Proposa com a objectiu lamajor felicitat per mitjà de la unió de l'atman (ànima individual) amb elBraman (l'ànima universal). Desenvolupa com integrar els aspectes físics, psíquics i espirituals de la persona a través de lapràctica de lameditació, l'ascesi moral i l'exercicicorporal.
Per aconseguir-ho, prèviament cal passar per l'autoconeixement i l'autoanàlisi, el desaprenentatge d'idees preconcebudes inconscients, el creixement personal i altres fases. Inclou la cura del cos físic, perquè és qui conté la persona i perquè considera que fent-ho hom pren cura de l'inconscient. Dona importància a larespiració perquè és controlable conscientment i d'aquesta manera també es pot controlar i tenir cura del cor, la circulació sanguínia i altres aspectes físics i psíquics.
La paraula catalana "ioga" prové delsànscrityoga, que al seu torn procedeix del verbyuj: "col·locar el jou [a dos bous, per unir]" i es pot traduir per concentrar la ment, absorbir en meditació, recordar, unir, connectar, atorgar, etc. El verbyuj té la mateixa arrelindoeuropea que els termes catalans «jou» i «conjugal».
El ioga és una de les sis dàrsanes, o escoles de pensament de la filosofia hindú. Aquestes escoles són (entre parèntesis els fundadors o principals referents històrics de cadascun):
Fotografia del llibreMohenjo Daro and the Indus Civilization (l'arqueòleg britànic Sir John Marshall; Londres, 1931) que mostra un segell d'argila de lacivilització de la vall de l'Indus
El ioga s'originà abans de la nostra era a l'Índia, on persisteix com a tradició. Com que els textos en sànscrit manquen de cronologia, es desconeix exactament quan els habitants del subcontinent indi van començar a realitzar aquest tipus de meditació amb postures físiques.
La primera forma del ioga ja es troba en els quatrevedas. Era una disciplina d'introspecció, o concentraciómeditativa practicada conjuntament amb els rituals de sacrifici. Per ajudar els sacerdots vèdics a realitzar-los amb molta precisió iconcentració.[1]
En1931, l'arqueòleg britànic sirJohn Marshall va descobrir aMohenjo-Daro (Pakistan) un segell d'esteatita delsegle XVII aC de lacultura de la vall de l'Indus, amb una criaturaantropomorfa amb banyes i en una posició asseguda amb les cames creuades (presumptament unaasana de ioga). El descobridor va anomenar la figura Pasupati (el "senyor de les bèsties", un altre nom del déu hindúXiva). En l'actualitat, alguns escriptors a Occident creuen que aquesta és una prova que en aquesta cultura es coneixia el ioga.
Unsadhú(sant) segons un gravat de 48 × 35 cm deFrans Balthazar Solvyns (1760 --1824) per al llibreIllustrations de Les Hindous. París: F. B. Solvyns et H. Nicolle, 1812
ElRaja Ioga (Literalment "ioga reial", derajà: "rei"), també conegut com aioga mental, és la via de laintrospecció imeditació. El practicant investiga la seva ment explorant la consciència en les seves diferents manifestacions: conscient, inconscient i superconscient. En aquest ioga es dirigeix l'atenció cap a l'interior, lluny de la distracció mundana, amb l'objectiu de comprendre la naturalesa humana i el seu potencial.
Se sol identificar elRaja Ioga amb l'astanga ioga descrit perPatanjali. Això és una imprecisió, ja que elRaja Ioga és una categoria més àmplia que abasta també altres sistemes comkundalini Ioga,kriya ioga,mantra ioga odhyana ioga.[2]
El text sànscritIoga sutra ('aforismes de ioga') dePatanjali (probablement delsegle iii aC) és el llibre més antic sobre el ioga. Prescriu l'adhesió a vuit preceptes que constitueixen el que s'anomenaastanga ioga, el 'ioga dels vuit membres' (asta: 'vuit',anga: 'membre').
Asana ('postura'): la columna vertebral s'ha de mantenir erecta i el cos estable, en una postura còmoda per a la meditació. Elhatha ioga s'enfoca en aquest membre.
Pranayama ('control de la respiració';prana: energia mística present en l'aire respirat; iyama: 'control')
Pratyahara ('poc menjar', control dels sentits;Prati: 'poc';ahara: 'menjar; implica el retraïment dels sentits dels objectes externs).
Dharana ('sosteniment';Dhara: 'sostenir'; implica la concentració de la ment en un pensament).
