Isabel Coixet i Castillo (Sant Adrià de Besòs, 9 d'abril de1960) és unadirectora de cinema,guionista ipublicista catalana.[1][2][3]
Va començar a fer pel·lícules quan li van regalar una càmera de 8 mm per la seva primera comunió.[4] Després d'haver-se llicenciat en història dels segles xviii ixix per la Universitat de Barcelona, es va dedicar a la publicitat i la redacció d'anuncis. Va començar com a crítica de cinema a larevistaFotogramas. Va guanyar molts premis pels seus espots i finalment, l'any 2000, va fundar la seva pròpia productora, Miss Wasabi Films.
El 1988, Coixet va fer el seu debut com a guionista i directora ambMassa vell per a morir jove, «Una mirada a un grup de joves i la seva existència a la jungla urbana barcelonina».[1] Li va comportar una candidatura als Goya a la millor direcció novell. Malgrat això, el debut va romandre gairebe desapercebut pel públic català.
Va rodar la seva primera pel·lícula en anglès l'any 1996 i la va titularCoses que no et vaig dir mai. Aquest emotiu drama parla de la soledat, el desamor, l'absència, el buit i l'absurd quotidià.[1] Hi participen actors nord-americans encapçalats per Lili Taylor i Andrew McCarthy, li va valer a Coixet la seva segona proposta als Goya al millor guió original. Coixet es va associar llavors amb una productora francesa i el 1998 va realitzar l'aventura històricaA los que aman.[4]
L'èxit internacional va arribar el 2003 de la mà del drama intimistaMy Life Without Me, un film basat en un relat curt deNancy Kincaid on Sarah Polley encarna Ann, una jove mare que decideix ocultar a la família que té un càncer terminal. Aquesta coproducció hispanocanadenca va ser molt elogiada al Festival Internacional de Cinema de Berlín. Coixet va continuar treballant amb Polley en el film,La vida secreta de les paraules (2005), també protagonitzada per Tim Robbins i Javier Cámara. La pel·lícula es va endur quatre premis Goya: millor pel·lícula, millor director, millor producció i millor guió.[5]
El 2005, Coixet es va sumar a divuit prominents cineastes internacionals més, entre els quals destaquenGus van Sant, Walter Salles i Joel i Ethan Cohen, per a l'innovador projecte col·lectiuParis, je t'aime, en el qual cada director explorava un districte de la ciutat de París.[6] Coixet també ha realitzat destacats documentals de temes de gran importància com araInvisibles, una selecció de Panorama per al Festival Internacional de Cinema de Berlín de 2007 sobre Metges Sense Fronteres, iViaje al corazón de la tortura, que es va filmar a Sarajevo durant la guerra dels Balcans i va guanyar un premi en l'edició d'octubre del 2003 del Festival de Cinema dels Drets Humans.
L'any 2008 es va estrenarElegy, rodada a Vancouver i produïda per Lakeshore Entertainment. Basada en la novel·la dePhilip RothThe dying animal,[7] amb guió de Nicholas Meyer i protagonitzada per Penélope Cruz i Ben Kingsley,Elegy va ser presentada a la 58a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín.[8]
Durant el 2009, a més de formar part del jurat de la 59a edició d'aquest festival, va estrenarMapa dels sons de Tòquio a la secció oficial del Festival de Cannes.[9] Amb guió de la mateixa Isabel Coixet, la pel·lícula va ser rodada entre el Japó i Barcelona, és protagonitzada per Rinko Kikuchi, Sergi López i Min Tanaka i està produïda per Mediapro. El mateix any va inaugurar «From I to J» a l'Arts Santa Mònica, una instal·lació-homenatge a una de les obres de John Berger. El 2009 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.
