terrestre d'Autodefensa de Japó (JGSDF), laForça Marítima d'Autodefensa de Japó (JMSDF) i laForça Aèria d'Autodefensa de Japó (JASDF). ElPartit Liberal Democràtic, el més important de Japó, continua intentant reformar l'esmentat precepte constitucional amb vistes a la denominació oficial de les Forces d'Autodefensa com unes forces armades, així com a l'expansió de les seves capacitats i funcions, perquè finalment adquireixin un estatus similar al d'altres forces armades qualssevol.[30] Les forces militars japoneses s'han utilitzat recentment en les operacions del manteniment de la pau i el desplegament de tropes japoneses a l'Iraq, que va ser el primer ús de les seves forces militars a l'estranger des laSegona Guerra Mundial.[28]
Tot i que existixen vuit regions ben definides, el govern administratiu consistix en quaranta-setprefectures, cadascuna supervisada per un governador electe i altres institucions de govern. L'antiga ciutat deTòquio se subdivideix en trenta-set districtes especials, amb els mateixos poders de govern que les altres ciutats.
Actualment, la nació s'està reorganitzant administrativament fusionant moltes ciutats, viles i pobles, la qual cosa reduirà el nombre d'entitats administratives inferiors a la prefectura i alhora els costos administratius.[31]
De les quaranta-set prefectures, 43 sónken ("prefectura"), Tòquio és unto ("prefectura metropolitana"),Hokkaido és undo ("prefectura districte"), iOsaka iKyoto sónfu ("prefectures urbanes"). El govern local de les prefectures és gestionat per governadors i assemblees.[32] La prefectura més gran és Hokkaido i la més petita ésOsaka; la més poblada ésTòquio i la menys poblada és Tottori.[32] Les prefectures se subdividixen en diverses entitats civils locals, com ara elshi ("ciutat"), elmachi ocho ("poble") i elmura oson ("vila"), totes administrades per alcaldes i assemblees.
Enjaponès s'utilitzen les següents paraules per designar les 47 prefectures del país:to (metròpoli),dō (territori),fu (prefectura urbana), iken (altres prefectures o departaments). Així, Japó està format per 47to-dō-fu-ken.
Destinació de les exportacions japoneses, 2005Amb una capitalització de més de 4 bilions de dòlars, la Borsa de Tòquio, és la segona més gran del món
L'economia del Japó es caracteritza per la cooperació del govern amb laindústria, una ètica laboral forta, l'experiència en l'alta tecnologia i un pressupost militar relativament baix. Actualment el Japó és la segona potència economia enProducte interior brut,[33] després delsEstats Units, amb un total de 3,1 bilions d'euros dePIB nominal. Segons laparitat de poder adquisitiu, el seu PIB és el tercer més gran del món, després dels Estats Units i laRepública Popular de Xina.[34] Després de la Segona Guerra Mundial; durant els anys seixanta, la mitjana de creixement arribà gairebé el país patí un sorprenent creixement del 10% anual, tot i que minvà durant les dècades següents,[35] a una mitjana de 5% durant els anys setanta i 4% els anys vuitanta.[36] Les taxes de creixement decreixeren considerablement durant la dècada dels noranta, principalment a causa de la sobreinversió de la dècada anterior i de les polítiques nacionals per eliminar els excessos dels mercats de valors i de béns arrels. Els esforços del govern per a avivar l'economia tingueren molt poc èxit i foren afectats per la desacceleració mundial del 2000-2001.[37] Tanmateix, l'economia mostrà signes de recuperació des del 2005; el PIB cresqué 2,8% aquell any. Des del 2006 el seu PIB per hora treballada és la 18n més alta del món.[38]
