James Cagney va ser un delsgàngsters més famosos del cinema delsanys 30, va demostrar que era un actor de gran versatilitat capaç d'actuar en qualsevol gènere. En la seva admirable carrera va aportar gran dinamisme i vitalitat a qualsevol paper i es va convertir en l'encarnació de l'americà mitjà.
James Francis "Jimmy" Cagneyva néixer l'any 1899 alLower East Side deManhattan a Nova York. Els seus biògrafs no estan d'acord quant a la ubicació exacta: o bé a la cantonada de'Avenue D i 8th Street,[2] o bé en un apartament de l'últim pis al 391 East 8th Street, l'adreça que consta al seu certificat de naixement.[3] El seu pare, James Francis Cagney Sr. (1875–1918), era d'origen irlandès. En el moment del naixement del seu fill, era cambrer[4] i boxejador amateur, encara que al certificat de naixement de Cagney, hi apareix com atelegrafista.[3] La seva mare era Carolyn Elizabeth (née Nelson; 1877–1945); el pare d'ella era capità d'un vaixell noruec,[5] i la seva mare era irlandesa.[6]
Cagney era el segon de set fills, dos dels quals van morir pocs mesos després del seu naixement. De petit era malaltís, tant que la seva mare tenia por que morís abans que pogués serbatejat. Més tard va atribuir la seva mala salut a la pobresa que patia la seva família.[4][7] La família es va traslladar dues vegades quan ell encara era jove, primer a East 79th Street, i després cap a East 96th Street.[8] Va serconfirmat a l'esglésa de St. Francesc de Sales a Manhattan; el seu funeral es celebraria finalment a la mateixa església.[9]
Cagney es va graduar a la Stuyvesant High School a la ciutat de Nova York, el 1918, i va assistir al Columbia College,[10] on volia llicenciar-se en art.[11] També va prendre classes d'alemany i es va unir al Cos d'entrenament d'estudiants de l'exèrcit,[12] però va abandonar al cap d'un semestre, tornant a casa després de la mort del seu pare durant lapandèmia de grip de 1918.[11]
Cagney va ocupar una varietat de llocs de treball al principi de la seva vida[13] Donava tots els seus guanys a la seva família. Mentre Cagney treballava per a la Biblioteca Pública de Nova York, va conèixer Florence James, que el va ajudar a iniciar una carrera d'actor.[14] Cagney creia en el treball dur, i després va afirmar: «Va ser bo per a mi. Em sap greu pel nen que ho passa massa còmode. De sobte s'ha d'enfrontar cara a cara amb les realitats de vida sense cap mare o pare que pensi per ell.»[13]
La seva introducció al cinema va ser atípica. Quan visitava una tia que vivia aBrooklyn, davant delsVitagraph Studios, Cagney s'enfilava per la tanca per veure el rodatge de les pel·lícules deJohn Bunny.[13] es va involucrar en elteatre amateur, començant com a paisatgista per a unapantomima xinesa aLenox Hill Neighborhood House on actuava el seu germà Harry i dirigia Florence James. Una nit, però, en Harry va emmalaltir, i encara que Cagney no era un suplent, la seva memòriaeidètica dels assajos li va permetre substituir el seu germà sense cometre cap error.[15]
La seva primera pel·lícula important va serThe Public Enemy (1931), deWilliam A. Wellman on interpretava un personatge fosc i complex: el d'un gàngster fet a si mateix des de ben jove.[16] Va tornar a realitzar el paper de gàngster a dues pel·lícules dirigides perRaoul Walsh:Els turbulents anys vint i, sobretot,Al roig viu, on dirà la seva frase més famosa, «Soc al cim del món, mama».
James Cagney va ser un dels membres fundadors deSindicat d'actors de cinema (enanglès:Screen Actors Guild), junt amb altres actors comGeorge Raft,Warner Oland,Fredric March,Adolph Menjou iGroucho Marx a El Capitan Theatre,Los Angeles, l'octubre de 1933. Però Cagney va ser un actor molt versàtil que va intervenir en tota classe de pel·lícules, des de comèdies fins a drames, passant perwesterns i fins i tot adaptacions d'obres de Shakespeare. Destaquen en la seva filmografiaFootlight Parade,Lady Killer,Picture Snatcher iAngels with Dirty Faces, en els anys trenta.[17]
En els quaranta va continuar sent un dels actors favorits del públic i va continuar participant en grans pel·lícules. Una de boxa tituladaCity for Conquest, i la biografia idealitzada deYankee Doodle Dandy, en plena Segona Guerra Mundial, un bon exemple del cinema de propaganda patriòtica, una interpretació amb què Cagney va guanyar l'Oscar al millor actor, l'únic de la seva carrera.[1] Aquest èxit el va fer trencar amb la Warner i fundar la seva pròpia productora, amb la qual no va tenir cap èxit, per la qual cosa va haver de tornar a la productora dels germans Warner.[18]
En els cinquanta va tornar a treballar en algunes grans pel·lícules com elA Lion Is in the Streets,Love Me or Leave, amb Doris Day, un film sobre la història de l'estrella cantant dels anys trenta Ruth Etting,[19]Escala a Hawaii oMan of a Thousand Faces. Finalment, va acabar la seva carrera temporalment el 1961, quan va protagonitzar la comèdiaOne, Two, Three, dirigida perBilly Wilder.
En 1981 va tornar a actuar en una breu interpretació aRagtime, dirigida perMilos Forman retrat de l'Amèrica prèvia a la Primera Guerra Mundial.[20] Va ser la seva última pel·lícula. El 1983, ja afectat per serioses dificultats en la parla, bona part dels seus parlaments van haver de ser doblats en postproducció, va protagonitzar la història d'una vella glòria de la boxa aTerrible Joe Moran, untelefilm produït per Robert Halmi per a laCBS.[21]
Cagney va morir d'un atac de cor a la seva granja delDutchess County aStanford, Nova York, elDiumenge de Pasqua de 1986; tenia 86 anys.[22] Es va celebrar una missa funeral a Sant Francesc de Sales a Manhattan.[9][23] L'elogi va ser pronunciat pel seu amic proper,Ronald Reagan, que també era elpresident dels Estats Units en aquell moment.[9] Li va sobreviure la seva esposa Frances Vernon, amb qui s'havia casat el 1922. Frances, la seva vídua va morir l'octubre de 1994 a l'edat de 95 anys a l'estat de Nova York. Els Cagney havien viscut a Stanfordville, al sud d'Albany, treballant com a grangers, des de 1955. Frances hi va romandre després de la mort del seu marit el 1986.[24]
↑9,09,19,2Bahl, Mary. «Jimmy Cagney». St. Francis de Sales Church, 01-01-2008. Arxivat de l'original el 20 desembre 2016. [Consulta: 17 desembre 2016].
↑ «James Cagney Is Dead at 86. Master of Pugnacious Grace». The New York Times, 31-03-1986 [Consulta: 12 desembre 2013]. «James Cagney, the cocky and pugnacious film star who set the standard for gangster roles inThe Public Enemy and won an Academy Award for his portrayal of George M. Cohan inYankee Doodle Dandy, died yesterday at his Dutchess County farm in upstate New York. He was 86 years old. ...»
.jpg)
