L'Institut d'Estudis Polítics de París (conegut com aSciences Po Paris o simplementSciences Po) és un establiment públicfrancès d'ensenyament superior fundat el1872. El seu campus principal es troba a la ciutat deParís, però compta amb diversos campus dits "regionals" en altres ciutats del país.
Especialitzat en l'ensenyament de les ciències socials, és un dels deuinstituts d'estudis polítics de França, i forma part per tant del sistema de lesgrans escoles. Tot i ser una institució pública, és considerat una escola "lliure" pel seu alt grau d'autonomia comparat amb altres universitats del país.[1] La seva governança, però, es troba actualment en crisi a causa de l'escàndol conegut com "afer Duhamel".[2][3]
Sciences Po és conegut pel seu paper educant les elits de França, incloent-hi els darrersPresidents de la República,[4] per la seva formació multidisciplinària enciències socials[5] i pel seu alt grau d'internacionalització, inusual en una universitat francesa.[6][7] En els darrers anys s'ha anat fent un lloc en elsrànquings internacionals d'universitats i a data de 2021 es troba a la segona posició mundial de la classificació de QS en l'àrea d'estudis polítics.[8]
Sciences Po va ser creat l'any 1872 en resposta a la desfeta francesa a laGuerra francoprussiana un any abans, amb l'objectiu de formar una classe política moderna per a un país que acabava de ser derrotat. Tot i que va ser fundat com a institució privada, la qual cosa li proporcionava una llibertat pedagògica inusual en el seu context, després de laSegona Guerra Mundial va ser parcialment nacionalitzat.[9] Des d'aleshores, Sciences Po ha estat dirigit en base a una "governança dual" entre la Fundació Nacional de Ciències Polítiques (FNSP), que pren les decisions estratègiques, financeres i administratives, i l'Institut d'Estudis Polítics (IEP), que s'encarrega de la docència, recerca i gestió bibliotecària.[10]
Històricament associat a les elits franceses,[11] des de principis del segle XXI Sciences Po ha desenvolupat diverses estratègies per tal d'obrir-se més al món. En primer lloc, es va posar en marxa un programa d'igualtat d'oportunitats i diversitat destinat a integrar més estudiants de contextos menys privilegiats.[9] A més, es van obrir campus a altres ciutats de França, cadascun especialitzat en una regió diferent del món i alguns oferint l'ensenyament totalment o parcial en altres llengües.[9] Per acabar, Sciences Po ha establert programes de doble grau i/o doble màster amb altres universitats reconegudes globalment com ara laUniversitat de Colúmbia,[12] laUniversitat de California a Berkeley,[13] laLondon School of Economics and Political Science,[14] laUniversitat de la Colúmbia Britànica[15] o laUniversitat Lliure de Berlín.[16]
L'any2021, la institució va patir una profunda crisi en el si de la seva governança, quan un llibre súper-vendes anomenatLa Familia Grande va posar sobre la taula un escàndol d'abusos sexuals iincest en el qual Olivier Duhamel, president de la FNSP, estava involucrat.[17] Tant Duhamel com el director de Sciences Po, Frédéric Mion, van dimitir[18] mentre la institució rebia fortes crítiques per la seva direcció.[19] En especial, el llegat de Mion i l'americanització de l'escola duta a terme durant el seu mandat han estat discutides per part de la premsa francesa.[20][21] Actualment la directora de Sciences Po (en funcions) és Benedicte Durand.[22]
L'Institut d'Estudis Polítics de París va ser fundat a la capital francesa i hi té allà el seu campus més gran, el qual és l'únic on s'ofereixenmàsters idoctorats. El campus deParís consta de diversos edificis al barri deSaint-Germain-des-Prés, al7è districte,[23] entre els quals destaquen la Biblioteca René-Remond i el Jardí de 27 Rue Saint-Guillaume.[24] A més, el 2016 Sciences Po va adquirir l'antic noviciatHôtel de l'Artillerie, un edifici històric del barri, per tal d'afegir 14.000 m² al campus. S'espera inaugurar-lo entre 2021 i 2022.[25]
A diferència dels campus més nous, el de París no ofereix cap especialització geogràfica. En canvi, però, sí que proposa alguns dobles graus no disponibles a campus regionals: amb la Universitat de París 1 Panteó-Sorbona, ambLa Sorbona i la nova Universitat de París.[23]
A més del de París, Sciences Po manté una xarxa de campus per tota França, que no ha de ser confosa amb instituts d'estudis polítics d'altres ciutats.[26] Aquests campus de Sciences Po depenen de París, n'harmonitzen el currículum troncal en ciències socials i els seus alumnes reben diplomes de l'Institut d'Estudis Polítics de París.[27] Addicionalment i a diferència del campus de la capital, cadascun proposa alguna especialització geogràfica concreta.
Els campus regionals es poden dividir en dos grups. Els tres primers en ser oberts destaquen per tenir elfrancès com a llengua vehicular en la majoria dels casos, amb algunes assignatures en altres llengües. Així doncs, participen en pocs dobles graus internacionals i són força petits.
