Labandera de Iugoslàvia ha estat històricament la composta pels trescolors paneslaus: vermell, blanc i blau, tot i que amb diferents símbols a sobre segons el període històric.
Ubicació de Iugoslàvia a Europa segons el període històric
El primer país a ser conegut amb aquest nom fou elRegne de Iugoslàvia, que abans del 3 d'octubre del 1929 es coneixia com aRegne dels Serbis, Croats i Eslovens. Aquest s'havia establert l'1 de desembre del 1918 a través de la unió de l'Estat dels Eslovens, Croats i Serbis i elRegne de Sèrbia (al qual elRegne de Montenegro s'havia unit el 13 de novembre del 1918). El Regne de Iugoslàvia fou envaït per les potències de l'Eix el 1941 i, a causa dels esdeveniments posteriors, fou oficialment abolit entre el 1943 i el 1945.
A partir del 1991, la República Socialista Federativaes desintegrà a causa de laguerra dels Balcans que seguí la secessió de la majoria d'entitats constitutives del país. El següent estat anomenat Iugoslàvia, laRepública Federal de Iugoslàvia, ja amb diferent composició geogràfica, existí fins al 2003, en què passà a denominar-seSèrbia i Montenegro.
Els primers assentaments dels pobles eslaus a lapenínsula Balcànica es remunten cap a mitjans del segle vi i començaments del VII, i foren adoptant la seva denominació històrica: "eslaus del sud" o "sud-eslaus".[1] Des d'abans de la seva arribada a la península estigueren sotmesos a la persecució i la dominació delsvaregs, delsalamans, l'ègida de l'Imperi Romà d'Orient, elsvenecians, elsfrancs, elsbúlgars, elsotomans i elsaustríacs (durant el regnat delsHabsburg). Més tard, foren sotmesos a l'Imperi Austrohongarès i, posteriorment, als designis de les potències de l'Eix encapçalades per l'Alemanya nazi.
La progressiva desaparició del poderotomà a Europa, així com els resultats de lesguerres dels Balcans de (1912-1913), amb el seu desenllaç favorable aSèrbia, contribuïren de forma decisiva a augmentar el sentimentpaneslavista dels pobles d'aquesta regió, per tal de superar les divisions polítiques i religioses existents entre ells, basant-se en la pertinença a ungrup ètnic comú .
La creació del nou estat sorgeix a partir de la unió dels regnes deSèrbia i deMontenegro (ambdós independitzats de l'Imperi Otomà alsegle XIX) i als que s'incorpora una quantitat substancial del territori que antigament formà part de l'Imperi Austrohongarès.
La ciutat deRijeka fou declarada ciutat lliure, però aviat fou ocupada i annexada el 1924 per Itàlia.
Tanmateix, les tensions a la frontera amb Itàlia continuaren car, d'una banda, aquell país reclamà més àrees de la costa dàlmata i, per un altre, Àustria adduí tenir drets sobre lapenínsula d'Ístria, territori part de l'antiga província costanera d'aquell país que havia sigut annexada a Itàlia, però que contenia una població considerable de croats, eslovens i italians.
Macedònic:Кралство на Србите, Хрватите и Словенците.
El regne es proclamà oficialment l'1 de desembre del 1918, amb la dinastia sèrbiaKarađorđević al tron iAlexandre I (fill dePere I,Rei de Sèrbia) com a primer rei i, després deltractat del Trianon, foren annexats oficialment els territoris de Croàcia i del nord de l'actual Sèrbia, els quals havien format part delRegne d'Hongria durant més de nou-cents anys. A causa de la mala salut del rei serbi, el seu fill Alexandre s'ocupà des del principi del govern del país en qualitat de regent. El regne fou anomenatIugoslàvia (literalment, «Terra dels eslaus del Sud o Eslàvia del Sud», expressió composta de dues paraules de l'idioma serbi,Yug - «Sud» iSlavija - «Terra d'eslaus».)
Regne de Iugoslàvia (1929-1941)
El nou Govern intentà cohesionar el país políticament i econòmica, tasca difícil a causa de la gran diversitat denacionalitats ireligions al nou estat i les grans diferències entre elles quant al desenvolupament econòmic.
Les tensions entre el creixentnacionalismeserbi i la resta de les nacionalitats del país esclatà el 1928 amb l'assassinat al parlament deStjepan Radić, líder delPartit Camperol Croat, crim del qual s'acusà un diputat montenegrí.
Això dugué el rei a clausurar, a principis del 1929, elparlament i a assumir el govern del país d'una maneradictatorial, canviant el nom de l'estat a "Regne de Iugoslàvia", decretant una nova organització territorial al marge de les nacionalitats històriques, pretenent pel regne una visió geopolítica de laGran Sèrbia, com a eix predominant a la regió.
Tanmateix, això només reanimà les tensions. El 1934, un guerriller macedoni assassinà el rei Alexandre I i el ministre d'afers exteriors francès aMarsella, en concomitància amb les faccions croates a l'exili. Li succeí al tron el seu fillPere II, que per raons d'edat no exercí control sobre el país.
Alexandre I, rei dels serbis, croats i eslovens, diu la llegenda d'aquesta moneda de dos dinars.
El príncepPau exercí el govern del país fins que, a principis del 1941, uncop d'estat contra la seva política proalemanya (adhesió del govern iugoslau alPacte Tripartit) dugué al tron de manera anticipadaPere II.
