 | Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla uncurrículum. Si us plau,reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. VegeuViquipèdia:Llibre d'estil iViquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és. |
 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
.jpg)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | IT |
| Tipus | institució educativa escola d'art dramàtic |
| Camp de treball | teatre,arts escèniques,dansa,escenografia idramatúrgia |
| Història | |
| Creació | 1913 |
| Fundador | Adrià Gual i Queralt |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Núria Marín Martínez(2019–) |
| Directora general | Núria Plana |
| Format per | |
| Lloc web | http://www.institutdelteatre.cat/ |
Ubicació geogràfica  | |
L'Institut del Teatre és un centre superior públic, dedicat a la formació, la creació, la recerca, la conservació i la difusió de patrimoni en el camp de lesarts escèniques.[1] Es va inaugurar sota el nom d'Escola Catalana d'Art Dramàtic l'any 1913 perAdrià Gual amb el suport del llavors president de laMancomunitat de Catalunya,Enric Prat de la Riba, i el suport de laDiputació de Barcelona.[2] Des de l'any 2000 té la seu a la Plaça Margarida Xirgu, a lamuntanya de Montjuïc de Barcelona, juntament amb elTeatre Lliure i elMercat de les Flors.
El 16 de febrer del 1990, en una sessió plenària extraordinària de la Diputació de Barcelona, es va acordar la creació d'unorganisme autònom de caràcter administratiu anomenat Institut del Teatre i ja no directament vinculat a la Presidència de la Diputació.[3] El 2001 i 2002, el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar respectivament els estatuts i el reglament general de l'Institut, constituït per un Consell General, una Junta de Govern i un Consell de Direcció com a òrgans rectors.[4]
L'any 1913 es creà l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD) ambAdrià Gual com a director-fundador, dins el marc delConservatori del Liceu, que des del 1837 (Liceu Filarmònico-Dramàtic de Montsió) ja contenia disciplines dramàtiques. Tenia com a objectiu articular una plataforma que inclogués la formació, la recerca, la creació i la divulgació en les arts escèniques. El 1915, l'Escola es convertí en un organisme autònom, a través d'un patronat creat per la Diputació, al qual, dos anys més tard, s'incorporaria l'Ajuntament de Barcelona.
Durant aquest mateix any, l'ECAD tragué al carrer la publicacióLa Gaseta Catalana d'Art Dramàtic. L'any 1920, laMancomunitat de Catalunya va ocupar el lloc de la Diputació al patronat. El 1923 es donà un revulsiu a l'Escola amb la incorporació delMuseu del Teatre, la Dansa i la Música de l'Ajuntament de Barcelona, i l'inici dels estudis d'escenografia i de la publicació de la Biblioteca Teatral.
Amb la dictadura dePrimo de Rivera començaren les dificultats i la castellanització de l'entitat. L'any 1926 es dissolgué laMancomunitat de Catalunya, de manera que laDiputació en solitari assumí l'ECAD.
L'any 1931, laGeneralitat de Catalunya es féu càrrec en exclusiva de l'entitat i instal·là la primera seu estable al carrer d'Elisabets. En aquesta època, la direcció canvià d'Adrià Gual aJoan Alavedra, substituït també perEnric Gimenez, tot i que Alavedra acabà tornant-hi com a director.
L'any 1936 s'hi incorporaren els estudis de Dansa i direcció escènica, però aquest no es desenvoluparia fins després de laGuerra Civil.[cal citació]
El 1939 passà a anomenar-se Institut del Teatre i laDiputació tornà a encarregar-se'n en solitari, amb Guillermo Díaz-Plaja de director. Els estudis eren reduïts a la declamacióescenografia, i el 1944 l'Institut es va integrar dins del Conservatori Superior de Música i Declamació de Barcelona. En aquesta època s'hi van desenvolupar els estudis deDansa, que foren reconeguts oficials, i el 1952 esdevingué Escola Superior d'Art Dramàtic i Dansa, amb Artur Carbonell de director.
El 1954 es va inaugurar el Museu d'Art Escènic alPalau Güell, amb la biblioteca i l'arxiu, i el 1957 s'inicià la publicació de la revistaEstudios Escénicos. El 1968 es produí l'adquisició del valuós fons d'Artur Sedó (més de 90.000 títols).[cal citació]
El 1970, ambHermann Bonnín de director, l'Institut es va ampliar amb els departaments deDansa contemporània,Mim ipantomima,Titelles i marionetes, Llenguatge audiovisual i Ciències teatrals. El 1976 es va crear el Centre d'Estudis i Documentació de les Arts de l'Espectacle i la Comunicació, ambXavier Fàbregas al capdavant, i el 1978 s'hi va celebrar el XIII Congrés de Biblioteques i Museus de les Arts de l'Espectacle.