Les empreses financeres, d'assegurança, debéns arrels, majoristes, de transport i telecomunicacions són les més importants del país. El Japó gaudix d'una sorprenent capacitat industrial i és la llar dels productors de material d'alta tecnologia avançada d'automobilisme, equips electrònics, maquinària, químics i d'altres.[37] Algunes de les companyies més grans del país inclouen:Nintendo,Toyota Motor,NTT DoCoMo,Canon Inc.,Honda,Takeda Pharmaceutical Company,Sony,Nippon Steel,Tepco,Mitsubishi, iSeven & I Holding.,[39] així com el banc més gran del món, elJapan Post Bank.[40] Una de les característiques més notables de l'economia japonesa és la cooperació entre les indústries manufactureres, els proveïdors, els distribuïdors i els bancs, en grups tancats coneguts comkeiretsu, així com la garantia de feina vitalícia en les grans empreses.[41][42] LaBorsa de Valors de Tòquio amb una capitalització de mercat de més de 549,7 bilions deiens el desembre del 2006 s'erigeix com la segona més gran del món.[43]
Recentment, alguns encarregats de formular les polítiques han encoratjat la reforma i les empreses japoneses han començat a abandonar algunes d'aquestes normes en un intent d'augmentar la rendibilitat.[44][45] La pressió fiscal és menor que en qualsevol gran país occidental, essent del 26,4% del PIB a partir de 2007. Només una minoria d'empleats japonesos paga qualsevolimpost sobre la renda, l'impost al Valor Agregat és només del 5%, mentre que les taxes d'impostos a les empreses són alts.[42]
Ja que només el 15% de la terra del Japó és propícia a l'agricultura,[46] s'hi desenvolupà un sistema d'agricultura de bancal o feixa, que té com a resultat, un dels nivells més elevats de producció agrícola per unitat de superfície. El sector rep subsidis considerables i és protegit pel govern. Tanmateix, el Japó ha d'importar al voltant del 50%[47] dels seus requeriments decereals i carn, tot i que és el segon país tones depesca, després de la Xina; el Japó té una de les flotes de pesca més grans del món, i la captura de peixos és el 15% del total mundial.[37]
Els socis comercials d'exportació més importants del Japó són elsEstats Units (22,8%), laUnió Europea (14,5%), laRepública Popular de Xina (14,3%),Corea del Sud (7,8%),Taiwan (6,8%) iHong Kong (5,6%), segons les dades del 2006. Les exportacions principals són equip de transportació, vehicles, equip electrònic, maquinària elèctrica i químics.[37] Amb pocsrecursos naturals per a sostenir el seu desenvolupament econòmic, el Japó depèn força d'altres països que el proveïxen dematèria primera, i per tant, importa una gran varietat de béns. Els seus socis d'importació més importants són la Xina (20,5%), els Estats Units (12%), la Unió Europea (10,3%),Aràbia Saudita (6,4%), elsEmirats Àrabs Units (5,5%),Austràlia (4,8%),Corea del Sud (4,7%) iIndonèsia (4,2%), segons les dades del 2006.
ElShinkansen otren bala és una forma comuna de transport al Japó.
El país s'ha gastat una gran quantitat de diners en un gran xarxa de carreters,[50] els 1,18 milions de quilòmetres de carretera asfaltada és el principal mitjà de transport.[51] Tants sols hi ha una sola xarxa de trens d'alta velocitat, dividida i d'accés limitat que connectat les principals ciutats i controlada per una sèrie depeatges. Els automòbils japonesos acostumen a ser barats i de baix consum, no obstant, només el 50% de les distàncies recorregudes en transports el vehicle usat és el cotxe, el seu ús és el més baix dels països que formen elG8.[52]
Hi ha desenes de companyies ferroviàries tant regionals com locals, entre les més importants cal destacar: laJapan Railways, laKintetsu, laSeibu Railway i laKeio Corporation. Actualment hi ha al voltant d'uns 250 trens d'alta velocitat en moviment al Japó, els quals són coneguts per la seva puntualitat.[53][37] La xarxa ferroviari compta amb 23.577 quilòmetres de vies fèrries.
A nivell turístic el Japó es pot visitar tant pels seus paisatges, gràcies als grans boscos i les llargues platges que té, com a nivell cultural per la seva història mil·lenària o a nivell l'oci amb la gran quantitat i varietats deparcs temàtics que hi ha.[54]
Foto del Castell de Himeji, el més visitat del país.Les edificacions del temple d'Itsukushima estan construïdes sobre l'aigua.