El 2010 instal·la el «ninot Miguelín» de sis metres i mig a una de les tres sales del pavelló d'Espanya a l'Exposició Universal de Xangai.[10] A més s'inaugura l'exposicióAral. El mar perdut dins la qual es mostra el documental que porta el mateix títol realitzat a l'Uzbekistan durant el 2009.[11]
El 2011 s'estrena dins la secció Berlinale Specials del Festival internacional de Berlin el documentalEscuchando al Juez Garzón, on dona veu al magistrat a través d'una entrevista amb l'escriptor Manuel Rivas. Un altre documental,Marea Blanca (Blanc Tide), que parla de la catàstrofe ecològica del petrolierPrestige a les costes deGalícia, va sortir l'any següent, el 2012. Aquest mateix any realitzaAyer no termina nunca, protagonitzada per Javier Cámara i Candela Peña. Va ser estrenada al Festival Internacional de Cinema de Berlín dins la secció Panorama. El film inaugura el Festival de Cinema de Màlaga i va guanyar quatre dels premis principals.[12]
Durant 2013 dirigeix i escriuAnother Me, una coproducció internacional protagonitzada per Sophie Turner, Rhys Ifans, Jonathan Rhys Meyers, Claire Forlani i Gregg Sulkin. La pel·lícula es va estrenar al Festival de Cinema de Roma.[1] El mateix any es trasllada a Nova York on dirigeix Sir Ben Kingsley i Patricia Clarkson en la producció americanaAprenent a conduir (Learning to dirve). La pel·lícula s'estrena alFestival Internacional de Cinema de Toronto (TIFF) 2014 i hi obté un segon lloc en el premi Grolsch People’s Choice Award.[13]
El 2014 dirigeix Juliette Binoche, Rinko Kikuchi i Garbiel Byrne en la coproduccióNingú no vol la nit, filmada entre Noruega, Bulgària i Espanya. La pel·lícula explica la història de l'esposa de Robert Peary en la seva aventura per arribar al Pol Nord. Es va inaugurar la 66a edició delFestival Internacional de Cinema de Berlín amb aquest film i així va ser la primera cineasta catalana que rep aquest honor.[14]
Sempre interessat per denunciar injustícies i donar veu als que les pateixen, el mateix any va rodar el documentalParler de Rose, prisonnière de Hissène Habré. A partir del relat deRose Lokissim (1953-1986), l'obra relata l'experiència de les víctimes de la tortura d'Hissène Habré, (1942-1921) l'exdictador delTxad (1982-1990).[15] Va tenir el suport de la Bertha Foundation i la col·laboració de l'organitzacióHuman Rights Watch.[16]
En col·laboració ambNetflix el febrer de 2019 va realitzarElisa y Marcela, un film inspirat en el que el 1885 va ser probablement el primermatrimoni de dues dones dels temps moderns i que es va celebrar ala Corunya a la darreria del segle xix.[17] El film va ser rodat alVallès.[18][19]
Coixet té una filla, Zoe, nascuda l'any 1997, un any després de l'estrena del seu primer llargmetratge,Things I Never Told You. Viu a Barcelona amb el seu marit, el músic César Sala.
L'octubre de 2012 Coixet va ser un dels signants del manifest «Crida a la Catalunya federalista i d'esquerres», demanant a l'esquerra catalana una posició federalista descarada davant l'Estat.[20] El 2017 va declarar obertament la seva oposició al referèndum d'independència i va signar un un altre manifest en què exhortava la gent a no participar-hi.[21] L'abril de 2020 va signar un manifest per dir prou a la mala gestió política del govern català i les seves declaracions insolidàries i irresponsables en la crisi del coronavirus.[22]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2018 | Millor pel·lícula | The Bookshop | Guanyadora[32] |
| 2018 | Millor direcció | The Bookshop | Guanyadora[32] |
