Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeucol·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Versions posteriors i intent de finalització del servei per part de Microsoft»
Windows Internet Explorer (anteriorment anomenatMicrosoft Internet Explorer), conegut comunament com aIE, és unnavegador web desenvolupat perMicrosoft per al sistema operatiuMicrosoft Windows des de1995. Ha estat el navegador web més utilitzat a Internet des de 1999 fins a l'actualitat, amb un pic màxim de quota d'utilització del 95% entre el 2002 i 2003 en les seves versions5 i6. No obstant això, aquesta quota de mercat ha disminuït gradualment amb els anys a causa d'una renovada competència per part d'altres navegadors, situant-se aproximadament entre el 44% i 64%, depenent de la font de mesura global.[1][2][3][4]
El projecte d'Internet Explorer es va iniciar l'estiu de 1994 per Thomas Reardon i, posteriorment, dirigit per Benjamin Slivka, aprofitant el codi font deSpyglass, Inc Mosaic, un dels primers navegadors web comercials amb vincles formals amb el navegador pionerNCSAMosaic. A la fi de 1994,Microsoft s'acull al llicenciament de Spyglass Mosaic per al seu ulterior desenvolupament, mitjançant un pagament trimestral més un percentatge dels ingressos produïts pels guanys que rebés del programari. Encara que amb un nom similar alNCSA Mosaic, Spyglass Mosaic utilitzar el codi font de NCSA Mosaic només amb moderació.[5]
L'Internet Explorer va ser llançat per primera vegada per al seu establiment com un complement deMicrosoft Plus! perWindows 95 l'any 1995. Posteriorment s'introduïria gratuïtament en determinades versionsOEM de Windows 95, i a més es va incloure per defecte en versions posteriors de Windows. No obstant això, el fet que el sistema operatiu portés en si el navegador de franc (evitant amb això el pagament de regalies aSpyglass, Inc), va fer que poc després es traduís en una demanda i una posterior indemnització de diversos milions de dòlars.[6]
Internet Explorer ha estat dissenyat per a una àmplia gamma de pàgines web i per proporcionar determinades funcions dins delssistemes operatius, incloent-hiWindows Update. Durant l'apogeu de laguerra de navegadors, Internet Explorer va substituirNetscape quan es trobaven a favor de donar suport a les progressives característiques tecnològiques de l'època.[7]
Internet Explorer, utilitzant el motor de dissenyTrident, gairebé completament, suportaHTML 4.01,CSS 1.0 iXML 1, amb petites llacunes de contingut. Suporta parcialment CSS nivell 2 i DOM Nivell 2, amb importants deficiències en el contingut i qüestions de conformitat. El suport per a CSS 2.1 és al projectat perInternet Explorer 8.[8]
És totalment compatible ambXSLT 1.0, així com un dialecte de XSLT obsolet creat perMicrosoft a què es refereix sovint com WD-XSL. Està projectat suport per XSLT 2.0 per a versions futures d'Internet Explorer, blocaires deMicrosoft han indicat que el desenvolupament està en marxa, però les dates no s'han anunciat.
Internet Explorer ha estat objecte de crítiques pel seu suport limitat aestàndards web oberts i un objectiu de major importància d'Internet Explorer 8, és millorar el suport en aquestes normes.
Internet Explorer ha introduït una sèrie d'extensions propietàries de moltes de les normes estàndard, incloent-hiHTML,CSS i DOM. Això ha donat lloc a una sèrie de pàgines web que només es poden veure correctament amb Internet Explorer.
Internet Explorer ha introduït una sèrie de pròrrogues aJavaScript que han estat adoptades per altres navegadors. Aquestes incloueninnerHTML, que retorna la cadena d'HTML dins d'un element, l'XML HTTP Request, que permet l'enviament de la petició HTTP i la recepció de la respostaHTTP. Algunes d'aquestes funcionalitats no són possibles fins a la introducció dels mètodes de DOM induïts perW3C.