Un dels events més importants del Japó és elFestival de la neu de Sapporo,[55] el qual atrau a més de dos milions de visitants (tant estrangers com japonesos)[56] i on es poden veure estàtues deneu ogel de diverses mides que innunden el centre deSapporo durant tota la setmana de febrer que dura.[56]
Una altra festa bastant coneguda i que atrau a bastants turistes és elfestival de Nubuta que es celebra en les nits d'estiu aAomori i aHirosaki i on hi ha una processó amb un gran nombre de llanternes en forma d'animals i personatges històrics acompanyats d'un gran nombre de ballarins i ballarines que sobren pas pels carrers.[56]
Evolució de la població entre1872 i2105. En milions d'habitants.
La població del Japó el 2006 era de 127,4 milions.[60] El Japó gaudeix d'una de lesesperances de vida més elevades del món, de 81,25 anys.[61] No obstant això, la població japonesa està envellint ràpidament, efecte de la disminució de les altes taxes de natalitat de la postguerra. El 2004, al voltant del 19,5% de la població tenia més de 65 anys d'edat.[62] Els canvis en l'estructura demogràfica han provocat un gran nombre de problemes socials, especialment en el declivi potencial de lapoblació econòmicament activa i l'increment en els costes de benestar social associats als plans de pensió públics. Segons lestaxes de creixement poblacionals actuals, la població del Japó haurà decrescut a 100 milions el 2050 i a 64 el 2100.[62]
La societat japonesa, des del punt de vista ètnic, és molt homogènia. Les minories més nombroses són els coreans, xinesos, filipins, peruans i brasilers, així com els ainus, poble indígena de l'arxipèlag japonès. Milers de coreans foren forçats a emigrar al Japó durant la Segona Guerra Mundial, quan Corea era colònia japonesa. Els que hi han romàs, no tenen la ciutadania japonesa, tot i que poden accedir-hi, i sovint s'enfronten a la discriminació.[63] Els pobles indígenesainu iokinawa també tenen un estatus social inferior;[63] la majoria delsainu s'han assimilat a la cultura japonesa, tot i que alguns han mantingut la seua identitat aHokkaido.
La ciutadania japonesa es rep quan un membre de la família registra un naixement en el registre familiar de la localitat. Nàixer al Japó no necessàriament dona la nacionalitat japonesa. Encara que hi ha minories monolingües que han residit moltes generacions al Japó, hi viuen sota l'estatus de residència permanent, sense rebre la ciutadania japonesa, tot i que tenen el dret de rebre-la. Les persones d'ascendència japonesa que neixen a l'estranger tenen la ciutadania si algun familiar registra llur naixement al Japó. Però, alguns repatriats no són considerats "veritablement" japonesos, i alguns consideren que són descendents de la casta delsburakumin, els quals es creu que van emigrar als païsossud-americans, i per tant són discriminats per la resta de la societat.
La llengua oficial del Japó és eljaponès. L'ainu, tot i que és una llengua indígena de l'arxipèlag japonès, està gairebé extint. El japonès és una llengua aglutinativa que es distingeix pel seu sistema complex d'honorífics que reflecteixen la naturalesa jeràrquica de la societat japonesa, en què les formes verbals i algunes paraules indiquen l'estatus relatiu del parlant i de l'oïdor. El japonès escrit és una combinació de tres tipus de sistemes: els caràcters xinesos coneguts com akanji, 漢字, i dos sistemes sil·làbics,hiragana, 平仮名, ikatakana, 片仮名. L'alfabet llatí, o romanji, ローマ字, també s'utilitza en el japonès contemporani. A més de les dues llengües autòctones (el japonès i l'ainu) hi ha diverses llengües de les minories ètniques del Japó, principalment el coreà i el xinès.La documentació més antiga en japonès són unes inscripcions fetes encaràcters xinesos alsegleV. La seva filiació genètica roman com incerta. Se la sol considerar una llengua aïllada.[64]
La percepció japonesa de la religió usualment està relacionada amb la mitologia, les tradicions i les activitats locals. Elconfucianisme i eldaoisme han estat la base del codi moral i del shakai-tsunen (la idea social comuna). La majoria dels japonesos professen elxintoisme (54%), o elbudisme (40%), per tradició familiar, o per a evitar conflictes amb els estrangers religiosos. No obstant això, la majoria no són ateus, sinó que la tendència ha estat elsincretisme. Això té com a resultat que les famílies celebren els rituals xintoistes, els estudiants resen abans de les examinacions escolars, algunes parelles es casen a les esglésiescristianes, i els funerals es realitzen als temples budistes. Una minoria de la població professa elcristianisme (0,7%), i altres religions (4,7%) com ara elxamanisme i l'islam. Des delsegle XIX moltes sectes religioses anomenades originàriament shinkosyukyo, i ara shinshukyo, han sorgit.