El 1980, Bonnín fou destituït i es nomenà una comissió gestora. El 1981, ambJosep Muntanyès com a nou director, la seu es traslladà a laCasa Cordelles del carrer Sant Pere Més Baix. El 1985 s'hi va celebrar el Congrés Internacional del Teatre, i el 1986 l'Institut fou adscrit a laUniversitat Autònoma de Barcelona, amb les titulacions avalades com a diplomatures.[2]
El 1990, l'Institut participà en la gestació de laLOGSE i els nous plans d'estudis que se'n desprenien. El 1992,Pau Monterde passà a ser el director i s'iniciar els nous estudis i especialitats d'Interpretació,Escenografia i Direcció-Dramatúrgia. El 1995 s'iniciaren els estudis del Grau Professional de Dansa, i el 1997 els de Tècniques de l'Espectacle, amb format de Cicle Superior de FP, amb especialitats de so, luminotècnia i maquinària escènica. Aquell mateix es va crear IT Dansa, i el 1999 començaren els estudis del Doctorat en Arts Escèniques, amb el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb altres universitats.
L'any 2000 es va produir el trasllat a la vova seu de laCiutat del Teatre, i es van aprovar els nous estatuts, que definien l'Institut com a conglomerat docent, cultural, de recerca i de difusió, en la línia del projecte original. Tambe s'iniciaren els estudis integrats de Secundària i de Dansa, i el 2001 els estudis superiors de Dansa.
El 2002 es va aprovar el reglament general de l'Institut i va morir el directorJosep Muntanyès, essent substituït perJordi Font. El febrer del 2004, l'Institut impulsà una declaració pública, signada per vint escoles superiors de teatre, música i dansa de tot l'Estat, en favor d'una legislació que completés la incorporació definitiva i específica dels ensenyaments artístics als estudis superiors. També es va convocar l'Aula TMD. L'articlePor la excepción artística en las enseñanzas superiores[5] deJordi Font a la premsa espanyola desencadenà el diàleg oficial, i oer encàrrec delMinisteri d'Educació, l'Institut elaborpà el documentEl ecosistema necesario para el normal desarrollo de las enseñanzas artísticas superiores.[3]
Entre 2005 i 2009 es va digitalizar el fons delMuseu de les Arts Escèniques, donant lloc aEscena Digital, amb les col·leccions d'escenografia, cartellisme, titelles, indumentària, fons d'art, etc. El 2006, en la línia reivindicada per l'Institut, aquest promou i s'inicia l'elaboració curricular conjunta de les escoles d'art dramàtic i de les escoles de dansa. Entre 2007 i 2009, l'Institut tingué un paper
decisiu dins del Consell Superior d'Ensenyaments Artístics de l'Estats, ambJordi Font com a ponent del Reial Decret d'Art Dramàtic i membre de la ponència del Reial Decret d'Ordenació. El 2010, els ensenyaments artístics esdevingueren subjectes de ple dret de l'Espai Europeu d'Educació Superior. L'Institut, esdevingué, de fet, la Universitat de les Arts Escèniques de Catalunya. També es va signar el conveni amb l'Ajuntament de Barcelona de cessió del Pavelló de la premsa de l'Exposició del 1929 per a instal·lar-hi l'exposició permanent delMuseu de les Arts Escèniques. El 2011 es va posar en marxa, juntament amb el Departament d'Educació, del procés de normalització de la titulació del professorat en situació disfuncionada, i del treball conjunt entre l'Institut (centre integrat del Grau Professional de Dansa i ESO) i l'Escola Oriol Martorell, per a l'articulació de l'itinerari públic integrat de dansa.[6]
El 4 de febrer del 2013, quan es complien 100 anys de la primera classe impartida per lAdrià Gual a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, s'inauguraren els actes del centenari amb l'espectaclePetits moments de vida,[7] dirigit perJoan Ollé. Dins dels actes, l'Institut del Teatre acullí la celebració del Congrés de laInternational Federation for Theatre Research (IFTR) i de les VJornadas de Inclusión Social y Educación en las Artes Escénicas, que donaren lloc a la convocatòria del I Fòrum d'Arts i Inclusió Social celebrat el mateix any. També s'organitzaren les Jornades de Teatre i Municipi i el Fòrum de Pedagogia sobre les Arts i les Tècniques de l'Espectacle. Es presentaren les funcions del 15è aniversari de creació de la jove companyia IT Dansa i s'organitzaren les exposicions:Els primers 100 anys,Adrià Gual (1872-1943) el perfum d'una època iAdrià Gual, l'escenògraf de la modernitat. També s'impulsa la creació del Projecte de Recerca de les Arts Escèniques Catalanes, PRAEC.