| 2018 | Millor guió adaptat | The Bookshop | Guanyadora[32] |
| 2016 | Millor pel·lícula | Nobody Wants the Night | Candidata |
| 2016 | Millor direcció | Nobody Wants t'he Night | Candidata |
| 2006 | Millor direcció | La vida secreta de les paraules | Guanyadora |
| 2006 | Millor guió original | La vida secreta de les paraules | Guanyadora |
| 2005 | Millor documental | ¡Hay motivo! | Candidata |
| 2004 | Millor direcció | My Life Without Me | Candidata |
| 2004 | Millor guió original | My Life Without Me | Guanyadora |
| 1997 | Millor guió original | Coses que no et vaig dir mai | Candidata |
| 1990 | Millor direcció novell | Massa vell per a morir jove | Candidata |
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2006 | Millor pel·lícula catalana | La vida secreta de les paraules | Guanyadora |
| 2003 | Millor pel·lícula catalana | My Life Without Me | Guanyadora |
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2003 | Os d'Or | My Life Without Me | Candidata |
| 1980s |
|
|---|---|
| 1990s |
|
| 2000s |
|
| 2010s |
|
| 2020s |
|
| 1980s |
|
|---|---|
| 1990s |
|
| 2000s |
|
| 2010s |
|
| 2020s |
|
1995:Ventura Pons · 1996:Marta Esteban · 1997:Antoni Llorens · 1998:Bigas Luna · 1999:José Luis Guerín · 2000:Joaquim Jordà · 2001:Agustí Villaronga · 2002:Marc Recha · 2003:Carles Bosch iJosep M. Domènech · 2004:Isabel Coixet · 2005:Jordi Balló · 2006:Marta Balletbò-Coll · 2007:Cesc Gay · 2008:José González Morandi iPaco Toledo · 2009:Pere Portabella · 2010:Claudio Zulian · 2012:Isaki Lacuesta |
Guanyadors delPremio Nacional de Cinematografía | |
|---|---|
|
Francesc Abel ·Antònia Adroher ·Santiago Alcolea ·Tomàs Alcoverro ·Josep Maria Andreu ·Joan Argenté ·Jaime Arias Zimerman ·Enrique Badosa ·Carmen Balcells ·Anna Balletbò ·Miguel Beato del Rosal ·Roser Bofill ·Maria Antònia Canals ·Manuel Castellet ·Manuel Castells ·Jordi Cervelló ·Jean-François Coche ·Isabel Coixet ·Joan Colom ·Johan Cruyff ·Franz-Paul Decker ·Eulàlia Duran ·Elisabeth Eidenbenz ·Odón Elorza ·Salvador Fà ·Domènec Fita ·Josep Fontana ·Daniel Fortuny ·Josep Fradera ·Antonio Franco ·Javier Godó ·Barbara Hendricks ·Robert Hughes ·Josu Jon Imaz ·Joaquim Marco ·Lluís Martí ·Andreu Mas-Colell ·Oriol Maspons ·Joan Massagué ·Josep M. Mestres ·Anna Maria Moix ·José Monleón ·Beatriz de Moura ·Maria Lluïsa Oliveda ·Raúl Padilla ·Ricard Pérez ·Antoni Pont ·Joana Raspall ·Miquel Roca ·Antonina Rodrigo ·Ricardo Rodrigo ·Vicente Rojo ·Carmel Rosa ·Ramon Saladrigues ·Sebastià Salvadó ·Andreas Schleef ·Narcís Serra ·Carme Solé ·Toti Soler ·Sebastià Sorribas ·Marina Subirats ·Jaume Tomàs ·Josep Vicente ·Agrupació Fotogràfica de Catalunya ·Associació Catalana de la Premsa Comarcal ·Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme ·Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya ·Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa ·Centre Catòlic de Blanes ·Circ Raluy ·Club Gimnàstic de Tarragona ·Club Patí Voltregà ·Xiquets de Reus ·Col·legi d'Advocats de Sabadell ·Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida ·Institut de l'Empresa Familiar ·Institut d'Estudis Vallencs ·Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya | .svg) | |
1981 · 1982 · 1983 · 1984 · 1985 · 1986 · 1987 · 1988 · 1989 · 1990 · 1991 · 1992 · 1993 · 1994 · 1995 · 1996 · 1997 · 1998 · 1999 · 2000 2001 · 2002 · 2003 · 2004 · 2005 · 2006 · 2007 · 2008 · 2009 · 2010 · 2011 · 2012 · 2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 · 2018 · 2019 · 2020 2021 · 2022 · 2023 · 2024 · 2025 | ||
.jpg)