Un dels trets que va sorprendre alseuropeus en arribar al Japó a finals delperíode Edo va ser veure l'alt nivell educatiu que tenien així com la sevacultura popular, les quals aleshores es creien reservades a les societatsindustrialitzades. S'estima que el nivell d'alfabetització de llavors es trobava al voltant del 80% per als homes i entre el 60% i 70% per les dones.
L'auditori Yasuda de laUniversitat de Tòquio una de les més prestigioses universitats del país.
El 1872, durant l'era Meiji, es va establir el Ministeri d'Educació basat en el sistema d'educació occidental. L'educació va passar a ser un assumpte d'alta prioritat pel govern quan el lideratge del jove govern Meiji es va adonar de la necessitat d'una educació pública universal a favor d'un Japó modern i occidentalitzat, van aparèixer les primeresescoles (primàries i secundàries) iuniversitats.[65] Des de 1947, l'educació obligatòria al Japó, consisteix en l'escola primària i la secundària, que dura nou anys (entre des dels 6 als 15 anys). Gairebé tots els estudiants continuen la seva educació un període de tres anys l'escola secundària superior, i, segons elMEXT, aproximadament 75,9% dels graduats del 2005 van decidir continuar els seus estudis enuniversitats o en una altra institució post-secundària.[66] L'educació del Japó és molt competitiva,[67] especialment per l'ingrés a institucions d'educació superior. Les dues universitats d'alt nivell al Japó són laUniversitat de Tòquio i laUniversitat de Keio.[68] Elprograma PISA coordinat per l'OCDEel 2007, va marca els coneixements i les aptituds dels estudiants japonesos de 15 anys com el 6è millor del món.[69]
Els serveis sanitaris són proporcionats pel govern. Latuberculosi fou la primera causa de mort al Japó en la dècada de 1950 amb una mortalitat de 146,2 per cada 100.000 habitants (actualment és de 2 per cada 100.000). Durant les dècades de 1960 i 1970 va ser l'accident vascular cerebral i des dels anys 80 fins a l'actualitat ho és elcàncer.[70] No obstant, actualment, el sistema sanitari de Japó és un dels més bons del món en diversos sentits, és per exemple un dels països amb l'esperança de vida més alta[71] i amb una mortalitat infantil pràcticament nul·la.[70] Des de 1973, tota persona gran té dret a una cobertura social especial finançada pel mateix govern.[72] Els pacients són lliures de seleccionar els metges o les instal·lacions de la seva elecció.[73] En elshospitals hi ha normes molt estrictes en quan els aliments, els quals es controlen contínuament i són baixos ensal isucres. Les dietes predominants són: l'arrós, elsvegetals, elpeix i lacarn d'au.[74]
La cultura japonesa ha evolucionat considerablement en els darrers anys, des del país original de la culturaJōmon a la seva cultura contemporània, que combina les influències d'Àsia, Europa i Amèrica septentrional. Les arts tradicionals inclouen l'artesania (ikebana,origami,ukiyo-e,ninots,laques,terrisseria), les actuacions (bunraku,kabuki,noh,rakugo), les tradicions (cerimònia del te,Budó, l'arquitectura, elsjardins, lesespases) i lacuina. La fusió entre la impressió tradicional enfusta i l'art occidental va conduir a la creació delmanga, un format japonès delcòmic popular dins i fora del Japó.[75] El manga ha influït l'animació per a la televisió i el cinema donant origen a l'anime i l'anomenatlive action movie, normalment films o telesèries encarnades per actors i basats en sèries d'animació populars. Les consoles devideojocs japoneses han prosperat des del la dècada de 1980.[76]
La música del Japó éseclèctica, després d'haver pres prestats elsinstruments, lesescales i els estils de les cultures veïnes. Instruments, com elkoto, es van introduir durant els seglesIX iX. Elrecitatiu acompanyat delteatrenō daten del segleXIV i lamúsica folklòrica popular, amb la guitarrashamisen, des delsegleXVI. La música occidental, present des de finals delsegleXIX, ara forma part integrant de la cultura. Després de la guerra Japó ha estat influït per la música moderna d'americans i europeus, la qual cosa ha donat lloc alJ-Pop.[77]
Elkaraoke és l'activitat cultural més àmpliament practicada. El novembre de 1993, un estudi realitzat per l'Agència d'Assumptes Culturals va trobar que aquell any, eren més els japonesos que havien cantat en karaokes que els que havien participat en manifestacions culturals tradicionals, com arranjamentsflorals o la cerimònia del te.[78]
La mitologia japonesa és un sistema decreences extremadament complex. Elpanteóxinto per si sol es compon d'una col·lecció de més de 8.000.000kamis ( "déus" o "esperits" en japonès). Malgrat la influència de la civilització xinesa antiga, una part molt important de la religió i la mitologia japonesa són úniques. Conté tradicions xintoistes i budistes així com creences populars agrícoles. D'altra banda, a diferència de lamitologia grega,nòrdica iegípcia, és relativament difícil distingir que és veritablement un "mite" per als japonesos.