El 2014, el centenari es tancà amb la celebració del Fòrum de Pedagogia sobre les Arts i les Tècniques de l'Espectacle i l'acte de cloendaCent i Cent, que donà el relleu al centenari de laMancomunitat de Catalunya. A més, elFoment de les Arts i del Disseny concedí la seva medalla a l'Institut del Teatre «per la seva bona tasca, energia inesgotable i valentia».[8] També arrencà el projecte pedagògic ITNC en col·laboració amb elTeatre Nacional de Catalunya, amb la posada en escena d'El Cantador deSerafí Pitarra amb una companyia formada íntegrament per graduats de l'Escola Superior d'Art Dramàtic. Finalment s'ingresà a l'International Theather Institute (ITI), l'organització d'arts escèniques més gran del món, fundada el 1948 per experts de teatre i dansa iUNESCO.
El 2015 es produí la cessió alMAE de l'arxiu documental i audiovisual de la companyiaLa Fura dels Baus. També se celebrà la segona edició del projecte pedagògic ITNC en col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya, amb la posada en escena deTirant lo Blanc deJoanot Martorell. Es presentà el llibre commemoratiu del centenari[9] i s'inaugurà l'exposicióLa memòria de les arts efímeres.[10] Gira internacional d'IT Dansa perFrança,Suïssa iLuxemburg.[11] S'inauguraren nous postgraus de Moviment i Educació i Relats Urbans, aquest amb elMuseu d'Història de Barcelona, (MUHBA). Primera convocatòria del Premi de Dansa de l'Institut del Teatre. Participació en el seminariEl teatro independiente en España: 1962-1980 dins del projecte interinstitucional amb elMuseo Nacional - Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el Centro de Documentación Teatral (CDT) de l'INAEM i el Centro de Documentación de laJunta de Andalucía. Celebració del "II Fòrum d'Arts Escèniques Aplicades"[12] organitzat a través de l'Observatori de les Arts Escèniques Aplicade - Comunitat, Educació i Salut -, constituït per l'Institut del Teatre amb la col·laboració delBritish Council, ConArte Internacional, Fira Internacional de Teatre Integratiu (FITI),L'Auditori,Mercat de les Flors,MNAC,Teatre Lliure iTNC. La nova directora general del centre era Magda Puyo.[13]
Des de l'Institut del Teatre s'impulsen programes artístics i pedagògics en art dramàtic, dansa i tècniques de l'espectacle, adreçats especialment a les persones graduades de les diferents escoles del centre.
La"IT Dansa", la Jove Companyia de dansa de l'Institut del Teatre, és un projecte pedagògic creat el1996 per l'Institut del Teatre de laDiputació de Barcelona com a curs de postgrau per al perfeccionament de la formació de joves ballarins i ballarines.[14][15]
La principal missió de la companyia és proporcionar oportunitats de pràctica professional de dos anys -el temps que dura el postgrau- amb coreografies de destacats artistes i amb un programa d'actuacions en l'àmbit nacional i internacional. D'aquesta manera, a banda de formar als ballarins, els donen la possibilitat de conèixer com funciona el món professional.[16]
La jove companyia està integrada per 16 ballarins titulars -d'entre 18 i 23 anys- i 2 graduats en pràctiques, els quals es comprometen a assistir a les classes i assajos, però sense poder intervenir en les actuacions. Tot i que la majoria de participants son graduats en el Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre, també son admesos ballarins i ballarines externs que tinguin un nivell de formació equivalent. Els membres de la jove companyia son seleccionats mitjançant una prova d'accés, la qual es duu a terme un cop l'any per així poder renovar la meitat de l'equip cada temporada. Per a superar la prova cal una sòlida base dedansa clàssica i coneixements dedansa contemporània.[cal citació]
Durant els dos anys, els ballarins i ballarines entrenen cada dia, fan classes de tècnica i dansa amb professors professionals i els visiten artistes de renom que els ensenyen les sevescoreografies.[17] D'aquesta manera es coneixen diferents estils i llenguatges artístics a través dels quals s'aconsegueix un repertori divers i enriquidor pels ballarins. Entre les grans figures que han format part del repertori de la companyia hi ha coreògrafs comJirí Kylián, Ohad Naharin, Rui Horta,Nacho Duato,Ramon Oller, Toni Mira, Jo Stromgren i Stijn Celis.[18]
