Iuri Vladímirovitx Andrópov (enrus: Ю́рий Влади́мирович Андро́пов) (Nagútskaia,Caucas,2 de juny de1914 -Moscou,9 de febrer de1984) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de laUnió Soviètica entre1982 i1984.
Andrópov era fill d'un ferroviari i probablement va néixer el2 de juny de1914 a Nagútskaia, durant el final de l'imperi Rus. Va estudiar breument a l'Escola Tècnica de Transports Aquàtics Ribinsk abans d'unir-se alKomsomol (joventuts delPartit Comunista de la Unió Soviètica) l'any1930. L'any1939 es va graduar. Va ser el secretari del Komsomol a l'efímera República Socialista deCarèlia entre1940 i1944.
Durant laSegona Guerra Mundial, Andrópov va combatre amb les forces soviètiques com apartisà aFinlàndia i Carèlia.[1] Després de la guerra, es va traslladar aMoscou, i va entrar a formar part del Secretariat delPartit Comunista de la Unió Soviètica.
L'any1954 fou nomenat ambaixador soviètic a Hongria. En aquest càrrec, es va veure afectat per laRevolució Hongaresa de 1956, i va ésser un dels responsables de la invasió soviètica per contrarestar aquesta revolució.
Andrópov va tornar aMoscou per dirigir el Departament de Relacions amb els Partits Comunistes i Obrers dels Països Socialistes (1957-1967). L'any1961 va ser escollit membre titular delComitè Central del PCUS i va ingressar al Secretariat un any més tard. L'any1967 fou rellevat de la seva tasca alComitè Central i fou nomenat director delKGB per recomanació de Mikhaïl Suslov. També va ingressar alPolitburó com a membre suplent, on va ser declarat membre titular l'any1973. Va ser el cap del KGB que va exercir aquest càrrec durant un període més llarg, fins que va dimitir l'any1982, per tornar de nou al Secretariat com a successor de Suslov en qualitat de Secretari responsable d'afers ideològics. A la mort deLeonid Bréjnev, va assumir el càrrec deSecretari General del PCUS aquell mateix any.
Durant la seva activitat com a cap del KGB, Andrópov va escriure molts informes alComitè Central del PCUS sobre les activitats dels activistes que defensaven les llibertats declarades a les lleis soviètiques i va tenir un paper rellevant en la repressió de qualsevol protesta i distribució d'informació no autoritzada.
Andrópov com a dirigent de l'URSS
[modifica]Durant el seu mandat, Andrópov va intentar millorar l'economia, augmentant l'efectivitat en la gestió, però no va canviar substancialment els principis de l'economia planificadaestalinista. En contrast amb la política de Bréjnev d'evitar conflictes i dimissions, va començar a lluitar contra lacorrupció, contra la violació de la disciplina al Partit, a l'Estat i al món del treball, la qual cosa el va portar a efectuar significatius canvis de personal. Durant els 15 mesos que va ocupar el seu càrrec, Andrópov va cessar 18 ministres, 37 secretaris d'obkoms (comitès d'oblast), kraikoms (comitès dekrai) i membres dels Comitès Centrals dels Partits Comunistes de les Repúbliques Soviètiques, i es van començar a presentar casos d'encausament criminal contra alts oficials del Partit i de l'Estat. Per primera vegada, els casos d'estancament de l'economia i els obstacles en el progrés científic es varen fer públics i varen ésser criticats.
En política exterior, va prosseguir laGuerra de l'Afganistan. El mandat d'Andrópov va ressaltar pel deteriorament de les relacions amb elsEstats Units. Tot i que va llançar una sèrie de propostes que incloïen la reducció dels míssils nuclears d'abast aEuropa i una cimera amb el President dels EUA,Ronald Reagan, aquestes propostes varen ésser desoïdes per les administracions de Reagan, deFrançois Mitterrand i deMargaret Thatcher. Les tensions de laGuerra Freda es varen exacerbar quan els caces soviètics varen fer caure un avió civil sud-coreà que havia entrat a l'espai aeri soviètic el dia1 de setembre de1983. Les converses per al control de l'armament URSS-EUA es varen suspendre per part de la Unió Soviètica el novembre de 1983.
Una de les accions més famoses que Andrópov va realitzar durant el seu curt mandat com a líder de la Unió Soviètica va ser respondre una carta d'una nena nord-americana,Samantha Smith, i convidar-la, juntament amb els seus pares, a visitar l'URSS, cosa que va convertir la menuda en una coneguda activista per la pau.
Andròpov va morir a causa d'una insuficiència renal el9 de febrer de1984 aMoscou, després d'uns quants mesos de llarga malaltia, i el va succeirKonstantín Txernenko. Va ser enterrat a lamuralla del Kremlin amb honors d'Estat.
- ↑«Равнение на Победу» [Centra't en la victòria] (en rus). the Ministry of Education and Science of the Russian Federation, National Delphi Council of Russia. Arxivat de l'original el 2005-11-02. [Consulta: 10 agost 2006].
|
|---|
Principals països implicats |
|---|
|
|
Protagonistes |
|---|
Presidents EUA | |
|---|
Sec. Gen. URSS | |
|---|
Europa | |
|---|
Àsia i Amèrica | |
|---|
|
|
Esdeveniments |
|---|
1945-49 | |
|---|
1950-59 | |
|---|
1960-69 | |
|---|
1970-79 | |
|---|
1980-89 | |
|---|
1990 | |
|---|
|
|
|
|