Aquest cop contra l'alineació proalemanya del Govern comptà amb suficient suport popular per legitimar-lo, però suposà un repte pelTercer Reich.Adolf Hitler decidí aleshores executar operacions militars per prendre el control de Iugoslàvia i, fins a cert punt, preparar el terreny per la invasió de laUnió Soviètica.
Així, es pot dir que elRegne de Iugoslàvia deixà d'existir de facto quan el 6 d'abril del 1941 l'Alemanya nazi bombardejàBelgrad i en les setmanes següents el país es veiéenvaït per tropes d'Alemanya,Itàlia,Bulgària,Hongria iRomania, i repartit entre ells.
Després d'una guerra acarnissada en la qual morí quelcom més del 10 per cent de la població del país, els victoriosospartisans deTito organitzaren la refundació del país, gestant una nova Iugoslàviasocialista.
L'organització territorial del país seguí a grans línies el que acordaren les forces de resistència a l'Eix durant la guerra en diverses reunions, de manera especial el que va estipular elConsell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia aJajce (1943). El 31 de gener del 1946, la nova constitució de l'RFS de Iugoslàvia establí les sis repúbliques constituents (Bòsnia, Croàcia, Eslovènia, Macedònia, Montenegro i Sèrbia.)
D'aquesta manera, i després d'una temptativa fallida de col·laboració amb el govern monàrquic de l'exili, el 1945 es proclama laRepública Democràtica Federal de Iugoslàvia. El primer president fouIvan Ribar, i es nomenà com a Primer Ministre el líder partisàJosip Broz Tito.
El 29 de novembre del 1946, laRepública Democràtica Federal de Iugoslàvia fou restablerta com a estat socialista, donant pas a modificacions en l'ordre constitucional del país. Rebé el nom deRepública Federativa Popular de Iugoslàvia, accentuant encara més el caràctersocialista del país i introduint el sistema socioeconòmic delsocialisme autogestionari, que es percebé en general com unatercera via alternativa tant al delsEstats Units com al de l'URSS.
El 1953,Tito fou elegit president i posteriorment, el 1963, fou declarat president vitalici. Finalment, el 1963 el país adoptà el nom deRepública Federativa Socialista de Iugoslàvia (RFSI), al capdavall el de major longevitat i el de major publicitat.
Josip Broz Tito, líder del país, trencà ambMoscou des de la seva arribada al poder. Es negà a brindar ajuda a laguerrilla comunistagrega i intentà crear una federació socialista balcànica, provocant el distanciament amb l'URSS i els països de la seva òrbita. Fou dur crític de les intervencions soviètiques aHongria,Txecoslovàquia i l'Afganistan.
Després de la mort de Tito el 1980, i en mig d'una crisi econòmica, les tensions entre els pobles del país creixeren. Després de l'ascens de partits nacionalistes al poder aSèrbia, dues de les seves repúbliques constituents (Eslovènia iCroàcia) declararen la independència el 1991, seguides perMacedònia iBòsnia l'any següent, no sense resistència per part de Sèrbia. El 1991 la tensió entre les diferents repúbliques derivà en el sanguinolent conflicte conegut com aguerra de Iugoslàvia.
Internament, l'estat es dividí en sis repúbliques socialistes i dues províncies socialistes autònomes, part de la República Socialista de Sèrbia. La capital federal eraBelgrad. Les repúbliques i províncies eren:
Les repúbliques que decidiren romandre en la federació reemplaçaren el 1992 la República Federativa Socialista de Iugoslàvia per la novaRepública Federal de Iugoslàvia, integrada ja només perMontenegro iSèrbia, abandonant també el sistema socialista. Laminoria ètnicaalbanesa del sud de Sèrbia fou també font de tensió i, davant elsenfrontaments de l'exèrcit iugoslau amb laguerrilla kosovar així com després del bombardeig de l'OTAN a la República Federal de Iugoslàvia, a partir del 1999 l'ONU es feu càrrec, de forma temporal, del territori kosovar. Després de l'aprovació i promulgació de la Carta Constitucional de Sèrbia i Montenegro per l'Assemblea de la República Federal de Iugoslàvia el 4 de febrer del 2003, la República Federal de Iugoslàvia passà a ser la unió d'estat deSèrbia i Montenegro.
↑Aquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com aIugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003. Les citacions relatives a la República Democràtica Federal de Iugoslàvia, la República Federativa Popular de Iugoslàvia, la República Federativa Socialista de Iugoslàvia i la República Federal de Iugoslàvia són fetes únicament en el seu context històric. En aquest sentit no és donable referir-se aIugoslàvia com aex-Iugoslàvia, no només perquè provoca confusió en no saber-se amb certesa si la referència concerneix qualsevol d'aquells països sinó perquè, també, és imprecisa; motius pels que no s'utilitza com a adjectiu la preposició llatina "ex", que vol dir "prefix que indica que algú ha deixat d'ésser el que diu el radical". («ex-».Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.)
↑"RS Sèrbia - Dades". Autor: Comitè d'Informació de la República Socialista de Sèrbia. Jugoslovenska Revija, Belgrad. Beogradski izdavačko grafički zavod, Belgrad, Sèrbia 1982. P. 11.
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
%3b_Flag_of_North_Macedonia_(1991-1992).svg)
%2c_Flag_of_Serbia_(1947%25E2%2580%25931992).svg)
