Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Jan Hus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Jan Hus (pel·lícula)».
Plantilla:Infotaula personaJan Hus
Imatge
Pintura del s. XVI
Biografia
Naixement1369Modifica el valor a Wikidata
Husinec (Sacre Imperi Romanogermànic)Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juliol 1415Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Constança (Sacre Imperi Romanogermànic)Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de mort,mort a la fogueraModifica el valor a Wikidata
SepulturaMort a la foguera, les cendres se'n dispersaren 
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBirth house of Jan Hus(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
ReligióProtestantisme iEsglésia catòlica llatinaModifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Carolina de Praga-Grau en Arts (–1393)Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perReformador i fundador delmoviment hussita
Activitat
Camp de treballTeologia,sistema educatiu,Reforma Protestant,literatura,lingüística iCzech studies(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Ocupaciótraductor, lingüista, professor, predicador, prevere, pastor evangèlic, escriptor, filòsof, teòleg, professor d'universitat, bohemicist(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Carolina de PragaModifica el valor a Wikidata
ProfessorsStanislaus von ZnaimModifica el valor a Wikidata
Nom de plomaPaulus ConstantiusModifica el valor a Wikidata
màrtir
CelebracióLuteranisme
Festivitat6 de juliol (Església Luterana Evangèlica d'Amèrica, Església Episcopal)
Participà en
5 novembre 1414Concili de ConstançaModifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat perheretgiaModifica el valor a Wikidata
Cronologia
1411excomunióModifica el valor a Wikidata
SignaturaModifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Hus,_Jan
Find a Grave: 20232Modifica el valor a Wikidata

Jan Hus (Husinec,Bohèmia del Sud,1369Constança,6 de juliol de1415) va ser un predicador reformista, teòleg i pensadorreligiós txec. Va fundar elmoviment hussita,[1] moviment que volia reformar la vida eclesiàstica i social, precursor del protestantisme i figura clau de lareforma bohèmia. Mort a la foguera, és venerat com a màrtir delluteranisme.

Biografia

[modifica]
Mort de Hus en laCrònica de Spiezer, 1485

Infància

[modifica]

Jan Hus va néixer cap a l'any 1370 a Husinec (Prachatice), una petita vila de la regió de la Bohèmia meridional (a l'actual República Txeca), al si d'una família de camperols pobres.[2] El seu pare va morir sent Jan encara jove, per la qual cosa va ser criat amb molt esforç per la seva mare. Va demostrar tenir pietat i fervor religiós des de la seva infància, va participar com a escolà i va cantar al cor de l'església. Els llibres religiosos l'apassionaven. Certa nit que llegia la vida deSant Llorenç prop de la xemeneia, va acostar la seva mà al foc per veure fins on seria capaç de suportar els turments que Sant Llorenç.[cal citació]

Formació

[modifica]

Jan Hus va rebre la millor educació que permetien les circumstàncies, aprenent prou sobre els escriptors de Grècia i Roma en una escola privada a la província deBohèmia, on va obtenir el títol de Batxiller enTeologia l'any 1398. Va ser acceptat a la Universitat per caritat, és a dir, se li va permetre estudiar en aquesta universitat encara que no tenia els diners per costejar els estudis. Aviat va donar proves de la seva capacitat intel·lectual i es va destacar per la diligència i l'aplicació a l'estudi. Va ser mestre en Arts el 1396 i va continuar especialitzant-se en Teologia al mateix temps que ensenyava Filosofia.[3]

A l'ambient universitari, Jan Hus es va trobar amb una forta divisió de nacionalitats: bavaresos, saxons, polonesos i bohemis (txecs). Una forta mentalitat independentista marcava aquests últims, els txecs lluitaven freqüentment contra els altres. Fins i tot en el camp de les teories filosòfiques es marcava la diferència, per exemple, els txecs es basaven en elrealisme, mentre que els alemanys eren partidaris delnominalisme. A la universitat de Praga regnava la concepció teològica filosòfica del realismescotista, del qual es va veure influenciat el pensament de Hus.[3]

Jan Hus alConcili de Constança.

Jan Hus va ser escriptor d'una gran obra anomenada Eclessia (Església en grec), detallant les seves majors discrepàncies contra el sistema catòlic imperant en aquesta època[4] que Crist és el cap de l'Església i no pas el papa i els cardenals. Aquest escrit va ser clau per despertar l'Església protestant.

Carrera eclesiàstica

[modifica]

Hus va ser ordenatsacerdot el1400, i nomenat predicador, primer a l'església de Sant Miquel i després a la capella de Betlem. Allà flagellava la relaxació moral del clergat. Va participar al moviment politicosocial sorgit de l'escola de predicadors de Milia de Kromeriz, que volien tornar alcristianisme primitiu, i s'oposaven a la jerarquia. Va ser nomenat rector de la Universitat de Praga el 1409.

