| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 febrer 1922 Kaluga (Rússia) | ||
| Mort | 7 maig 2022 (100 anys) Moscou (Rússia) | ||
| Sepultura | cementiri de Troiekúrovskoie | ||
| Religió | Fatalisme | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Escacs,final iedició | ||
| Ocupació | jugador d'escacs, teorètic dels escacs, compositor d'escacs, escriptor de no-ficció, editor | ||
| Nacionalitat esportiva | Rússia Unió Soviètica | ||
| Esport | escacs | ||
| Títol d'escaquista | Mestre dels Esports de la Unió Soviètica en Escacs (1944) Mestre Internacional d'escacs (1951) Gran Mestre Internacional (1952) Jutge Internacional per Composicions d'escacs (1956) Àrbitre Internacional (1969) | ||
| Punts Elo(màx.) | 2.550(1971)< | ||
| Identificador FIDE | 4101529 | ||
| Premis | |||
| |||
      | |||
Iuri Averbakh (rus: Юрий Львович Авербах) (Kaluga, 8 de febrer de1922 -Moscou, 7 de maig de2022) fou un jugador i escriptor d'escacsrus, que va jugar la major part de la seva carrera sota banderasoviètica.[1] Durant molts anys fou elGran Mestre viu més vell.[2]
El seu pare fou unjueualemany,[3] i els seus avantpassats procedien d'Alemanya, amb el cognomAuerbach, que significa aproximadament «rierol de prat». La seva mare era russa. Ambdues parelles d'avis varen desaprovar el casament perquè el pare era pràcticamentateu, mentre que la mare eraortodoxa, així com al fet que la seva àvia materna va morir molt jove, així que la seva mare s'esperava tenir cura de la família. Averbakh s'anomenava a ell mateixfatalista.
El primer gran èxit fou un primer lloc alCampionat de Moscou de 1949, per davant de jugadors comAndor Lilienthal,Iàkov Estrin iVladimir Simagin. Va esdevenirGran Mestre el 1952. El 1954 va guanyar elCampionat de la Unió Soviètica, per davant de jugadors comMark Taimanov,Víktor Kortxnoi,Tigran Petrossian,Iefim Hèl·ler iSalo Flohr.[1] Al campionat de 1956 hi acabà empatat al primer lloc amb Taimanov iBorís Spasski al torneig principal, tot i que fou segon després del desempat. Posteriorment, al filla d'Averbakh, Jane, es casaria amb en Taimanov. D'altres victòries importants d'Averbakh foren a Viena 1961 i Moscou 1962.
El 1952 participà en l'Interzonal deSaltsjöbaden, on hi fou 5è (el guanyador fouAleksandr Kótov),[4][5] un resultat que el va classificar peltorneig de Candidats de 1953 aZúric (la darrera instància per determinar l'aspirant alCampionat del món), i hi va acabar empatat al desè lloc, entre quinze participants (el guanyador fouVassili Smislov).[6] També es va classificar per l'Interzonal de 1958 aPortorož, quan acabà en quarta posició al Campionat de l'URSS de 1958 aRiga. A Portorož, assolí empatar als llocs setè a onzè, amb mig punt menys dels que calien per avançar alTorneig de Candidats.
El seu estil sòlid era difícil de superar per molts jugadors d'estil d'atac, tal y com ell va escriure: :"...Nejmetdínov, quan atacava podia carregar-se qualsevol, fins i totTal. Però el meu marcador contra ell era quelcom semblant a 8½–½ perquè jo no li donava cap possibilitat per jugar una partida activa. En aquests casos ell podia immediatament començar a espatllar la seva posició perquè només cercava complicacions."
Averbakh ha estat també un teòric delsestudis de final. Ha publicat més de 100 estudis, molts dels quals han fet notables contribucions a lateoria de finals. El 1956 laFIDE li va atorgar el títol deJutge Internacional per Composicions d'escacs i el 1969 esdevinguéÀrbitre Internacional.[1]
Averbakh fou també un important periodista i escriptor d'escacs.[2] Va editar les publicacions soviètiquesXàkhmati v SSSR iXàkhmatni Biul·letén. Des de 1956 a 1962 va editar (ambVitaly Chekhover i d'altres) una antologia en quatre volums sobrefinals,Shakhmatnye okonchaniya (revisada el 1980-84 i traduïda a l'anglès com aComprehensive Chess Endings, en cinc volums).
Averbakh és l'epònim de diverses variants d'obertura.
Als 1960, Averbakh va treballar per la revista sovièticaZnanie - sila (Coneixement és poder), que publicava històries de ciència i deciència-ficció, i un cop fins i tot va jugar unaexhibició de simultànies contra representants de l'important òrgan decensura estatal 'Glavlit'. Un company digué que havia pregat abans de començar "Iuri, sigues valent i perd!"[7]