Per entendre el naixement d'IT Dansa és necessari explicar el context polític del moment, ja que va tenir un paper clau en la creació del projecte. A partir de la caiguda delfranquisme, cap als anys 80, lacultura va passar de ser considerada com un bé social a ser un àmbit important en l'economia i en elmercat laboral, motiu pel qual laGeneralitat, juntament amb el Ministeri de Cultura, van començar a subvencionar a les diferents companyies de dansa que existien.[cal citació]
Els directors de l'Institut del Teatre d'aquella època, Pau Monterde al capdavant del centre i Barbara Kasprowicz com a dirigent de l'escola de dansa, es van plantejar la creació d'una companyia vinculada al centre que funcionés com a pont entre l'educació i la professionalitat. Aquesta també seria un nou referent pels alumnes de l'escola i una oportunitat de finalitzar el seu trajecte educatiu de manera més professional. L'objectiu marcat era acollir ballarins i ballarines amb un alt coneixement de clàssic i contemporani, i, sobretot, que siguin competents, versàtils, disciplinats i capaços d'adaptar-se al món professional. La figura escollida per estar al capdavant del projecte va serCatherine Allard, -ballarina, pedagoga i directora artística amb molt renom- qui actualment continua al càrrec.[19]
El 1996 va néixer la Jove Companyia IT Dansa, un projecte innovador a Espanya i Europa. La primera promoció va començar les classes el 1997, i no va ser fins al 1998 que es va estrenar el primer programa amb coreografies de Nacho Duato, Ramon oller i Jennifer Hanna, entre d'altres. Des d'aleshores, la companyia ha estrenat més de 30 coreografies de diferents estils, tant de creadors de prestigi com de joves artistes, i ha ofert més de 300 actuacions en escenaris internacionals.[18]
IT Dansa, com bé s'ha comentat, és un projecte que funciona com a transició entre la formació i el món professional.[20] Aquest fet comporta que el postgrau estigui adscrit en l'àrea d'educació i que els ballarins no siguin contractats com a personal laboral, ni tampoc cotitzin a la seguretat social, però cobrin una beca de 420,71€ el primer any i 540,91€ el segon.[21]
Tot això canvia quan finalitzen la formació, ja que un dels objectius d'IT Dansa és aconseguir que els ballarins acabin formant part d'una companyia de dansa professional. De fet, durant aquests anys, la majoria dels seus participants han trobat feina en companyies com:Nederlands Dans Theater (Països Baixos), Verpommer Theater (Alemanya), Göteborg Ballet (Suècia), Carte Blanche - The Norwegian National Company of Contemporari Dance (Noruega),Compañía Nacional de Danza (Madrid),Batsheva Ensemble (Israel), Rambert Ballet (Londres), Ballet Basel (Suïssa), Companhia do Bailado (Portugal) o La Veronal (Barcelona).
Alguns ballarins que s'han format a la jove companyia i cal destacar pel reconeixement que han obtingut dins el món de la dansa son Petr Zuska, Uri Ivgi, Rafael Bonachela i Alexander Ekman.[18]
Des de la fundació d'IT Dansa el 1996, la direcció artística és a càrrec deCatherine Allard, ballarina,pedagoga i coreògrafa. Es va formar al Nederlands Dans Theater i va entrar com a ballarina principal a la Compañía Nacional de Danza (Madrid), dirigida per Nacho Duato.[cal citació]
El 2001 Allard va rebre elPremi Nacional de Dansa, entregat per laConselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[cal citació]
Des de 2016, Nora Sitges Sardà -ballarina de la primera promoció IT Dansa- és la mà dreta de Catherine. Treballa com a assistent coreogràfica i repetidora, s'encarrega d'assajar i repassar amb els ballarins les coreografies i d'ajudar a transmetre les diferents idees i sentiments de cada peça.[22]
Projecte pedagògic innovador i d'investigació que preveu la gestació i el desenvolupament d'un projecte artístic en totes les seves vessants i la seva posterior exhibició en circuits professionals, creat amb l'objectiu de proporcionar als graduats i graduades de totes les especialitats de l'Escola Superior d'Art Dramàtic l'oportunitat de participar en un procés creatiu i de producció complet, sempre relacionat amb les tècniques i les estètiques més contemporànies.[cal citació]