Altres normes que preveuMicrosoft són: suport vertical de text, però en una sintaxi diferent a la recomanació de laW3C; suport per a una varietat d'efectes d'imatge[9] i suport al codi de seqüència de comandes, en particularJScript Encode.[10] També es preveu soport a la incrustació detipus de lletraEOT en pàgines web.[11]
Internet Explorer fa ús de l'accessibilitat que preveu Windows. Internet Explorer també és una interfície d'usuari d'FTP, amb operacions similars a les de l'Explorador de Windows (encara que aquesta característica requereix una finestra que s'obre en les últimes versions del navegador, en lloc de forma nativa al navegador). Les versions recents bloquegen les finestres emergents i inclouen navegació per pestanyes. La navegació amb pestanyes també pot ser afegida a les versions anteriors mitjançant la instal·lació de les diferents barres d'eines, proporcionades pels principals motors de cerca a internet.
Internet Explorer guarda arxius temporals d'Internet per a permetre un accés més ràpid (o l'accés fora de línia) a pàgines visitades anteriorment. El contingut està indexat en un arxiu de base de dades, conegut com index.dat. Els arxius múltiples que hi ha són diferents índexs de contingut, contingut visitat,RSS,emplenament automàtic, pàgines web visitades, lesgaletes, etc.[12]
Abans d'IE7, la neteja de la memòria cau s'utilitzava per esborrar l'índex, però els arxius no eren eliminats. Aquesta característica era un risc potencial per a la seguretat tant per als individus com per a les empreses. A partir d'Internet Explorer 7, tant l'índex d'entrades dels arxius com ells mateixos s'eliminen de la memòria cau quan s'esborra.
Internet Explorer és totalment configurable mitjançantdirectiva de grup. Els administradors de dominisWindows Server poden aplicar i fer complir una sèrie d'ajustos que afecten a la interfície d'usuari (per exemple, desactivar elements de menú i les opcions de configuració individual), així com les característiques de seguretat com ara la descàrrega d'arxius, la configuració de la zona, per configuració del lloc, comportament de control ActiveX, i altres. La configuració pot ser establerta per a cada usuari i per a cada màquina. Internet Explorer també suporta autenticació integrada de Windows.
Internet Explorer utilitza una arquitectura d'estructura web basada en la tecnologia “Model del objectes Components” (COM en anglès). Es compon de diversos components principals, cadascun dels quals es troba en una biblioteca de vincles dinàmics (DLL en anglès) i exposa un conjunt de interfícies de programació COM allotjades per l'executable principal d'Internet Explorer, iexplore.exe[13]
Wininet.dll: És el manegador de protocolHTTP iFTP. S'ocupa de totes les comunicacions de red per aquests protocols.
Urlmon.dll: És el responsable de la manipulació de continguts basats enMIME i descarrega de contingut web.
MSHTML.dll:Té el motor de renderitzat trident, (va ser introduït en internet explorer 4). És el que s'encarrega de mostrar les pàgines en la pantalla de l'ordinador i el maneig de DOM d'aquestes pàgines, a part de la seva representació interna. També s'encarrega d'analitzar l'HTML/CSS dels arxius, exposa el conjunt deAPIs per la inspecció del temps que està un programa en execució i exposa el conjunt de APIs, ja que Internet Explorer no té cap funció nativa d'aquesta seqüència de comandaments.[14]
Shdocvw.dll: Proporciona la navegació, l'emmagatzemat local i les funcionalitats pel navegador.
Brpwseui.dll: Es el responsable de la interfície de l'usuari en la navegació. Albergant tots el menús i barra de eines que disposa aquesta interfície.
Internet Explorer 8 presenta alguns canvis arquitectònics importants, els anomenatLoosely Coupled IE o LCIE. Aquests, separen el procés de la interfície de l'usuari del procés que tenen les altres aplicacions web en les diferents pestanyes. Això es fa, perquè un usuari pot crear diferents pestanyes i en aquestes, crear diferents processos de pestanya, cada pestanya té el seu propi cahé de cookies.
Per tot això, LCIE fa que només hi hagi un únic procés per cada pestanya que estigui oberta a un llocweb.[15]