Els mites japonesos convencionals es basen en elKojiki, en elNihonshoki i alguns llibres complementaris. El Kojiki que literalment significa "registre de coses antigues" és el llibre més vell reconegut sobremites,llegendes, i la història del Japó i el Nihonshoki és el segon més antic.[81] ElShintoshu explica els orígens de les divinitats japoneses des d'una perspectiva budista mentre que elHotsuma Tsutae enregistra una versió diferent sobre la mitologia.
Un resultat notable de la mitologia japonesa és que explica l'origen de la família imperial, i els representa com descendència divina. La paraula japonesa per emperador al Japó, Tenne (天皇), significa el "rei celeste" (el caràcter 天 significa "cel").
Els animals hi tenen un paper important, els óssos rentadors, que tenen poders sobrenaturals, per exemple, apareixen normalment en els pobles i enganyen els viatgers perduts, les guineus que també tenen poders sobrenaturals, gaudeixen d'una gran intel·ligència i són molt entremaliades. Ambdós animals dits anteriorment, tenen l'habilitat de si es posen una fulla al cap i fan un mortal enrere es poden transformar en qualsevol cosa i així poden ocultar-se o infiltrar-se entre les persones, aquesta transformació no es completa, ja que sempre els queda la cua al descobert.
Tradicionalment, elsumo és l'esport nacional del Japó, i un dels més populars.[82] Lesarts marcials japoneses, com ara eljudo, elkarate i elkendo són molt populars i es practiquen a tot arreu del país. Després de laRestauració de Meiji, molts esports occidentals foren introduïts al Japó i s'estengueren per mitjà del sistema educatiu.[83] LaLliga japonesa de beisbol s'establí el 1936,[84]i hui dia és l'esport més popular del país. Un dels jugadors més japonesos més coneguts ésIchiro Suzuki, que, després d'haver guanyat la distinció de Jugador Més Valuós el 1995 i 1996, ara és part de la Lliga Estatunidenca de Beisbol.
Des de l'establiment de la Lliga Professional de Futbol, el 1992, aquest esport s'ha convertit en un espectacle popular.[85] El Japó va ser co-amfitrió de laCopa Mundial de Futbol 2002 juntament ambCorea del Sud. La Selecció de futbol del Japó és també un dels millors equips de futbol a Àsia, guanyant laCopa d'Àsia en tres ocasions.
Els joves han sofert una intensarevolució fruit de la pressió de l'escola, lafamília, i a un codi educatiu molt estricte. Així, alguns imiten als joves de la cultura occidental i el seu aspecte intenta ser similar al delmanga i l'anime. No obstant això, la influència de la cultura occidental entre la joventut japonesa ha vingut decreixent de forma sostinguda des de mitjans de la dècada de 1990.
Les persones grans són molttradicionals i segueixen normalment el codi de conducta que es basa en el respecte a la família i al treball. Aquestes són algunes de les raons que han portat a aquesta revolució juvenil. Tanmateix, és important destacar que la tal anomenada revolució només afecta al 5-10% de la joventut, ja que la resta respecta i admira la cultura tradicional.
