A Babilònia, va rebre el nom d' Annunitum que derivava d'Inanna-annunitum (Ixtar Annunitum, Ixtarla Barallosa). Els reis d'Accàdia la invocaven en les seves inscripcions; després, el qualificatiu va significar una deïtat separada i es va convertir en una dea guerrera en l'èpica deNaram-Sin d'Accàdia.[3] Va tenir un temple aKisurra, però el seu culte principal es va establir aSippar (d'on en va ser la deïtat tutelar), aNippur, aUruk i aUr. En aquesta darrera ciutat, va tenir un temple anomenatE-ulmash i se la coneixia amb el nom coneguda d' Ulmasitum.
El seu culte incloïa laprostitució ritual, especialment aNínive, i va ser un dels més estesos per la zona, amb multitud de santuaris i documents que en parlen. Els reis representaven anualment unritu que simulava el seumatrimonisagrat amb la deessa. Es creu que els diàlegs d'aquesta cerimònia van inspirar elCàntic dels Càntics de laBíblia. Alguns dels símbols iconogràfics que l'acompanyaven són l'estel (sovint de vuit puntes), la roseta, els coloms i els lleons.
Va protagonitzar unacatàbasi, un descens a l'inframon on regnava la seva germana, en un altre motiu arquetípic model dePersèfone. El seu amant predilecte eraDumuzi (Tammuz), amb qui s'havia de casar, però aquest amor, segons l'Epopeia de Guilgameix, va provocar la mort del déu. Va tenir molts amants, i un personatge la va refusar, l'heroiGuilgameix.[4]
Carl Gustav Jung la va triar com a símbol del procés final d'individuació.
