Laintrospecció oinspecció interna és el coneixement que el subjecte té dels seus propis estats mentals.
Laintrospecció (del llatíintrospicere, observar interiorment) opercepció interna té com a fonament la capacitatreflexiva que lament posseeix de referir-se o ser conscient de forma immediata dels seus propis estats. Si aquesta capacitat reflexiva s'exerceix en la forma delrecord sobre els estats mentals passats, llavors s'anomenaintrospecció retrospectiva, però la introspecció pot ser unconeixement de lesvivènciespassades i també de les presents, de les que es donen conjuntament en el present durant el mateix acte introspectiu.
Elmentalisme clàssic -tant el de lafilosofia moderna com el científic- ha utilitzat la introspecció com el mètode més adequat per a accedir al mónpsíquic. Lapsicoanàlisi en la forma d'introspecció retrospectiva i lapsicologia experimental deWundt en la forma de la introspecció de les vivències actuals també han fet ús de la introspecció. No obstant això, la introspecció ha estat considerada més aviat com un mètode propi de la psicologia precientífica, de manera que el mateix Wundt la va criticar i ha estat substituïda en lapsicologia pelconductisme metodològic, bàsicament a conseqüència de les crítiques següents:
