Imatge del llac d'İznikYeşil Cami (la mesquita verda)
İznik oİzniq[1] és una localitat de l'actualTurquia que es correspon amb l'antiga ciutat deNicea, coneguda pels seus dosconcilis ecumènics, elprimer i elsetè de l'Esglésiacristiana, i per haver estat capital de l'Imperi de Nicea. Entre1204 i1261, de fet, actuà com a capital interina de l'Imperi Romà d'Orient fins a la recuperació deConstantinoble. Voltada d'altes muralles, İzniq conserva encara un bon nombre dels monuments de l'antiga Nicea i és una important destinació turística. Té molta anomenada la sevaceràmica vidrada.
La ciutat s'estén en una conca fèrtil a l'extrem oriental delllac İznik, emmarcada per serres de turons al nord i al sud. Administrativament pertany a laprovíncia de Bursa. L'any2000 sumava 20.169 habitants, en una àrea urbana de 753 km².
Després d'un llarg període de pau, va ser conquerida pels turcsseljúcides el1078, però reconquerida pels romans d'Orient l'any següent. El1081, la van tornar a conquerir i la van tornar a perdre. El1086, van tornar o ocupar-la i els romans d'Orient van demanar l'ajut als prínceps europeus, i es va originar la primera croada.
El1331 (setge de Nicea, 1331) va tornar a caure en mans delsturcs, aquesta vegada elsotomans del soldàOrkhan, i des de llavors es va dirIznik. Molts materials dels edificis grecs es van utilitzar per a construir edificis otomans, especialment mesquites. Va perdre importància amb la conquesta de Constantinoble el 1453. La indústria de pots de ceràmica es va desenvolupar i fou coneguda com aİznik Çini (Çini vol dir 'Xina' en turc) perquè imitava la porcellana xinesa que agradava als sultans; va servir per a decorar moltes mesquites a Istanbul i altres llocs de l'imperi; després la qualitat va decaure. La ciutat fou un centre agrícola. Al segle xix es va construir una via fèrria. Al segle xx, la qualitat de la ceràmica fou restablerta per alguns petits fabricants, especialment deKütahya.
Mesquita VerdaRajola de ceràmica d'Iznik a la mesquita Selimiye d'Edirne
Les antigues muralles amb torres i portes estan bastant ben conservades. Mesuren un perímetre de 3.100 metres i la seva amplada a la base és de 5 a 7 metres i l'alçària n'és de 10 a 13 metres; hi ha quatre grans portes i dues de petites. Es van utilitzar materials treballats romans i grans blocs de pedra; algunes columnes i fragments d'altres edificis antics en formen part. Foren construïdes al segle iv. A les torres hi ha algunes inscripcions gregues.
També queden restes de mesquites, banys, i cases distribuïdes enmig de la ciutat moderna. La ciutat otomana fou més reduïda que la romana d'Orient i es va construir amb materials d'aquesta. L'antic llac al nord de la ciutat avui dia està més retirat i ha format una plana de maresmes. Fora de les muralles es veu un antic aqüeducte.[3]
L'església de Dormition, la principal de Nicea, fou segurament la catedral romana d'Orient, la més gran de l'Àsia Menor. Fou decorada amb mosaics el segle ix. Fou destruïda el 1922[4] durant la guerra entre grecs i turcs. L'església de Santa Sofia (Hagia Sophia) s'està restaurant.
↑Madden, Thomas F.Crusades: The Illustrated History (en anglès). University of Michigan Press, 2005.ISBN 0472031279.
↑Comp. William Martin Leake,Asia Minor, pp. 10, foll.; Von Prokesch-Osten,Erinnerungen, iii. pp. 321,foll.; Richard Pococke,Journey in Asia Minor, iii. pp. 181, foll.; Walpole,'Turkey'[', ii. p. 146; Eckhel,Doctr. Num. i. pp. 423, foll.; Rasche,Lexic. Rei Num. iii. l. pp. 1374, foll.
↑Glenn Peers (2001).Subtle Bodies: Representing Angels in Byzantium. University of California Press.ISBN 978-0-520-22405-6, p.82.