Una noia occidental practicantHatha Yoga, les mans unides enpranāma (salutacióreverencial) de peu sobre una taula, en una convenció de ioguis
Elhatha ioga és el ioga més difós en tot el món, conegut per les sevesasanes (o posicions corporals). Es tracta d'un sistema de postures físiques amb el propòsit d'aconseguir que el cos es torni apte per a lameditació. Lesasanes generen serenitat física i mental, de tal manera que el iogui devot pugui seure durant diverses hores en una postura de meditació sense patir fatiga o inquietud. Unes de lesasanes principals són lapadmasana ("posició de lotus") i lasurià namaskaar ("salutació al sol").
ElJnana ('coneixement') s'aplica tant en contexts sagrats com laics. Vinculat amb el terme ioga, es pot referir a l'aprenentatge o coneixement conceptual, i a la més elevada saviesa, visió intuïtiva ognosis, és a dir, a una mena de coneixement alliberador o intuïció. Ocasionalment, elJnana s'equipara fins i tot amb la Realitat última.
Elkarma ioga,ioga de l'acció o, més aviat,del servei, és la dedicació completa de les activitats, les paraules i la ment a Déu. Elkarma ioga no és l'activitat dedicada al bé.
Segons l'hinduisme, les bones obres (el bonkarma) no porten a Déu, sinó a una següentreencarnació en millors condicions de vida, mentre que les activitats pecaminoses (malkarma) porten a una reencarnació en pitjors condicions de vida.Elkarma ioga no produeix reaccions materials, sinó que allibera l'ànima i li permet, en el moment de la mort, tornar amb Déu.
ElBhakti ioga és eliogadevocional. La diferència entre elkarma ioga i elBhakti és molt subtil. Ambdós tipus de practicants dediquen les seves activitats a l'Absolut, però als practicants de la devoció (bhaktas) els interessa un coneixement mésesotèric de la naturalesa de Déu (en la seva personalitat comKrishna) i de les seves activitats, provinents de desenvolupaments més moderns delsVedes, especialment delSrimad Bhágavatam.
Instructor de ioga executant una postura "Padma-sarvangasana"
Ashtanga vinyasa ioga és un sistema de ioga basat en el textIoga korunta.Sri T. Krishnamacharya va escriure que ho havia après (en forma oral) de la sevaguru Rama Mohan Brahmachari a principis del segle xx.
DesprésKrishnamacharya ho va ensenyar als seus deixeblesIndra Devi,B. K. S. Iyengar,Sri Pattabhi Jois i aTKV Desikachar, el seu fill. Aquests mestres ho van difondre a Occident. Sri K. Pattabhi Jois, que ensenya en l'actualitat aquest sistema a l'Índia, va aprendre aquest tipus de ioga de Krishnamacharya, amb qui va estudiar des de1927.
Aquesta escola del ioga intenta incorporar lesvuit branques tradicionals del ioga (conegudes com aaṣṭāṅga ioga oraja ioga) segons el que s'ha exposat perPatanjali en els seusIoga sutras. Emfatitza elvinyasa (moviment sincronitzat amb la respiració) mitjançant un mètode progressiu de sèries de postures amb una respiració específica (ujjāyī pranayama).
Segons els seus adeptes, aquesta pràctica produeix calor intern i abundant sudoració. Aquesta calor purifica els músculs i els òrgans, eliminatoxines i permet que el cos es reconstitueix. Aquest mètode requereix molta elasticitat i força muscular, i està recomanat per als qui vulguin baixar de pes i augmentar la seva força i elasticitat.
Lahiri Majāśaia assegut en la posició de lotus. Fotografia presa del llibreAutobiografía d'un iogui, deParamahamsa Yogananda
Segons elBhágavata Puraná (4.13.3), elIoga sutra (2.1) i elKriya Ioga Sara (una secció delPadma Purana), elKriya ioga és la forma pràctica de la filosofia del ioga, un tipus de devoció activa: unió amb la divinitat mitjançant la deguda pràctica dels deures quotidians.
ElKriya ioga va ser popularitzat a Occident perParamahansa Yogananda en el seu llibreAutobiografia d'un iogui. Segons aquest autor, el ioga deKriya accelera l'evolució espiritual i genera un profund estat de la tranquil·litat.
Les tècniques delKriya ioga van ser popularitzades pel ioguiLajiri Mahāśaia. Es tractaria d'una forma mística delpranayama, o sigui, el control de l'energia respiratòria.
En canvi, segons Yogananda, la paraulaKriya significa 'neteja' (ja sigui aquesta física o mental), la que ajuda a eliminar leskleshas (impureses) que plaga les accions dels seus seguidors.