Projecte pedagògic orientat a aconseguir una major especialització en l'àmbit de la producció tècnica d'espectacles en viu. Es tracta d'un curs becat, fonamentalment pràctic, durant el qual els estudiants aconsegueixen coneixements i experiència a través de la gestió tècnica real de diferents projectes artístics, o participant en gires professionals de peces escèniques de teatre, dansa o òpera. S'adreça principalment a les persones graduades de l'ESTAE o a les persones que hagin superat els cicles formatius de grau superior (Imatge i So).[cal citació]
La seu principal de l'Institut del Teatre està situada a la muntanya deMontjuïc deBarcelona. L'edifici, on s'imparteix l'ESAD, el CSD i l'EESA/CPD, compta a més a més amb dos teatres i un centre de documentació. D'una banda, el Teatre Ovidi Montllor, un espai a la italiana que incorpora tots els elements tecnològics per potenciar el paper de teatre-escola, i té una capacitat de 320 espectadors. D'una altra banda, el Teatre Estudi, una petita sala experimental que permet la investigació de diverses possibilitats d'ubicació d'escenari i públic, i permet l'accés a 120 espectadors. I a més, elCentre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques.[cal citació]
El Centre del Vallès de l'Institut del Teatre va ser creat l'any 1974 per un acord amb l'Ajuntament de Terrassa. A banda de les instal·lacions docents, disposa d'una sala polivalent, la Sala Maria Plans amb possibilitats d'investigació d'espai i amb capacitat per 100 espectadors, i comparteix amb l'Ajuntament de Terrassa el Teatre Alegria, un espai polivalent amb capacitat per 250 espectadors. La formació que ofereix és tècnica, atorgant títols de Tècnics de so, luminotècnica i maquinària escènica.[cal citació]
El Centre d'Osona de l'Institut del Teatre va ser creat l'any 1976 per un conveni entre laDiputació de Barcelona i l'Ajuntament de Vic. El conjunt d'activitats pròpies i les col·laboracions l'han convertit en un referent de l'activitat cultural a Vic i a la comarca. La infraestructura, a més de l'espai docent, compta amb elTeatre Laboratori, que funciona alhora com a sala d'actes, teatre i sala d'exhibicions d'espectacles de petit format i d'investigació, i té una capacitat de 100 espectadors. La formació se centra en teatre i dansa i ofereix estudis de Postgrau en Teatre i Educació, Postgrau en Moviment i Educació i el Projecte VIC (Viver d'investigació i creació).[cal citació]
El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) és una institució museística amb seu aBarcelona que està especialitzada enteatre,dansa,òpera,sarsuela, varietats,màgia,circ i manifestacions parateatrals.[23] El MAE aplega dins seu una biblioteca, un arxiu i un museu. Els seus objectius principals són preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya, donar suport a la docència i a la recerca i difondre els seus fons bibliogràfics, museístics i d'arxiu de l'Institut del Teatre.[cal citació] Compta, a més, amb unes altres dues biblioteques: una aTerrassa i la tercerca aVic.[cal citació]
Fontː[24]
| Història |  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Cultures teatrals |
| ||||||||||||||
| Teatre / àmbit catalanoparlant |
| ||||||||||||||
| Gèneres |
| ||||||||||||||
| Tecnologia / Escenografia | |||||||||||||||
| Oficis |
| ||||||||||||||
| Llistes | |||||||||||||||
Esteve Albert ·Maria Matilde Almendros ·Francesc Blancher ·Pere Bohigas ·Jordi Bonet ·Blai Bonet ·Esteve Busquets ·Ramon Calsina ·Maria Canals ·Pere Casaldàliga ·Maria Assumpció Clavell ·Josep Coll ·Andreu Colomer ·Ignasi Maria Colomer ·Nicolás Cotoner ·Manuel Cubeles ·Xavier Cugat ·Joan Culleré ·Fabià Estapé ·Kálmán Faluba ·Celdoni Fonoll ·Enrique Fuentes ·Francesco Giunta ·Albert Jané ·Josep M. Martí ·Enric Moreu-Rey ·Anna Murià ·Joaquim Núñez ·Manuel Olivencia ·Pere Pi-Sunyer i Bayo ·Pons Cirac ·Robert Pring-Mill ·Antoni Ribera ·Jordi Savall ·Josep M. Tarrasa ·Josep Termes ·Miquel Torres ·Olga Xirinacs ·Alan Yates ·Yutaka Kume ·Yoshio Maruta · | .svg) | |
1981 · 1982 · 1983 · 1984 · 1985 · 1986 · 1987 · 1988 · 1989 · 1990 · 1991 · 1992 · 1993 · 1994 · 1995 · 1996 · 1997 · 1998 · 1999 · 2000 2001 · 2002 · 2003 · 2004 · 2005 · 2006 · 2007 · 2008 · 2009 · 2010 · 2011 · 2012 · 2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 · 2018 · 2019 · 2020 2021 · 2022 · 2023 · 2024 · 2025 | ||
