James Brown |
| Biografia |
|---|
| Naixement | (en)James Joseph Brown
3 maig 1933
Barnwell (Carolina del Sud) |
|---|
| Mort | 25 desembre 2006 (73 anys)
Atlanta (Geòrgia) |
|---|
| Causa de mort | pneumònia
insuficiència cardíaca |
|---|
| Sepultura | Beech Island(en) |
|---|
| Grup ètnic | Afroamericans |
|---|
| Alçada | 1,68 m |
|---|
| Pes | 65 kg |
|---|
| Activitat |
|---|
| Ocupació | cantautor, polític, pianista, guitarrista, productor, productor discogràfic, compositor, ballarí, cantant, dissenyador de so |
|---|
| Activitat | 1954 - 2006 |
|---|
| Membre de | |
|---|
| Gènere | Soul,funk,doo-wop,blues igòspel |
|---|
| Veu | Baríton
|
|---|
| Instrument | Guitarra,orgue,veu ibateria |
|---|
| Segell discogràfic | Federal
Polydor Records
King Records
Philips Records |
|---|
| Altres |
|---|
| Cònjuge | Tomi Rae Hynie(2001–2006),mort
Adrienne Rodriguez(1984–1996),mort del cònjuge
Deidre Jenkins(1970–1981),nul·litat matrimonial
Velma Warren(1953–1969),divorci |
|---|
| Condemnat per | assalt
robatori |
|---|
| Premis |
|---|
|
|
| Lloc web | godfatherofsoul.com |
|---|
          
   |
James Joseph Brown (Barnwell,Carolina del Sud,3 de maig del1933 -Atlanta,Geòrgia,25 de desembre del2006) cantant defunk isoulestatunidenc, conegut també com a"Soul Brother Number One","Mr. Dynamite","The Hardest-Working Man in Show Business","Minister of The New Super-Heavy Funk","Universal James", però potser el seu àlies més famós sigui"the Godfather of Soul" (El Padrí del Soul).
Va néixer el3 de maig del1933, en una barraca a Barnwell,Carolina del Sud i va morir el25 de desembre de l'any2006 aAtlanta,Geòrgia, a l'edat de 73 anys.
Prové d'una família pobra d'un barri marginal. Això el va obligar a ocupar des de l'adolescència tota mena de treballs. Abandonat per la seva mare, Brown va créixer amb el seu pare, un treballador itinerant, fins que va acabar aAugusta (Geòrgia), on una tia regentava una fonda que també funcionava com timba i prostíbul. Sense tot just educació, el nen Brown va procurar guanyar-se la vida netejant sabates, recollint cotó i robant peces de cotxes. Abans de complir els vint anys ja havia estat detingut per robatori a mà armada i va ser condemnat a complir entre 8 i 16 anys de presó (segons ell, encara era un menor però el van tancar i el van jutjar quan va arribar a l'edat penal). Va ser un bon pres i, després de tres anys i un dia, el van alliberar i va estar més de tres anys en unreformatori.
El1953 va ingressar en el grup degospelThe Starlighters. Amb ell en el grup van anar transformant-se des delgospel alR&B. Temps després el nom del grup va passar a ésserThe Famous Flames.
El1955 van publicar el single "Please, Please, Please".
El1958 publiquen els quals arribaran al número u de vendes, "Try Me" i "It's a man's, man's, man's world".
El24 d'octubre del1962 van oferir un concert el teatre Apollo deNova York, el resultat seria un gran disc que duria com nom "Live at The Apollo". A partir d'aquest moment, els èxits van començar a acumular-se en la seva carrera, amb títols com "I'll Go Crazy", "Thing" i "Prisioner of Love".
Ja consolidat com una de les més brillants estrelles del soul, no va ser sinó fins al1965 quan amb "Papa's Gonna Brand A New Bag" fa alguna cosa realment original. Ressaltant el ritme sobre la melodia, compassos en síncope, entretallades guitarres raspant es van fer notar en aquesta composició i també a "Cold Sweat" del1967; donant a conèixer un nou concepte conegut com afunk.
El Funk va ser una veritable bocanada d'aire fresc a la música ensucrada per als afroamericans de llavors, i a més d'un rescat de l'herència del jazz i els ritmes afrocubans.
De fet com diu el músic de James Brown, Pee Wee Ellis al documental "Soul Deep", "Cold Sweat es va basar en una línia d'un tema de cool jazz cridatSo What? deMiles Davis".