És un dels països industrialitzats on encara es manté lapena de mort. De fet, s'ha reviscut l'aplicació de la pena capital en Japó i el 2007 es van penjar a 9 homes.[88]
Lagastronomia del Japó com a cuina nacional ha evolucionat al llarg dels segles a causa de molts canvis polítics i socials. A l'Edat Antiga la majoria de la cuina estava influenciada per la cultura xinesa. No obstant va canviar amb l'adveniment de l'Edat Mitjana, el qual marcà el començament d'un abandonament de l'elitisme amb la normativa delshogunat. A principis de l'Edat Moderna van ocórrer grans canvis, entre els més importants la introducció de la cultura occidental.
El terme modern "menjar japonès" (日本料理, Nihon ryōri) o washoku (和食, washoku) es refereix al menjar d'estil tradicional, semblant al que existia abans del final de l'aïllament nacional de 1868. En un sentit més ampli de la paraula, també es poden incloure aquells aliments on els seus ingredient o maneres de cuinar han estat introduïts des de l'estranger però desenvolupats pels japonesos. El menjà japonès és conegut pel seu èmfasi en l'estacionalitat dels aliments (旬, Shun), qualitat i presentació dels seus ingredients.
Hi ha moltes opinions sobre què és fonamental en la cuina japonesa. Molts pensen que elsushi o els menjars elegants estilitzats de formatkaiseki es van originar com a part de la cerimònia japonesa del te. Molts japonesos, però, pensen en el menjar quotidià de la gent japonesa - en especial la que va existir abans del final de l'Era Meiji (1868 - 1912) o abans de la Segona Guerra Mundial. Pocs japonesos urbans moderns coneixen la seva gastronomia tradicional.
El Japó és una de les principals potències en l'àmbit de la recerca científica, en particular: latecnologia, lamaquinària i lainvestigació biomèdica. En tot el país hi ha aproximadament 700.000 investigadors que treballen amb un pressupost de 89,7 mil milions d'euros, el tercer més gran del món.[89] Algunes de les aportacions tecnològiques més importants es troben en els camps de: l'electrònica, l'automobilisme, lamaquinària, l'enginyeria antisísmica, larobòtica, l'òptica, elsproductes químics, elssemiconductors i elsmetalls. El Japó és líder mundial en la producció i l'ús de la robòtica, té poc menys de la meitat dels robots industrials per la fabricació del tot el món.[90] També és el país que va inventar els robotsQRIO,ASIMO iAIBO. També és el major productor mundial d'automòbils[91] i compta amb sis de les quinze cases d'automobilisme més importants i set de les vint companyies líders en venta de semiconductors.
Lacultura Iaioi, començà al voltant del segleIII aC, la qual introduí noves pràctiques, com ara l'agricultura d'arròs humit, l'ús de ferramentes debronze iferro, i la creació d'un nou estil deterrisseria, portada pels immigrants de Xina i de Corea. Amb el desenvolupament de la cultura Iaioi, una societat agrícola es desenvolupà al Japó.[104] El Japó aparegué per primera vegada en la història escrita en elLlibre de Han de la Xina. Segons els Registres delsTres regnes de Corea, el regne més poderós de l'arxipèlag durant elsegleIII fou elYamataikoku
Un atuell de la cultura Jomon
Elbudisme arribà al Japó deBaekje, a lapenínsula de Corea, però el desenvolupament del budisme japonès i les escultures budistes foren influïdes principalment per la Xina.[105] Malgrat la resistència inicial, el budisme fou promogut per la classe governant i amb el temps guanyà una acceptació creixent, començant amb elperíode Asuka.[106]
En elperíode Maha, delsegle VIII, sorgí el primer Estat central japonès, el govern del qual es trobava en una cort imperial a la ciutat deHeijo, avui en diaNara. A més de l'adopció de les pràctiques administratives xineses, elperíode Nara es caracteritzà pel naixement d'una literatura escrita, amb obres com ara les cròniques massives de Kojiki712 i Nihon Shoki720.[107]