ElKriya consisteix d'un procés continu d'oxigenació que aconsegueix la combustió del carboni de les substàncies residuals (impureses) que es troben en el torrent sanguini. D'aquesta manera, estalvia al cor la necessitat de bombar lasang venosa cap als pulmons per netejar de diòxid de carboni.
Segons les doctrines del ioga, elskleshas són:
avidyā: ignorància
asmitā: egoisme (asmi: 'jo sóc';TWA: 'qualitat')
raga: desig
dveṣa: odi
abhiniveśa: tenacitat per l'existència mundana.
Mitjançant la respiració calmada delKriya ioga els batecs del cor es relaxen. Com a resultat, l'energia vital es desconnecta dels cinc sentits i la ment adquireix l'estat conscientpratyahara; o sigui, el retraïment dels sentits dels objectes externs (sentPrati: 'mica' iahara: 'menjar').
Swasthya ioga ('ioga de la salut'). En sànscrit, segons elSanskrit-English Dictionary de Monier-Wiliams, la paraulaswāsthia significa 'autosuficiència, salut, benestar, confort, satisfacció'. En hindi significa només 'salut '.
És un tipus de ioga pràctic, creat pel mestre brasilerDeRose.Segons l'autor, elswāsthya ioga codifica i sistematitza un tipus de ioga estrictament pràctic, preclàssic, pre-vèdic i pre-ari, de llinatgetantra-samkhia (per tant matriarcal, sensorial, desrepresor, naturalista i tècnic). El seu nom erudit seriadakshina-achara-tántrika-niríshwara-samkhia-ioga (ioga ateu tàntric).
La seva característica principal és la pràctica regular, anomenadaaṣṭāṅga sádhana (pràctica en vuit parts):
Altres de les característiques principals delswāsthya ioga són la codificació de regles generals d'execució i la utilització de seqüències encadenades, sense repetició (coreografies).
Segons els seus seguidors, elswāsthya ioga és la sistematització del ioga original i més antic. Consideren que el ioga clàssic (de Patanjali) és una forma posterior. No consideren al ioga de Patanjali com un ioga religiós. De fet, consideren que el ioga de Patanjali éssa-īshwara samkhia ioga (sankhia-ioga amb Déu) que és naturalista i lleugerament teista, diferent delnir-īśvara sankhia (sankhia sense Déu).
És un esport que valora l'educació espiritual de l'ésser humà i el domini de les seves sensacions, passions, emocions i sentiments.
Utilitza la competició espiritual com a mitjà de la superació personal, atorgant-li puntuació a la intel·ligència espiritual, composta d'intel·ligència afectiva i emocional.
Aquest mètode de ioga es divideix en quatre parts:
Creat per fraJ. M. Dechanet, nascut aBèlgica i pertanyent a l'orde benedictí. Va escriure el primer llibre de ioga cristià (amb permís d'imprimàtur de Pablo, bisbe de Bilbao l'any 1965).
Un seguidor seu, el jesuïta espanyolIsmael Quiles, com a rector de la Universitat Jesuïta del Salvador, aBuenos Aires (Argentina), oficialitza la professió d'instructor i professor de ioga.
Des dels anys vuitanta, l'Església Catòlica forma professors de ioga clàssic hinduista de Patanjali com a professors de ioga amb diplomatura. La comunitat catòlica argentina gaudeix de professors de ioga hinduistes i professors de ioga cristians que dicten classes a parròquies, monestirs, escoles, instituts i universitats catòliques de tot el país. Aquest sincretisme del cristianisme i hinduisme realitzat pel pare Quiles va ser seguit per diversos sacerdots, monges i germans de diferents ordres.
Segons les doctrineshindús en les quals s'assenta el ioga, l'ésser humà és una ànima (Atman) tancada en un cos (rupa). El cos té diverses parts: el cos físic (deha ośarira), la ment (mana), la intel·ligència (jna) i l'ego fals(ahaṃkāra).
Per dur una vida plena, cal satisfer tres necessitats: la necessitat física (salut i activitat), la necessitat psicològica (coneixement i poder) i la necessitat espiritual (felicitat i pau). Quan les tres es troben presents, hi ha harmonia.
El ioga és una saviesa pràctica que abasta cada aspecte de l'ésser d'una persona. Ensenya l'individu a evolucionar mitjançant el desenvolupament de l'autodisciplina. El ioga també es defineix com la restricció de les emocions, vistes com a meres fluctuacions (vṛtti) de la ment.
Els seguidors de l'hinduisme distingeixen entre l'ànima (impassible, sense emocions) i la ment (sempre fluctuant i plena deansietats).
Segons alguns, el ioga ofereix els mitjans per comprendre el funcionament de la ment, o fins i tot seria l'art d'estudiar el comportament de la ment. Però d'altres opinen que el ioga no estudia res, no es tracta d'un esforç intel·lectual sinó d'una experiència mística, que entre altres coses ajuda a asserenar els incessants moviments de la ment, conduint a un impertorbable estat de silenci mental.
Elsvaisnavas (adoradors deVixnu) neguen aquest concepte, i diuen que no es pot silenciar la ment, sinó que se l'ha d'ocupar en activitats espirituals (ofertes a Déu), que alhora satisfaria l'ansietat de la mateixa i la purificaran dels desitjos materials.
El ioga és, doncs, l'art i la ciència de la disciplina mental a través de la que es conrea i madura la ment.
No és una ciència en el sentit occidental de la paraula. Els hindús utilitzen el concepte de ciència perquè saben que en el més racionalista món occidental la ciència està ben conceptuada.El ioga busca arribar a la integració de l'ànima (Atman) individual amb Déu (elBrahma) o amb la seva divinitat (avatar). Aquesta re-unió s'anomenaSamadhi, a través de la qual s'accedeix a l'alliberament (mokxa).
AlBhagavad Gita ('la cançó de l'opulent'), el déuKrixna (també anomenat Bhagavad) estableix de manera extremadament succinta quatre corrents principals del ioga (presentades en ordre d'importància, segons els estudiosos delBhagavad Gita):
L'astanga ioga (o 'ioga dels vuit passos', amb pràctica deasanes o postures)
ElJnane ioga (o recerca intel·lectual de l'Absolut, mitjançant l'estudi de lògica i la meditació)
ElBhakti ioga ('devoció' dirigida cap Krixna com a persona)
Alguns hindús consideren que Krixna és només un dels avatars de Vixnu, un Deva entre molts, encara que el més popular. Entre ells, hi ha qui creu que el ioga no busca l'apropament a un avatar. En canvi els vaisnavas (vixnuistas, entre els quals es troben els Hare Krishna) creuen que el ioga no es tracta de postures físiques, sinó d'un estat de consciència de devoció i lliurament total al déu Krishna.
sentcitta: 'consciència',vṛtti: 'fluctuacions, moviments' inirodhaḥ: 'restricció, supressió, control '.[4] La traducció literal és, doncs: 'El ioga és la restricció de les fluctuacions de la consciència'.
Algunes traduccions més lliures d'aquest aforisme són:
De Rose: ioga és la supressió de la inestabilitat de la consciència.
Gardini: el ioga és la supressió de les modificacions de la ment.
Kurma Raja DASA: ioga és el cessament de les fluctuacions de la ment.
Purohit Swami: ioga és el control de les activitats de la ment.
Satie Prakash: ioga és la inhibició de les funcions mentals.
Shivananda: el ioga és la supressió dels remolins mentals.
Taimni: ioga és la inhibició de les modificacions de la ment.
Tola' i 'Dragonetti: ioga és la restricció dels processos de la ment.
Vishnudevananda: el ioga és la supressió de l'activitat mental.
Wood, Ernest E.: ioga és el control de les idees en la ment.
Desikachar: ioga és l'habilitat de dirigir la ment exclusivament per un objecte i sostenir aquesta direcció sense cap distracció.
Johnston: La unió, la consciència espiritual, s'aconsegueix per mitjà del domini de la
versàtil naturalesa psíquica.
Lin Yutang: ioga és impedir que la substància mental prengui formes variades.
Madhava: ioga és la unió conscient amb l'essència d'un mateix.
Mircea Eliade: ioga és la supressió dels estats de consciència.
Prabhavananda: ioga és el control de les ones-pensament de la ment.
Satchidananda: ioga és la restricció de les modificacions de la matèria mental.
Stephen: el ioga pot ser assolit pel domini de la tendència natural de la ment a reaccionar a les impressions.
Vivekananda: ioga és impedir que la matèria mental prengui formes variades.
Uniogui és un practicant deioga. Generalment, aquesta designació es reserva a practicants avançats de ioga.
En idiomasànscrit,Iogi (o tambéiogin) es refereix exclusivament a un home. En l'actualitat s'ha creat elneologisme iretronin sànscrityogīnī per a la practicant dona.
La paraula ioga es tradueix generalment com "unió".Pot referir-se a la unió de l'ànima amb Déu, o a la integració entre el cos, la ment i l'esperit.
Shankaracharya (788-820) iogui de la tradicióJnane ioga (unió amb Déu a través del coneixement), va consolidar la doctrinaAdvaita Vedanta, que estableix que Déu i les ànimes no són diferents (a: 'no',dwaita: 'dualitat').
Ramakrishna (1836-1886), unBhakti iogui que va portar un renéixer al ioga a l'Índia. Devot de la deessaKali i mestre delAdvaita Vedanta, va predicar que «totes les religions porten al mateix objectiu». Els seus deixebles adoraven la seva esposa,Sarada Devi, com a reencarnació de la divina Mare Kali.
Swami Vivekananda (1863-1902), deixeble de Ramakrishna, és conegut per introduir la doctrina del ioga a Occident, així com un revigoritzant de l'hinduisme en un context contemporani durant els problemes de llibertat a l'Índia.
Sri Aurobindo (1872-1950) ila Mare (1878-1973), va traduir escriptures iòguiques, com elsUpanishad i elBhagavad Guita. El seu poema èpicSavitrí: una llegenda i un símbol és un tresor de la literatura iògica hindú, i un dels més llargs poemes escrits en anglès. També va fundar unasram aPondicherry, que continua propagant la pràctica del "ioga integral", que constitueix la síntesi efectuada per Aurobindo dels quatre principals ioga: (karma,Jnane,Bhakti iraja).
Swami Sivananda (1887-1963), fundador de laDivine Life Society, va viure la major part de la seva vida enRishikesh (Índia). Després va servir com a metge aMalàisia. Pensava que la malaltia era un problema de l'ànima i va veure la cura en la pràctica del ioga. Va escriure 300 llibres sobre ioga, religió, espiritualisme, hinduisme, moral, higiene i salut. Va ser un pioner en portar el ioga a Occident. El seu lema era: «Serveix. Estima. Regala. Medita. Purifica. Realitza ». Un dels seus deixebles va serSwami Satchidananda.
Sri Tirumalai Krishnamacharya (1888-1989) va ensenyar alMysore Palace des de 1924 fins a 1957, després aMadràs fins a la seva mort el 1989. Va ser mestre de tres influents ioguis que van difondre les seves idees pel món:
Indra Devi (1899-2002): formava part de la reialesa russa, va ser educada a Occident, va estudiar a l'Índia sota Krishna Nama Acharya només després que elmaharajà va obligar el guru a acceptar una dona al seuasram. Va ser una celebritat a Hollywood com guru de les estrelles de cinema. Morí a l'Argentina.
B. K. S. Iyengar (1918-2014). Bellur Krishnamacharya Sundaraja Iyengar és mestre iogui creador de l'estil Iyengar. Té un institut de ioga a la ciutatÍndia dePune, el Rammamani Iyengar Memorial Institute.
YogirajSwami Bua' (1898-?), va fundar la Societat Vedanta Ioga Indus-Americana (1969). Swami Sivananda li va donar el títol deyoguirash ('rei del ioga') ihatha ioga maharash ('emperador delhatha-ioga').
Swami Satchidananda (1914-2002), fundador de l'Institut International Ioga Integral. De mentalitat pràctica, en la seva joventut va fer instal·lar el primer sistema elèctric, la bomba d'aigua i una botiga de fotografia alAshram del seu guruSwami Sivananda. Llançat a la fama a Nova York per Conrad Rooks i Peter Max, el 1966 va iniciar el movimentFlower Power.
Maharishi Mahesh Yogi (1917-) fundador del moviment deMeditació Transcendental, es va fer famós quan a mitjans dels anys seixantaThe Beatles estudiaren uns dies amb ell a l'Índia (i immediatament ho van rebutjar, considerant-lo un estafador).
P. R. Sarkar (1921-1990) també conegut com a Baba, fundador del movimentAnanda Marga ('el camí de la benaurança',1955). Basat en elioga tántrico, els seus ensenyaments emfatitzen el servei social en el context d'una cultura econòmica i política («autorealització i servei a tots).
Swami Sivananada Radha deixeble canadenc de Swami Sivananda, autor d'un llibre sobrehatha ioga. Els seus deixebles practiquen una extrema no-violència.
Swami Vishnu Devananda (1927-1993) fundador dels Centres Sivananda Yoga Vedanta (1969), es deia la «autoritat mundial» ahatha ioga iRaja Ioga. Li deien el «Swami volador» a causa dels seus viatges en avió pel món.
Mata Amritanandamayi (1953-): dona guru nascuda aKerala (sud de l'Índia). En anglès es coneix com ahugging saint ('la santa que abraça'), perquè els seus seguidors passen en fila per abraçar-la (a raó d'una persona cada dos segons, més de 20.000 persones en 12 hores).