Però de major rellevància, va ser l'energitzant després del Moviment Pels Drets Civils; com molt bé ho va representar el seu èxit del 1968 "Say It Loud I'm Black & Proud", tot un alleujament de pur orgull negre que, no obstant això, li va valer la censura de moltes estacions de ràdio racistes.
Després de separar-se del grup amb el qual es va donar a conèixer,The Flamous Flames, per raons monetàries i de convivència; James Brown va començar a actuar amb una banda més jove originalment cridadaThe Pacemakers i que pefgr a ell d'aquí des d'ara els rebatejaria comThe JB´S, amb qui aprofundí més a les exploracions rítmiques i sonores, posant accent en el primer de 4 compassos (la fórmula funky per excel·lència denominada "The One") amb l'ajut dels músics Phelps iWilliam Bootsy Collins, el trombonista Fred Wesley, el saxofonistaMaceo Parker i el seu germà en la bateriaMel Parker. Bootsy, Fred i Maceo es van unir posteriorment a la cofradia espacial deGeorge Clinton coneguda com a P-Funk.
Amb aquesta nova alineació va seguir aconseguint nous èxits: "Sex Machine" que fou núm.1 R&B el 1970, "The Payback" àlbum de multiplatí el1974, "My Thang", "Gravity", "Papa don't take no mess", "Body Heat" entre d'altres.
En els seus escarceos amb el cinema, va participar el1980 en la pel·lícula "The Blues Brothers", al costat deJohn Belushi iDonen Aykroyd, treballant després en 1998 en la seqüela del film "Blues Brothers 2000". En ambdues, va representar un reverend. El1986 grava "Living in America", el tema compost per a la pel·lícula "Rocky IV".
El1988 va ser arrestat per maltractar a la seva dona i per consum de drogues, període que fou aprofitat per productors deHip Hop per asamplejar trossos de la seva música. Va ser condemnat a sis anys de presó, encara que en va sortir el1991.
El1996 va morir la seva esposa durant una operació de cirurgia estètica i el1998 va ser arrestat de nou per tinença d'armes i consum de drogues, als pocs dies d'haver sortit d'una clínica de desintoxicació.
En els anys1997 i2005 va visitarXile (Santiago de Xile (ambdós anys) iVinya del Mar (només2005)) per a realitzar els seus concerts habituals. L'any1999 va suspendre a Xile el recital que es va programar, per problemes de descoordinació entre companyies.
Al novembre de2006, Brown es va presentar durant una cerimònia enAlexandra Palace, aLondres, on va ser reconegut amb la seva entrada alSaló de la Fama del Regne Unit, 20 anys després d'haver rebut un homenatge similar alsEstats Units.
El diumenge24 de desembre del2006, Brown, l'autoproclamat "home més treballador del món de l'espectacle", és ingressat a l'Emory Crawford Long Hospital a causa d'unapneumònia. Tot i els intents dels metges, elcor del "padrí del soul" va deixar de bategar en la matinada deNadal de2006 a l'1.45 de la matinada, a l'edat de 73 anys. El seu amic i companyCharles Bobbit es trobava amb ell en el moment de la seva defunció.
James Brown va aconseguir dur les seves maneres d'església inspirats en el gospel alrhythm and blues, que en els anys seixanta, ja amb consciència racial, es va transformar en el que es denominaria posteriorment comsoul i va inundar el planeta. Va desenvolupar el ritme concentrat en estat pur que es va batejar com funk i que mantindria el seu ganxo fins al present. En els setanta, elfunk va tenir com fill bastard a la comercialdisc music, l'afrobeat de gent com Fela Kuti, i va servir de base per a la fundació delhip-hop: milers de temes de rap parteixen d'enregistraments de Brown com "Funky drummer", "Give it up or turn it loose" o "Think" del seu protegida Lyn Collins. Fins i tot molts passos debreakdance provenen directament o indirecta dels frenètics moviments de ball (" The Boogaloo", "get down", "slide", "robot")als quals instava seguir en temes com "Get On The Good Foot" de 1972.