El784, l'emperador Kammu traslladà la capital de Nara aNagaoka per un període de deu anys, i finalment la mogué aHeian, que en l'actualitat és la ciutat deKyoto, el794, la qual romangué com a seu de l'emperador per més d'un mil·lenni.[108] Aquest esdeveniment marcà l'inici delperíode Heian, durant el qual hi emergí una cultura japonesa autòctona, reconeguda històricament pel seu art, la seva poesia i la seva literatura. ElConte de Genji deMurasaki Shikibu i la lletra de l'himne del Japó modern, foren escrits en aquella època.[109]
L'erafeudal japonesa es caracteritzà pel naixement d'una classe governant de guerrers, elssamurai. El1185, després de la derrota del clan rival de Taira, Minamoto no Yoritomo fou designat "shogun" i establí la seva base de poder aKamakura. Després de la seua mort, el clan de Hojo governà, com a regents del shoguns. El budismezen fou introduït de Xina durant elperíode de Kamakura (1185 al 1333) i es convertí en la religió de la classe dels samurai. Elshogunat de Kamakura aconseguí repel·lir les invasions mongoles de 1274 i 1281, amb el suport d'una tempesta que els japonesos interpretaren com el "kamikaze" o vent diví. El shogunat de Kamakura fou destituït per l'emperador Go-Daigo, que seria derrotat per Ashikaga Takajuki el 1336.[110] El shogunat d'Ashikaga no pogué controlar els senyors-guerres odaimyo, la qual cosa produí una guerra civil, coneguda com laGuerra d'Onin) el 1467 i marcà l'inici delperíode Sengoku.[111]
Durant el segleXVI, els mercaders i els missionersjesuïtes dePortugal arribaren al Japó per primera vegada, iniciant un intercanvi comercial i cultural actiu entre el Japó i l'Oest. En el mateix segle,Oda Nobunaga conquerí d'altresdaimyo en fer ús de la tecnologia europea de lesarmes de foc, tot i que no assolí la unificació de la nació, en ser assassinat el 1582.Toyotomi Hideyoshi succeí Nobunaga i unificà la nació el 1590. Hideyoshi envaí Corea dues vegades, però després de diverses derrotes japoneses en mans dels coreans i de les forces xineses, les tropes japoneses se'n retiraren el 1598.[112]
Un dels vaixells de comerç del Japó de 1634Un samurai del clan de Satsuma durant la Guerra de Boshin, circa 1867El bombardeig atòmic de Nagasaki el 1945
Després de la mort de Hideyoshi,Tokugawa Ieyasu utilitzà la seva posició com a regent del fill de Hideyoshi,Toyotomi Hideyori per guanyar suport polític i militar. Quan començà la guerra, derrotà els clans rivals en laBatalla de Sekigahara el 1600. Ieyasu fou designat shogun el 1603 i establí el shogunat de Tokugawa aEdo (l'actual ciutat de Tòquio). El shognuat adoptà una diversitat de polítiques per a controlar els daimyo autònoms. El 1639, el shogunat adoptà la política d'aïllament,sakoku (país tancat) que duraria dos segles i mig, un període que es coneix com elperíode d'Edo. L'estudi de les ciències occidentals, conegut com elrangaku, continuà per mitjà dels contactes amb l'enclavament neerlandés aDejima,Nagasaki. Durant el període d'Edo també nasqué elkokugaku, els "estudis nacionals", l'estudi del Japó pels japonesos mateixos.[113]
El31 de març,1854,Matthew C. Perry i els "Vaixells Negres" de la Marina dels Estats Units, forçaren l'obertura del Japó amb el món en laConvenció de Kanagawa. Diversos tractats similars subsegüents amb els països occidentals durant el període de Bakamatsu portaren crisis econòmiques i militars. L'abundància de prerrogatives i la renúncia del shogunat dugueren a laGuerra de Boshin i l'establiment d'unestat centralitzat unitari sota el nom de l'emperador (larestauració de Meiji). Amb la creació d'institucions de govern, judicials i militars a l'estil occidental, el Gabinet del Japó organitzà el Primer Concili Secret del Japó, introduí laConstitució de Meiji i reuní la primeraDieta Imperial. La restauració de Meiji transformà l'Imperi del Japó en una potència mundial industrialitzada que entrà en conflicte amb altres nacions per a estendre la seua àrea d'influència. Després de les victòries de laPrimera guerra sinojaponesa (1894 a 1895) i laGuerra russojaponesa (1904 a 1905), el Japó guanyà el control deTaiwan,Corea i el sud deSakhalin.[114]
