| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 octubre 1692 Palazzo della Pilotta (Ducat de Parma) | ||
| Mort | 11 juliol 1766 (73 anys) Palau d'Aranjuez (Espanya) | ||
| Sepultura | Tomba de Felip V d’Espanya | ||
| Reina consort d'Espanya | |||
| 6 setembre 1724 – 9 juliol 1746 ← Lluïsa Elisabet d'Orleans –Maria Bàrbara de Bragança → | |||
| Reina consort d'Espanya | |||
| 24 desembre 1714 – 14 gener 1724 ← Maria Lluïsa de Savoia –Lluïsa Elisabet d'Orleans → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Altres | |||
| Títol | Reina consort d'Espanya | ||
| Família | Farnese | ||
| Cònjuge | Felip V d'Espanya(1714–) | ||
| Fills | Carles III d'Espanya, Francesc de Borbó i Farnese, Maria Anna Victòria de Borbó, Felip I de Parma, Maria Teresa Rafaela de Borbó, Lluís de Borbó i Farnese, Maria Antònia de Borbó | ||
| Pares | Odoard II Farnese i Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg | ||
Signatura .jpg) | |||
 | |||
 | |||
Isabel Farnese (Parma,25 d'octubre de1692 -Aranjuez,11 de juliol de1766), princesa deParma de la històrica famíliaFarnese. Esdevingué reina consort d'Espanya (1714-1746) pel seu matrimoni amb el reiFelip V. Fou coneguda a l'època amb el nom d'Isabel de Farnesio, traducció castellana del seu nom en italiàElisabetta Farnese. També fou anomenada popularment comla Parmesana.[1][2][3]
Nasqué el25 d'octubre de1692 a la ciutat deParma, filla del príncepOdoard II de Parma i deDorotea Sofia de Neuburg. Era neta per línia paterna del ducRanuccio II de Parma i de la princesaIsabel d'Este, i per línia materna de l'elector palatíFelip Guillem de Neuburg i de la princesaElisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt.[4]
A la mort de la reinaMaria Lluïsa de Savoia, s'inicià la recerca d'una nova esposa per a Felip V en mans de l'assessora i dama de companyia del rei, laprincesa dels Ursins. El cardenal i bisbe de Màlaga,Julio Alberoni, li presentà la presumpta perfecta candidata: Isabel Farnese, a la qual descrigué així:[1]
| « | (castellà) Se trata de una buena muchacha de veintidós años, feúcha, insignificante, que se atiborra de mantequilla y de queso parmesano y que jamás ha oido hablar de nada que no sea coser o bordar. | (català)[1] Es tracta d'una bona noia de vint-i-dos anys, lletgeta, insignificant, que s'atipa de mantega i de formatge parmesà i que mai ha sentit parlar de res que no sigui cosir o brodar. | » |
Les gestions d'Alberoni donaren els seus fruits i la princesa dels Ursins quedà convençuda en la creença que seria una noia fàcil de sotmetre als seus designis.[1] Isabel es convertí en la segona esposa de Felip V, celebrat la cerimònia de matrimoni el24 de desembre de1714 aGuadalajara.[5] Això no obstant, tan bon punt va arribar a la península, Isabel Farnese es va imposar a la dama de companyia del rei i es guanyà la confiança i la voluntat del rei a través de les relacions íntimes del matrimoni.[1]
La nova reina representà una molèstia per a tothom a la cort espanyola. Tant per a una noblesa que buscava una puresa de sang, com per als ministres arribats de Versalles, acostumats a l'omnipresència deLluís XIV i no concebien que una reina es fiqués en les intrigues polítiques estatals. Rebé el sobrenom, pronunciat sempre amb menyspreu, dela Parmesana, fent referència al seu origen. Això no obstant, el caràcter fort d'Isabel i l'estat cada cop més depressiu i melangiós que vivia monarca li atorgaren una major influència a la cort a la reina, tot i que també comportaria no pocs comentaris de tota classe procedents dels cortesans, convertit la cort en un ambient hostil vers ella.[6]
No foren només el cortesans els que veien com una molèstia o amenaça a Isabel: els fills del primer matrimoni de Felip V també la veien com una amenaça vers el seu futur; i és que la nova reina tampoc mostrà mai cap afecte pels seus fillastres, car representaven un obstacle pel seu objectiu principal: dotar els seus fills mascles d'un regne on governar. Isabel, però, tampoc va ser una mare afectuosa amb els seus propis fills, ja que passava la major part del temps immersa en les intrigues polítiques necessàries que els havia de dotar del futur brillant que ella cercava per a ells.[1][6]
La reina no deixà d'influir a la cort fins i tot durant el curt regnat deLluís, en què els ex reis controlaren la política del jove i inexpert rei a través del marquès de Grimaldo i feu que el lloc on veritablement es decidia la política del país era des deLa Granja de San Ildefonso i no pas des deMadrid.[7] A partir d'aquest període i després de la mort de Lluís, la política s'orientà a reduir el predomini austríac a la península italiana i a recuperar els territoris de la monarquia perduts arran delTractat d'Utrecht; el país preparà els seus exèrcits i marina per una guerra pròxima. Amb tot, gràcies a aquests moviments, aconseguí el ducat de Parma i elRegne de les Dues Sicílies, en els quals col·locà els seus fills,Felip iCarles, com a duc i rei respectivament, complint l'objectiu que tenia inicialment la reina.[6]
Quan Isabel quedà vídua el1746, el seu fillastre i nou rei,Ferran VI, aconseguí apartar-la de la cort i la confinà a La Granja de San Ildefonso. Però Ferran morí sense descendència i s'havia nomenat hereu al seu germàCarles, cosa que permeté a Isabel tornar a la cort. Tanmateix, Isabel tingué desavinences amb la seva joveMaria Amàlia de Saxònia, que provocaren de nou el seu allunyament de la cort, aAranjuez, on morí l'11 de juliol de1766.[6]
Fou enterrada a La Granja de San Ildefonso, juntament amb Felip V.
Del matrimoni ambFelip V nasqueren:
| Precedit per: Maria Lluïsa de Savoia | Reina consort d'Espanya (1r regnat) 1714-1724 | Succeït per: Lluïsa Elisabet d'Orleans |
| Precedit per: Lluïsa Elisabet d'Orleans | Reina consort d'Espanya (2n regnat) 1724-1746 | Succeït per: Maria Bàrbara de Bragança |
