Irminsul oErminsul (saxó antic) era un objecte sagrat, semblant a un pilar otòtem esculpit, que tenia un paper important en elpaganisme germànic del poblesaxó.[1] Les fonts medievals descriuen com un Irminsul va ser destruït el 772 dC perCarlemany durant lesguerres saxones.[2] Al seu lloc es va erigir una església l'any 783 i va ser beneïda pel papaLleó III. Elsarbres i boscos sagrats eren àmpliament venerats pelspobles germànics (com elroure de Donar), i la crònica més antiga que descriu unIrminsul es refereix a aquest com un tronc d'arbre erigit a l'aire lliure.[3]
El gran arbreIrminsul representaria la vida, com a punt de connexió o la unió del cel i la terra en lamitologia germànica.[4][5]
El nom prové de l'antic saxóirmin, gran, o també el nom d'un déu saxó de la guerra, isul (en alemany actualsäule),pilar. Entre elspobles germànics del nord, la formanòrdica antiga d'Irmin ésJörmunr, que a l'igual queYggr és un dels noms d'Odin.Yggdrasil (en nòrdic antic 'elcavall d'Yggr') és unarbre còsmic en el qual es va sacrificar Odin i que connecta elsNou mons. L'estudiós del segle xixJakob Grimm connecta el nomIrmin amb termes en nòrdic antic comiörmungrund ("gran terra", ó, la Terra) oiörmungandr ("gran serp", óserp de Midgard).[6]
El monjoRudolf de Fulda (mort en 865) és qui va donar una descripció més detallada de l'Irminsul:
| « | (llatí) Truncum quoque ligni non parvae magnitudinis in altum erectum sub divo colebant, patria eum lingua Irminsul appellantes, quod Latine dicitur universalis columna, quasi sustinens omnia | (català) També un tronc de llenya de no poca magnitud, erigit enlaire, que en la llengua de la seva pàtria anomenaven Irminsul, el qual en llati es diria columna universal, com si tot ho sostingués | » |
Se'l considera elsímbol de la resistència delpaganisme saxó a lacristianització que els francs, governats per Carlemany, volien imposar.
