De família burgesa, la seva mare és professora d'anglès i apassionada de piano i el seu pare és empresari; passa la seva joventut aVille-d'Avray. Té tres germanes i un germà: Élisabeth s'ha dirigit cap a l'escriptura i la realització; Caroline és realitzadora; Jacqueline dona classes d'economia; Rémi és escriptor.
Isabelle Huppert comença a estudiar llengües orientals a la facultat de Clichy, tot seguint cursos d'art dramàtic a l'escola del carrer Blanche i al Conservatori nacional d'art dramàtic, on és l'alumna de Jean-Laurent Cochet i d'Antoine Vitez.
Efectua les seves primeres aparicions en el cinema el1972, enNina Companeez; destaca dos anys més tard gràcies a joves directors que marquen la renovació del cinema d'autor francès després de l'experiència de laNouvelle Vague, Bertrand Blier, enLes Valseuses, iBertrand Tavernier, enEl jutge i l'assassí. Aquestes dues pel·lícules, cadascuna en el seu gènere, marcaran el públic i la crítica i permetran a l'actriu reafirmar-se en matisos i en profunditat, que la distingirà d'altres estrelles de l'època,Miou-Miou iIsabelle Adjani.
De fet, Isabelle Huppert construirà la seva carrera sobre tries exigents, de pel·lícules i directors no convencionals, amb interpretacions més cerebrals i experimentals que intuïtives. Això li assegurarà una filmografia prestigiosa, admirada per les elits intel·lectuals i allunyada dels grans títols, i delsCésar, que prefereixen les grans representants de l'star-system francès (Catherine Deneuve iIsabelle Adjani entre d'altres).
La seva carrera aixeca veritablement vol ambLa Dentellière, del suísClaude Goretta, que li valdrà diverses distincions internacionals, com els premis anglesosBAFTA i els italiansDavid di Donatello. Fa el paper d'una jove introvertida, víctima d'una decepció amorosa que li fa donar un tomb a la seva existència. Aquesta imatge victimista i de fragilitat malaltissa la perseguirà en algunes de les seves pel·lícules.
La dentellière, la pel·lícula que la va catapultar
Més endavant, contradiu aquesta imatge en el seu paper enViolette Nozière, en posar davant la càmera deClaude Chabrol. És el seu primer «paper límit», registre en el qual afirmarà, amb una temible fidelitat, tot el seu talent, aconseguint tornar creïble la bogeria sense caure mai en la histèria.
La seva filmografia compagina igualment dos vessants de la seva carrera: fidelitat a directors i experiència amb autors principiants. És així com treballa ambTaverner,Blier,Jean-Luc Godard,Benoît Jacquot, Werner Schroeter oMichael Haneke. Però la complicitat des de1978 ambClaude Chabrol s'afirma com una línia on el diàleg instaurat entre el director i la musa es fa gairebé l'objecte de la pel·lícula, com va ser ambL'Ivresse du pouvoir, de2006, que és tant una ficció sobre un escàndol polític contemporani, com un documental sobre l'actriu.
La seva proximitat ambDaniel Toscan du Plantier, del qual va ser companya, li va permetre en els anys 1980 encadenar una sèrie de pel·lícules amb laGaumont que van ampliar la seva carrera als ulls del gran públic. S'esforça, no obstant això, a mantenir el contacte amb la comèdia en pel·lícules que troben el seu públic, comSac de nœuds, deJosiane Balasko,Coup de foudre iAprès l'amour, deDiana Kurys,8 femmes, deFrançois Ozon, iLes Sœurs fâchées d'Alexandra Leclère. En cadascuna de les seves incursions còmiques, fa el paper de dona antipàtica, frustrada i amargada.
Però evita la interpretació uniforme i rígida, sotmetent cadascuna de les seves composicions a una coloració singular. La seva insaciable voluntat de passar per diferents paletes d'emocions és palpable. L'evolució es fa d'un repertori d'expressions, de mímiques, de postures, d'entonacions variades i contraris: d'una manifestació exagerada, teatral i estrepitosa (la histèrica i hipocondríacatia Augustine de8 femmes en què es lliura a un espaterrant número de transformació, alhora física i escènica) a una forma expressiva més individual, enterrada i interior com enLes Sœurs fâchées, en què interpreta una burgesa abandonada pel seu maritFrançois Berléand, desgraciada, frígida i envejosa de l'èxit de la seva germana, una provinciana falsament ingènua interpretada perCatherine Frot.
La seva passió és la interpretació en totes les seves formes, a la qual es dedica amb intensitat i curiositat (més de setanta pel·lícules i telefilms en el seu actiu). És també la protagonista d´In America, la pel·lícula deJerzy Skolimowski adaptada de la novel·la de la seva amigaSusan Sontag i que produirà amb la societat que ha fundat al costat del seu marit, l'escenògrafRonald Chammah (Les Films du Camélia), societat que li ha permès produir certes pel·lícules de les quals té l'alçària del cartell (La Vie moderne deLaurence Ferreira-Barbosa,La Comèdie de l'innocence deRaoul Ruiz,Ma mère deChristophe Honoré) i fins i tot de comprar els drets deWanda deBarbara Loden, actriu i cineasta que va ser una de les esposes d'Elia Kazan, desapareguda prematurament el 1980. Gràcies al seu aferrissament, aquesta pel·lícula va poder sortir a les sales el2003.
Isabelle Huppert té tres fills, Lolita nascuda el1983 (que ha començat la seva carrera d'actriu), Lorenzo el1988, igualment actor, i Angelo el 1997, que va tenir amb el cineasta i productorRonald Chammah.
‡ Del 1963 al 1983 es va atorgar el premi a la millor actuació sense distingir sexe o nacionalitat. Aquí apareixen només els guanyadors femenins i estrangers.
.jpg)