Durant el començament del segle xx, el breu període democràtic de Taisho fou succeït pel període d'expansionisme i militarització japonesa. LaPrimera Guerra Mundial permetí al Japó, que s'alià al costat victoriós, a expandir la seva influència i els seus territoris. Ocupà laManxúria el1931, la qual foucondemnada internacionalment. El Japó renuncià a laLliga de Nacions dos anys després. El1936, el Japó va signar el PacteAntikomintern, amb l'Alemanyanazi, aliant-se a l'Eix el1941.[115]
El 1947, el Japó adoptà una novaconstitució pacifista emfatitzant les pràctiques de la democràcia liberal. L'ocupació dels Aliats acabà amb elTractat de San Francisco el 1952[119] i el Japó rebé un seient a lesNacions Unides que conserva des de 1956. No obstantOkinawa fou ocupada fins al 1972, i actualment l'exèrcit nord-americà manté diverses bases en aquesta illa. El 17 de gener de 1995 elterratrèmol de Kobe causà la mort de 6,433 persones. Durant març del mateix any lasectaAum Shinrikyō (オウム真理教,Veritat Suprema) dugué a terme un atac almetro de Tòquio que causà la mort a 12 persones i més de 1.000 ferits. L'octubre de 1998, es condemnà acadena perpètua el màxim responsable de la secta, i pena capital a un altre dels membres fundadors.[120] Més tard, un nou atac terrorista a l'aeroport de Narita va fer perillar la celebració d'elsJocs Olímpics d'Hivern de 1998 aNagano. L'autodenominadaAssociació Revolucionària de Treballadors no va fer reivindicacions del fet i les competicions es van celebrar tal com estaven previstes el febrer d'aquell mateix any.[120] El Japó després d'aconseguí un creixement econòmic sorprenent fins convertir-se en la segona economia més gran del món amb un creixement mitjà anual del 10% durant quatre dècades. Aquest creixement acabà la dècada de 1990 i el Japó experimentà una greu recessió. Les taxes de creixement positives a principis delsegleXXI són senyal d'una recuperació gradual.[121] Entre 2005 i 2006 estava prenent força a la candidatura de Japó per al Consell de Seguretat de l'ONU, però la Xina - un dels seus membres permanents - es nega a aquesta candidatura per qüestions històriques. A banda d'això es planteja que el Japó haurà de canviar la seva constitució de tipus no bel·licista, que va ser una conseqüència de l'ocupació nord-americana que es produí després de la Segona Guerra Mundial, per ser un membre funcional de dit Consell.
L'11 de març del2011 es va produir unterratrèmol de magnitud 8,9 a l'escala de Richter que va afectar especialment el nord-est de l'arxipèlag, concretament laregió de Tohoku. El seisme, l'epicentre del qual estava situat alPacífic, a 130 kilòmetres a l'est deSendai, va originar untsunami devastador amb ones de fins a 10 m d'altura. A més, com a conseqüència d'això, diversos reactors nuclears de la zona van patir fallides amb fuites radioactives. Tres dies desprès d'aquests fets, el primer ministre japonès Naoto Kan, va fer una crida a la unitat nacional declarant que el país es trobava davant "la pitjor crisi des del final de laII Guerra Mundial".[122]
ElPartit Liberal Democràtic del Japó (PLD) va escollir el 4 d'octubre de2025 aSanae Takaichi per succeirShigeru Ishiba al capdavant del partit i del govern.[123] El 10 d'octubre el principal representant delKōmeitō,Tetsuo Saito, va anunciar que trencava la coalició de govern per desacords amb Takaichi,[124] Finalment el 21 d'octubre de 2025 Takaichi es va convertir en la primera dona que aconsegueix ser primera ministra del Japó.[125]
↑Kelly, Bill. (1998). "Japan's Empty Orchestras: Echoes of Japanese culture in the performance of karaoke",The Worlds of Japanese Popular Culture: Gender, Shifting Boundaries and Global Cultures, pàg. 76. Cambridge University Press.
↑Roland H. Worth, Jr.. McFarland.No Choice But War: the United States Embargo Against Japan and the Eruption of War in the Pacific, 1995.ISBN 0-7864-0141-9.
_(Japan_centered).svg%26amp%3blang%3dca)
.svg)
