| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr)Jacques Desrayaud 19 febrer 1929 3r districte de Lió (França) |
| Mort | 9 agost 2003 (74 anys) Boulogne-Billancourt (França) |
| Causa de mort | càncer |
| Sepultura | Alts del Sena |
 President del jurat del Festival de Canes | |
← Kirk Douglas –Giorgio Strehler → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | França |
| Ocupació | director de cinema, guionista, realitzador |
| Activitat | 1952 - |
      | |
Jacques Deray, de nomJacques Desrayaud (Lió, 19 de febrer de 1929 −Boulogne-Billancourt, 9 d'agost de 2003) va ser un director decinemafrancès. Especialitzat en films policíacs, va conèixer el seu moment daurat en els anys 1970 fent rodarAlain Delon oJean-Paul Belmondo.[1]
Jacques Deray debuta com a actor a petits papers en el cinema. Convertit en ajudant de direcció el 1953, treballa sobretot ambGilles Grangier,Luis Buñuel iJules Dassin. Aborda la realització el 1960 ambLe Gigoló,drama psicològic interpretat perAlida Valli iJean-Claude Brialy. La seva segona pel·lícula,Rififi à Tòquio (1963), pel·lícula policíaca completament rodada al Japó, rep una crítica molt favorable sense conèixer però un real èxit de públic, però confirma les seves qualitats d'hàbil tècnic de l'escenificació per a pel·lícules de gènere, en particular el policiac.
Cal esperar el 1969 i el foscdrama psicològicLa Piscina perquè Deray sigui considerat com un cineasta popular de primer ordre i que comencin les seves llargues col·laboracions amb l'actorAlain Delon i el guionistaJean-Claude Carrière.La pel·lícula seguint,Borsalino, reuneixAlain Delon iJean-Paul Belmondo, que són llavors les dues estrelles més populars del cinema francès. Evocació de la màfia marsellesa dels anys 1930,Borsalino té un gran èxit popular. Entre les altres pel·lícules notables de Jacques Deray, es comptaFlic Story, inspirat la persecució del gansterÉmile Buisson pel policiaRoger Borniche,Un papillon à'épaule, polar kafkià ambLino Ventura de protagonista, iUn papillon a l'épaule, una pel·lícula negra que protagonitzenMichel Serrault iCharlotte Rampling.
Cineasta discret, la fi de la seva carrera serà considerada per la crítica com a decebedora i la seva última pel·lículaL'Ours en peluche, tanmateix inspirat d'un llibre deGeorges Simenon, és particularment mal rebuda. Deray després no es dedica més que a la televisió.El 1981, és el president del jurat delFestival de Canes 1981.
Jacques Deray es va casar el 12 de juny de 1998 amb l'actriu, productora i antiga consellera del CSA,Agnès Vincent Deray, amb qui van tenir una filla, Laurence. És enterrat al cementiri de Garches.[2]
Creat el 2005 en memòria de Jacques Deray, vicepresident de l'Institut Lumière fins a la seva desaparició, elPremi Jacques-Deray premia la millor pel·lícula policíaca de l'any o un cineasta distingit en aquest gènere. Entre els primers llorejats es troba36 quai des Orfèvres d'Olivera Marchal,De battre mon cœur s'est arrêté deJacques Audiard,Ne el dis à personne deGuillaume Canet,Le Deuxième Souffle d'Alain Corneau, oPolisse deMaïwenn (2012).
