Iowa és unestat dels Estats Units d'Amèrica al nord-est de la federació (Midwest). Sovint a aquesta zona li diuen el cor de la terra americana ("American Heartland"). El seu nom deriva dels amerindisioway.[1] Iowa va formar part de l'Imperi colonial francès deNova França. Després de laCompra de Louisiana, es va fonamentar l'economia en l'agricultura essent el cor delCorn Belt (cinturó del blat de moro).[2] Iowa sovint es coneix com la capital alimentària del món ("Food Capital of the World").[3] Tanmateix, l'economia, cultura i paisatge d'Iowa és diversa.
A la segona meitat del segle XX l'economia agrícola d'Iowa va passar a diversificar-se amb indústria, serveis financers,biotecnologia i producció d'energia neta.[3][4] És a la llista delsestats dels Estats Units més segurs per viure-hi.[5]
Quan els primersamerindis van arribar al que avui es diu Iowa des de fa més de 13.000 anys, eren caçadors-recol·lectors que habitaven un paisatge glacial delpleistocè. Quan els exploradors europeus hi van arribar, els amerindis s'havien convertit en agricultors amb una infraestructura econòmica, social i política. Aquesta transformació es va dur a terme a poc a poc. Durant elperíode arcaic d'Amèrica (fa uns 10.500 - 2.800 anys) els amerindis es van adaptar als hàbitats i ecosistemes i van arribar a ser més sedentaris quan la població augmentava. Des de fa més de 3.000 anys, durant l'època arcaica tardana, els amerindis a Iowa van començar a conrear plantes domesticades. El període següent, conegut com el «períodeWoodland» es va caracteritzar per una dependència més gran de l'agricultura i per una estructura social més complexa. Va augmentar també l'ús dels monticles i de la ceràmica. Durant el període prehistòric tardà, que a començar sobre el 900 dC, va predominar el conreu deblat de moro. Els canvis socials van fomentar assentaments ja estables. L'arribada dels productes i de les malalties d'Europa al període post-històric va trastornar la població ameríndia, la seva economia i la seva estructura social.[6]
Iowa el 1718. L'estat modern hi apareix en un color més clar.
Els primers europeus que van visitar la regió van ser els exploradors francesosLouis Jolliet iJacques Marquette el1673. Van arribar-hi navegant pelriu Mississipi, i després d'examinar la zona van escriure que Iowa semblava una regió verda i fèrtil. El territori estava habitat peramerindis, entre els quals hi havia elsiowa, els saük, els mesquaki, elssioux, elspotawatomi i elsmissouri.[7]
Julien Dubuque (1762-1810), nascut de paresnormands a Saint Pierre les Brecquest, a la riba austral delriu Sant Llorenç, una mica més de cent quilòmetres a l'est de laCiutat de Quebec (Canadà), va ser el primer europeu que va viure al que ara és Iowa. El 1788 va aconseguir el permís dels caps de la tribu fox, i posteriorment també de les autoritats espanyoles, per minar lagalena als vessants del costat del riu Mississipi i als encontorns de la ciutat.[8]
Els primers colons van enfrontar una vida solitària i dura a les primeres dècades. Havien d'adaptar-se als prats extensos sense arbres i que patien grans incendis anuals de les praderies silvestres que cobrien el terreny. Només l'extrem orient del territori tenia prou boscos per abastir les necessitats de construcció d'habitatges i de combustible. L'arribada del ferrocarril el 1850 i el 1860 va obrir el mercat nacional i internacional als productes agrícoles de la regió, i la població va créixer de 43.112 el 1840 a 1.194.020 el 1870. Com a resultat parcial d'una campanya oficial per atreure immigrants el 1869, van arribar-hi molts de països europeus com Alemanya, Suècia, Noruega i Països Baixos.[7]
Hi ha diversos llacs naturals a l'estat, els més importants són els llacs Spirit, West Okoboji i East Okoboji, al nord-oest d'Iowa. Els llacs artificials més importants són el d'Odessa, Saylorville, Red Rock, Coralville, MacBride i Rathbun.
La topografia de l'estat està formada perplanes amb ondulacions suaus. Hi haturons deloess al llarg de la frontera occidental de l'estat, alguns dels quals tenen una profunditat de centenars de peus. Al nord-est, al llarg del riu Mississipi, hi ha una secció de laDriftless Zone, que a Iowa consisteix en turons baixos coberts d'un paisatge de coníferes, un paisatge no associat generalment amb aquest estat.
El punt de menor elevació ésKeokuk, al sud-est, amb 146 m, i el punt més elevat, amb 509 m d'alçada, és elHawkeye Point,[10] que es troba al nord de la ciutat de Sibley, al nord-oest de l'estat. L'elevació mitjana de l'estat és de 335 m. Considerant la mida del territori (145.743 km²), hi ha molt poca diferència d'elevació.
Iowa té la mitjana més alta de concentracions deradó de la nació a causa de la significativa glaciació que va aixafar les roques granítiques de l'Escut canadenc i es va dipositar al sòl, enriquint les terres de conreu d'Iowa.[11] A causa de la gran superfície de l'àrea de terra rocosa, el radó s'allibera com a gas en ebullició des del sòl. Moltes ciutats de l'estat, com Iowa City, han aprovat exigències de resistència al radó per a la construcció de tots els nous habitatges.
↑Alex, Lynn M..Iowa's Archaeological Past. University of Iowa Press, Iowa City, 2000.
↑Merry, Carl A. «The Historic Period». Office of the State Archeologist at the University of Iowa, 1996. Arxivat de l'original el 4 de juny 2009. [Consulta: 29 juny 2009].