Per cridar-lo d'alguna manera, elfunk és una creació col·lectiva: tots els instruments es concentren a generar un cert ritme, a costa de la melodia. James Brown va tenir la genialitat d'implicar a instrumentistes imaginatius, molts dels quals van seguir productives carreres en solitari:Alfred Pee Wee Ellis,Maceo Parker,Fred Wesley,William Bootsy Collins. Però sense la visió d'un geni com James Brown, és possible que no haguessin passat de noms per a col·leccionistes.
El rei delsoul buscava el moment adequat per a gravar: molts dels seus més grans clàssics es van fer en la carretera, entre actuació i actuació. No podia ser d'altra manera. Brown s'havia guanyat a pols el títol de "el treballador més dur del món de l'espectacle" a causa de la intensitat de les seves actuacions i el nombre de concerts: més de 300 en els seus bons anys. Li agradava presumir de l'afilada precisió de les seves bandes, sotmeses a disciplina fèrria, ratllant el militar: multes per retards, negligències indumentàries, fallades musicals; i si el culpable es resistia, podia arribar a posar-se violent.
James Brown va ser declarat culpable de maltractament a la seva esposa l'any2004, quan després d'una discussió la va llançar al sòl i va amenaçar de matar-la. Després de pagar una sanció de 1.087 dòlars va ser posat en llibertat. Segons la seva esposa Brown mantenia en el moment de la seva mort,, una relació conjugal feliç amb ella.
Quan Brown va morir molta gent es va llançar al carrer per a guiar el seu taüt fins alteatre Apol·lo. Quan va morir, Tomi es trobava seguint un tractament de rehabilitació: "L'últim que em va dir era que m'estimava a la meva i al bebè, ens veurem aviat", van ser les últimes paraules de James, segons ha manifestat la seva vídua al Chronicle d'Augusta.
La negativa de l'advocat i el comptable a permetre entrar en la seva casa a Tomi ha estat interpretada per ella com una agressió "Aquest és la meva llar. No tinc cap diners. No tinc on anar."
Sense cap dubte estem davant tota una llegenda, Brown va aconseguir arribar a una posició hegemònica durant la segona meitat del segle xx, el qual va quedar marcat per l'emergència la seva necessitat de lamúsica afroamericana.Michael Jackson va poder ser més popular però no va gaudir de la seva influència sonora.Miles Davis va tenir més respecte però mai va assolir el seu impacte comercial. La seva influència en la música ha estat tal que músics comMick Jagger,The Who,David Bowie iMichael Jackson li han reconegut com un gran inspirador en les seves carreres. Una vegada va dir:"El que em convé és desaparèixer, cridant l'atenció el menys possible.
- Please Please Please (1958)
- Try Me! (1959)
- Think! (1960)
- The Amazing James Brown (1961)
- James Brown and His Famous Flames Tour the U.S.A. (1962)
- Prisoner of Love (1963)
- Grits & Soul (1964)
- Showtime (1964)
- Out of Sight (1964)
- James Brown Plays James Brown Today & Yesterday (1965)
- Mighty Instrumentals (1966)
- James Brown Plays New Breed (The Boo-Ga-Loo) (1966)
- James Brown Sings Christmas Songs (1966)
- Handful of Soul (1966)
- James Brown Sings Raw Soul (1967)
- James Brown Plays the Real Thing (1967)
- Cold Sweat (1967)
- I Can't Stand Myself When You Touch Me (1968)
- I Got the Feelin' (1968)
- James Brown Plays Nothing But Soul (1968)
| - Thinking About Little Willie John and a Few Nice Things (1968)
- A Soulful Christmas (1968)
- Say It Loud – I'm Black and I'm Proud (1969)
- Gettin' Down to It (1969)
- The Popcorn (1969)
- It's a Mother (1969)
- Ain't It Funky (1970)
- Soul on Top (1970)
- It's a New Day – Let a Man Come In (1970)
- Hey America (1970)
- Sho Is Funky Down Here (1971)
- Hot Pants (1971)
- There It Is (1972)
- Get on the Good Foot (1972)
- Black Caesar (1973)
- Slaughter's Big Rip-Off (1973)
- The Payback (1973)
- Hell (1974)
- Reality (1974)
- Sex Machine Today (1975)
| - Everybody's Doin' the Hustle & Dead on the Double Bump (1975)
- Hot (1976)
- Get Up Offa That Thing (1976)
- Bodyheat (1976)
- Mutha's Nature (1977)
- Jam 1980's (1978)
- Take a Look at Those Cakes (1978)
- The Original Disco Man (1979)
- People (1980)
- Soul Syndrome (1980)
- Nonstop! (1981)
- Bring It On! (1983)
- Gravity (1986)
- I'm Real (1988)
- Love Over-Due (1991)
- Universal James (1993)
- I'm Back (1998)
- The Merry Christmas Album (1999)
- The Next Step (2002)
|
- The T.A.M.I. Show (1964) – concert
- Ski Party (1965) – amb The Famous Flames
- James Brown: Man to Man (1968) – concert
- The Phynx (1970)
- Black Caesar (1973) – banda sonora
- Slaughter's Big Rip-Off (1973) – banda sonora
- The Blues Brothers (1980) – Reverend Cleophus James
- Doctor Detroit (1983) – Bandleader
- Rocky IV (1985) – The Godfather of Soul
- Miami Vice (1987) – Lou De Long
| - James Brown: Live in East Berlin (1989) – concert
- The Simpsons (1993) – veu
- When We Were Kings (1996) – documental
- Duckman (1997) – Hostage Negotiator, veu
- Soulmates (1997) – ell mateix
- Blues Brothers 2000 (1998) – Reverend Cleophus James
- Holy Man (1998) – ell mateix
- Undercover Brother (2002) – ell mateix
- The Tuxedo (2002) – ell mateix
- The Hire: Beat the Devil (2002) – curtmetratge, ell mateix
| - Paper Chasers (2003) – documental
- Soul Survivor (2003) – documental
- Sid Bernstein Presents (2005) – documental
- Glastonbury (2006) – documental
- Life on the Road with Mr. and Mrs. Brown (2007) – documental
- Live at the Boston Garden: April 5, 1968 (2008) – concert
- I Got The Feelin': James Brown in the '60s (2008) – concert
- Soul Power (2009) – documental
- Get on Up (2014) – documental
|
- Whitburn, J.Top Pop Singles: 1955-1999 (en anglès). Menomonee Falls WI: Record Research, 2000.ISBN 978-0-89820-140-6.
- «Soul Classics by James Brown» (en anglès). The New York Times, 25-12-2006. [Consulta: 10 setembre 2023].
- «James Brown, a Musical Innovator» (en anglès). Obituaries. The New York Times, 25-12-2006. [Consulta: 10 setembre 2023].
- «Singer James Brown in Poor Health» (en anglès). Jet. Johnson Publishing Company, 06-01-2003, pàg. 54.
- Lethem, Jonathan. «Cover Story: Being James Brown» (en anglès). Rolling Stone, 12-06-2006. Arxivat de l'original el 2009-05-05. [Consulta: 10 setembre 2023].
- Lethem, Jonathan. «Being James Brown: Inside Private World of the Baddest Man Who Ever Lived» (en anglès), 29-06-2006. [Consulta: 10 setembre 2023].
- Rhodes, Don.Say It Loud!: My Memories of James Brown, Soul Brother (en anglès). Globe Pequot, 2008.ISBN 978-1-59921-674-4.
- Whitburn, Joel.Hot R&B Songs From Billboard's R&B Charts, 1942–2010 (en anglès). Records Research Inc., 2010.ISBN 978-0-89820-186-4.
- Brown, James; Tucker, Bruce.James Brown, godfather of soul (en anglès). Hannibal, 1993.ISBN 978-3-85445-086-3.
- George, Nelson; Leeds, Alan.The James Brown Reader: Fifty Years of Writing About the Godfather of Soul (en anglès). Penguin, 2008-04-29.ISBN 978-1-4406-3734-6.
- McBride, James.Kill 'Em and Leave: Searching for James Brown and the American Soul (en anglès). Random House Publishing Group, 2016-04-05.ISBN 978-0-679-64562-7.
- Smith, R. J..The One: The Life and Music of James Brown (en anglès). Penguin, 2012-03-15.ISBN 978-1-101-56110-2.
- Sullivan, James..The Hardest Working Man: How James Brown Saved The Soul Of America (en anglès). New York: Gotham Books, 2008.ISBN 9781592403905.
- Wesley, Fred.Hit Me, Fred: Recollections of a Sideman (en anglès). Durham: Duke University Press, 2002.ISBN 0822329093.
- Whitney, Marva; Waring, Charles.God, the Devil and James Brown - Memoirs of a Funky Diva (en anglès). Bank House Books, 2013-04.ISBN 978-1-904408-57-4.