Hus va crear des del1408 un moviment cristià basat en les idees deJohn Wycliffe. Els seus seguidors van rebre el nom dehussites, i es van multiplicar quan l'Església catòlica patia elcisma d'Occident. Hi havia dos papes, als quals el 1409 s'hi va afegir un de tercer,Alexandre V, que va condemnar el moviment hussita, i va excomunicar Jan Hus. Convocat elconcili de Constança amb l'objectiu de reunificar l'Església catòlica, Hus hi va anar a defensar els seus punts de vista, però va ser condemnat allà a morir a la foguera, i el6 de juliol del1415 va ser cremat viu.[5]

Abans de ser cremat, Hus va dir les paraules següents albotxí: "Rostiràs una oca (hus significa 'oca' en txec), però d'aquí a un segle et trobaràs amb uncigne que no podràs torrar." Se suposa queMartí Luter compleix la profecia: 102 anys després, va clavar les seves95 tesis aWittenberg, i se l'acostuma a identificar amb un cigne.

O sancta simplicitas! (oh, santa ingenuïtat!) va ser, segons lallegenda, l'última frase pronunciada per Jan Hus (1369-1415), quan ja era almartiri de lafoguera, a la qual havia estat condemnat per heretge, i va veure una dona vella que, moguda pel seu zel religiós, llançava més llenya a les flames.[6]

Influència

[modifica]

Hus va ser un precursor delprotestantisme. Els seus escrits li van fer guanyar un lloc important a laliteratura txeca. Havia estudiat a l'escola deLlatí de Praga, i amb el temps, va introduir els símbolsdiacrítics a l'escriptura de la llenguatxeca (especialment elháček). Gràcies a això cadaso podia ser escrit amb només unsímbol, simplificant l'escriptura.

El professor Thomas Garrigue Masaryk va utilitzar el nom de Hus en el seu discurs a la Universitat de Ginebra el 6 de juliol de 1915, per la defensa contra Àustria i el juliol de 1917 per al títol del primer cos de tropes de les seves legions a Rússia.[7]

El1999, el papaJoan Pau II va dir que "Hus és una figura memorable per moltes raons, però sobretot per la seua valentia moral davant les adversitats i la mort. Tinc l'obligació d'expressar la meua profunda pena per la mort cruel d'en Jan Hus, i per la consegüent ferida, font de conflictes i divisions, que es va obrir a la ment i el cor del poble bohemi".

A Jan Hus, se li ha dedicat un conjunt escultòric a la plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské námestí) de Praga.

  • Gravat del s. XVI
    Gravat del s. XVI
  • Gravat del s. XIX
    Gravat del s. XIX
  • Monument a Husinec
    Monument a Husinec
  • Monument a Zdiby
    Monument a Zdiby
  • Monument a Zbraslav (Praga)
    Monument a Zbraslav (Praga)
  • Placa a la casa on visqué Hus a Constança
    Placa a la casa on visqué Hus a Constança
  • Decoració d'estuc en l'elevació de la casa a Pardubice
    Decoració d'estuc en l'elevació de la casa a Pardubice
  • Monument a Hus a Praga
    Monument a Hus a Praga
  • Hus al concili de Constança, per Václav Brožík, ca. 1880
    Hus al concili de Constança, per Václav Brožík, ca. 1880

Referències

[modifica]
  1. Turnbull, Stephen.The Hussite Wars 1419-36 (en anglès). Osprey Publishing, 2004, p. 6-7.ISBN 1841766658. [Enllaç no actiu]
  2. Bautz, Friedrich Wilhelm. «Jan Hus». A: Traugott Bautz.Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon (BBKL). vol. 2, 1990, p. 1194–1198. 
  3. 3,03,1Llorca, Bernardino; García Villoslada, Ricardo. «Las grandes herejías revolucionarias». A:Historia de la Iglesia Católica. vol. III Edad Nueva. 2ª. Madrid: BAC, 1967. 
  4. Spinka (1966): 261.
  5. Deanesly, Margaret.A History of the Medieval Church: 590-1500. Routledge, 1969, p. 227.ISBN 978-0-203-62691-7. 
  6. 1412 - 1415
  7. PRECLÍK, Vratislav. Masaryk a legie (Masaryk and legions), first issue, váz. kniha, 219 pages, vydalo nakladatelství “Paris” Karviná, Žižkova 2379 (734 01 Karviná) ve spolupráci s Masarykovým demokratickým hnutím (In association with the Masaryk Democratic Movement, Prague, CZ), 2019,ISBN 978-80-87173-47-3, pp.17 - 25, 33 - 45, 70 – 76, 159 – 184, 187 - 199

Bibliografia

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
  • Spinka, Matthew.John Hus: Concept of Church (Tapa dura) (en anglès). Princeton University Press, 21 març 1966.ISBN 978-0691071176. 
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jan_Hus&oldid=34633467»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp