Ioànnina oJànina (grec:Ιωάννινα oΓιάννινα,turc:Yanya) és una ciutat deGrècia, capital de launitat perifèrica de Ioànnina a laperifèria de l'Epir, al nord-oest del país. La ciutat és el centre de la municipalitat de Ioannina, i capital de la unitat regional i de la regió de l'Epir. La seva població alcens del 2010 era de 65.038 habitants i la unitat regional comptava el mateix any amb 103.101 habitants. El seu nom vol dir 'Ciutat de Joan'.
Els fonaments de la ciutat han estat tradicionalment atribuïts a l'emperador romà d'OrientJustinià I el Gran al segle vi, però investigacions arqueològiques modernes han descobert evidències d'orígenshel·lenístics. Ioànnina va florir a finals del període romà d'Orient (segles XIII-XV). Sent part delDespotat de l'Epir després de laQuarta Croada, moltes famílies romanes d'Orient van fugir allí després delsetge de Constantinoble, i la ciutat va experimentar una gran prosperitat i una considerable autonomia, malgrat les turbulències polítiques. L'any 1430 es va rendir a l'Imperi Otomà. Entre 1430 i 1868 la ciutat va ser el centre administratiu delPaixalik de Yanina. En el període comprès entre els segles xviii ixix, la ciutat va ser un important centre de laIl·lustració grega moderna.[1][2][3][4] Ioànnina es va unir aGrècia el 1913 després de lesGuerres Balcàniques.
La ciutat té tant un Hospital General com un Hospital Universitari[5] i és la seu de laUniversitat de Ioànnina (situada a 5 km. al sud de la ciutat, amb 17 departaments[6] i 20.000 estudiants), així com diversos departaments de l'Institut Educatiu Tecnològic de l'Epir,[7] que té la seu central ubicada aArta.
La denominació formal de la ciutat,Ioànnina, és probablement una corrupció d'Agioannina oAgioanneia ("lloc de Sant Joan"), probablement pel vincle que té amb l'establiment d'un monestir dedicat aSant Joan Baptista, entorn d'on va créixer la població (a l'àrea on es troba actualment elCastell de Ioànnina).[8][9]
El 1204, quan fouconquerida Constantinoble pels croats en laQuarta Croada, moltes famílies romanes d'Orient van fugir allí iMiquel I Comnè Ducas va fundar aArta i Ioànnina eldespotat de l'Epir, pretenent restaurar l'Imperi Romà d'Orient, que el1261 fou restaurat per una altra dinastia, la delsPaleòlegs deNicea, no obstant lo qual els dèspotes van conservar la independència fins al1318 quan la noblesaromana d'Orient de Janina es va separar del despotat i es va sotmetre a l'Imperi Romà d'Orient (1318) rebent a canvi una àmplia autotomia (1319). El1346 se'n va apoderar el rei deSèrbiaEsteve IX que va incorporar l'Epir al seu domini llavors al seu punt de màxima extensió. La dinastia local grega va subsistir i la viuda del dèspota Tomàs es va casar el1385 amb el florentíEsau de Buondelmonti (1385-1411) i a la seva mort va passar al seu fillJordi Buondelmonti, un menor sota regència de la seva impopular mare, que fou enderrocat pujant al tronCarles I Tocco comte deCefalònia (1411-1429) i el seu nebot i successorCarles II Tocco (1429-1430).
El9 d'octubre de1430 fou conquerida pelsotomans (si bé el govern de l'Epir va subsistir encara sota Carles fins al1448 i després sotaLleonard I Tocco (1448-1479). Els otomans van anomenar als territoris de Carles I i II comKarli-Ili (País de Carles).
Sota els otomans fou seu d'unpashalik. Janina es va omplir de monuments musulmans alguns dels quals encara subsisteixen. Al final del segle xviii la ciutat es va transformar de la mà del governadorAlí Paixà Tepedelenli (1744-1822), que fou nomenatpaixà de Ioànnina el1878 i va convertir el territori en un estat virtualment autònom amb el seupashalik, part d'Albània,Tessàlia, el nord d'Eubea i elPeloponès. La ciutat va gaudir durant 30 anys d'una prosperitat extraordinària. L'autonomia es va acabar el1822 quan els turcs van ocupar la ciutat després d'un setge en què Tepedelenli va morir. En aquest temps hi havia uns 10.000 habitants cristians, 5000 musulmans i 1000 jueus. Les xifres posteriors del segle xix són molt variades segons la font.
Ioànnina va restar en mans de l'Imperi Otomà fins al febrer de1913 a conseqüència deltractat de Bucarest. El1923 la població turca fou evacuada en l'intercanvi de poblacions amb Grècia. La comunitat jueva (uns pocs milers de persones) va desaparèixer durant la II Guerra Mundial, exterminats pels ocupants italians i alemanys. Encara subsisteixen no obstant petites comunitats albaneses iarumanes (vlacs).
La municipalitat actual es va formar el 2011 per la fusió de sis municipalitats (esdevingudes unitats municipals) al seu torn formades per una ciutat i alguns pobles:Ioannina (Ioannina, Exochi, Marmara, Neochoropoulo, Stavraki), Anatoli (Anatoli, Bafra, Neokaisareia),Bizani (Ampeleia, Bizani, Asvestochori, Kontsika, Kosmira, Manoliasa, Pedini), Illa de Ioannina en grec Nisos Ioanninon, Pamvotida (Katsikas, Anatoliki, Vassiliki, Dafnoula, Drosochori, Iliokali, Kastritsa, Koutselio, Krapsi, Longades, Mouzakaioi, Platania, Platanas, Charokopi) i Perama (Perama, Amfithea, Kranoula, Krya, Kryovrysi, Ligkiades, Mazia, Perivleptos, Spothoi).
↑Υπουργείο Εσωτερικών, Αποκέντρωσης και Ηλεκρονικής ΔιακυβέρνησηςΠεριφέρεια ΗπείρουArxivat 2010-06-29 aWayback Machine.: "Στη δεκαετία του 1790 ο νεοελληνικός διαφωτισμός έφθασε στο κορύφωμά του. ΦορέαA_1του πνεύματος στα Ιωάννινα είναι ο Αθανάσιος ΨαλίδαA_."
↑Osswald, Brendan. «From Lieux de Pouvoir to Lieux de Mémoire: The Monuments of the Medieval Castle of Ioannina through the Centuries». A:Discrimination and tolerance in historical perspective. Pisa: PLUS-Pisa University Press, 2008, p. 188.ISBN 978-88-8492-558-9.
_(5).jpg)
