James Tobin (Champaign,EUA1918 -New Haven2002) fou uneconomista i professor universitari estatunidenc guardonat amb elPremi Nobel d'Economia l'any1981, conegut mundialment per la formulació de laTaxa Tobin.
Va néixer el5 de març de1918 a la ciutat deChampaign, situada a l'estat nord-americà d'Illinois. El1935, seguint el consell del seu pare, va ingressar a laUniversitat Harvard per estudiareconomia gràcies a una beca, universitat on es graduà l'any1939 sota la direcció, d'entre d'altres, deJoseph Alois Schumpeter iWassily Leontief i tenint com a companysPaul Samuelson oJohn Kenneth Galbraith.
El1941 va interrompre els seus estudis de postgrau per a treballar per al govern nord-americà, i a l'any següent, després que elsEstats Units entressin en laSegona Guerra Mundial, va allistar-se a laMarina dels Estats Units (1942-1946), intervenint en accions bèliques a l'oceà Atlàntic i elMar Mediterrani, com a oficial a bord d'undestructor. Després de finalitzar la guerra va retornar a Harvard per continuar amb els seus estudis, rebent el seudoctorat l'any1947 amb una tesi sobre la funció de consum.[1] El1950 va ingressar a laUniversitat Yale, on va transcórrer la resta de la seva carrera com a professor d'economia. Es va unir a la Fundació Cowles, que es va traslladar a Yale l'any1955, i fou el seu president entre1955 i1961, així com entre1964 i1965.
Defensor de les idees principals delkeynesianisme, creia que els governs han d'intervenir en l'economia amb la finalitat d'estabilitzar la producció total i evitar lesrecessions. El seu treball acadèmic va incloure contribucions pioneres en l'estudi de lesinversions, la política monetària i fiscal i els mercats financers. Inclusivament va proposar unmodel economètric per a variables endogenes censurades, conegut com amodel Tobin.
L'any1955 fou guardonat amb la Medalla John Bates Clark, i el1981 amb elPremi Nobel d'Economiapels seus treballs sobre l'analisi dels mercats financers.[2]
Tobin va tenir una activa vida pública, escrivint sobre assumptes econòmics contemporanis i servint com a expert econòmic i consultor de polítiques econòmiques. Entre1961 i1962 va ser assessor del presidentJohn Fitzgerald Kennedy, i en col·laboració ambArthur Okun,Robert Solow iKenneth Arrow, va ajudar a dissenyar la política econòmica keynesiana implementada per l'administració Kennedy.
Va ser també assessor de la Reserva Federal i de laFundació Ford (1961). El1971 va ser President electe de l'Associació Econòmica Americana, i des de1972 va ser membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències.
El1988 es va retirar de manera formal de la seva càtedra d'economia a la Universitat Yale, però va continuar donant conferències com a professor emèrit. Va morir l'11 de març de2002 a la seva residència deNew Haven, població situada a l'estat deConnecticut.
| Fundador | |
|---|---|
| Neokeynesians | |
| Postkeynesians | |
| Nous keynesians |
|
| 1969–1975 |
|
|---|---|
| 1976–2000 |
|
| 2001–actualitat |
|
