| guerra anglo-espanyola | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | invasió | ||
| Data | 1806-1807 | ||
| Escenari | Buenos Aires,Colonia del Sacramento,Montevideo,Maldonado. | ||
| Lloc | Buenos Aires | ||
| Estat | Virregnat del Riu de la Plata | ||
| Resultat | Victòria d'Espanya | ||
| Campanya | Guerra angloespanyola (1796–1808) | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Lesinvasions britàniques del Riu de la Plata van ser una sèrie d'intents fallits delRegne Unit per a prendre el control de les colòniesespanyoles ubicades sobre elRiu de la Plata (avui part de l'Argentina i l'Uruguai).
Les invasions van tenir lloc entre1806 i1807, com a part de lesGuerres Napoleòniques, quan Espanya era aliada deFrança.
Una part de l'exèrcit britànic, 1.500 homes, van ocuparBuenos Aires per un període de 46 dies el 1806, abans de ser-ne expulsats, durant la qual es van confiscar els impostos de Xile i Perú[1] iWilliam Carr Beresford en fou el governador.[2] El 12 d'agost després dels combats en què moriren 400 britànics i encara més criolls, els britànics es van rendir, i els 1.150 presoners foren enviats a ciutats de l'interior.[3]
El 1807, una segona força de 12.000 homes dirigida pelTinent GeneralJohn Whitelocke va ocuparMontevideo, romanent allí per molts mesos, i a la que es van unir presoners de 1806 que van fugir.[3] Inicialment les forces britàniques havien de prendre Xile i reforçar Buenos Aires, però la notícia de la represa espanyola d'aquesta ciutat va fer canviar els plans.[3] Un tercer exèrcit va fer un segon intent per prendre Buenos Aires. Després d'uns dies de conflictes armats en els carrers contra els militars locals i l'exèrcit espanyol, durant els quals la meitat dels britànics van ser assassinats i ferits, el Regne Unit va haver d'abandonar el lloc.[4]
La resistència de la gent local i la seva participació activa en la defensa, amb un petit suport d'Espanya, van ser avanços importants cap a laRevolució de Maig de1810,[5] amb la independència de l'Argentina el1816.