Campus deNancy, inaugurat l'any2000. La seva concentració geogràfica éseuropea, amb un èmfasi en les relacions franco-alemanyes i algunes classes impartides en anglès ialemany. El poden escollir estudiants dels dobles graus ambUCL[28] i laUniversitat Lliure de Berlín. Més de la meitat dels seus 300 estudiants provenen de fora de França.[29]
Campus dePoitiers, obert el2001. És el campus especialitzat en l'Amèrica Llatina i s'hi poden estudiarcastellà iportuguès. Participa en el doble grau amb UCL.[28] Hi ha uns 200 estudiants, més de la meitat dels quals no són francesos.[30]
Campus deDijon, establert l'any 2001. És un altre campus especialitzat en Europa, però amb un èmfasi en l'Europa Central ide l'Est. Forma part del doble grau amb UCL.[28] S'hi ensenyen idiomes de la regió, inclosos l'hongarès, elrus, eltxec, elromanès i elpolonès. Té només 160 estudiants aproximadament, però prop del 50% són estrangers, sobretot de les regions estudiades.[31]
Campus deReims, obert el2011. És l'únic campus que ofereix dues especialitzacions geogràfiques: d'una banda hi ha el programaEuro-Nord-Americà, ensenyat en anglès; d'altra banda, hi ha la concentració regionalafricana, en francès. Els estudiants del programa anglòfon poden aprendre llengües com el castellà, l'àrab, l'italià o l'alemany; els del programa francòfon estudien alguna llengua relacionada amb l'Àfrica com elsuahili, l'àrab o el portuguès. Amb 1600 estudiants, més de la meitat dels quals són estrangers,[38] el de Reims és el campus regional més gran.
Cada any al maig, un cop acabats els exàmens finals, els set campus competeixen en diverses disciplines esportives i artístiques en un torneig anomenatCollégiades o "MiniCrit".[39]
Tots els alumnes de l'Institut d'Estudis Polítics de París optant a un títol deBachelor of Arts, amb indiferència d'en quin campus estudiïn, comparteixen un currículum troncal durant el primer any, el qual té l'objectiu de familiaritzar-los amb les principals disciplines de les ciències socials.[40] Així, les assignatures centrals de primer any són:
Economia
Història
Dret
Ciències Polítiques
Sociologia
Humanitats
A més del currículum troncal, els estudiants han de fer tallers artístics i classes de matemàtiques. Addicionalment, en els campus regionals s'estudien matèries relacionades amb la concentració geogràfica, així com els idiomes de l'àrea del món en qüestió.[40][41]
El segon any, els estudiants escullen una d'aquestes tres especialitzacions multidisciplinàries o "majors":
El tercer any s'ha de passar obligatòriament a l'estranger, ja sigui passant un any sencer en una de les 470 universitats amb qui Sciences Po té un conveni, o passant-hi només un semestre i fent algun tipus de projecte personal, si aquest és aprovat, durant el semestre següent.[45]
En lloc de fer un any d'intercanvi, els estudiants de dobles graus fan un tercer i quart anys en la Universitat en qüestió per tal d'obtenir un títol de grau de totes dues institucions.
Fins a l'any2021, hi havia tres vies d'accés al Col·legi Universitari: la internacional (per a estudiants estrangers), la d'examen (per a la majoria d'estudiants nacionals) i la del programa d'igualtat d'oportunitats. A partir de 2021, el nou procediment d'admissió serà igual per a tots els candidats i es basarà en l'expedient acadèmic, les notes dels exàmens finals de batxillerat (o equivalent segons el sistema educatiu), tres assajos i, si s'escau, una entrevista.[46] Aquest tipus d'admissió per dossier i sense examen s'apropa més al modelnord-americà d'accés a la universitat,[47] i tot i haver-se fet amb l'objectiu d'augmentar els alumnes amb beca i diversificar el cos d'estudiants,[48] ha rebut crítiques per allunyar-se del model francès i republicà d'exàmens anònims.[49]
El Col·legi Universitari és altament selectiu i l'any2020 només va acceptar un 20% dels candidats que hi van sol·licitar admissió.[50]
L'Institut d'Estudis Polítics de París compta amb diverses escoles de postgrau, totes elles localitzades a París. Les escoles són les següents:[51]
Escola de Recerca (1993[52]): atorga màsters i doctorats en les principals branques de les ciències socials. En la majoria dels casos, es demana que la recerca es faci en francès.[53]
Escola de Periodisme (2003): ofereix un màster en periodisme, ja sigui en francès[54] o en anglès.[55]
Escola de Dret (2009): proposa tant títols de màster com de doctorat en matèria de dret, en anglès o en francès.
Escola d'Afers Internacionals de París (2010): escola d'estudis internacionals, ofereix màsters en diverses branques de les relacions internacionals (seguretat, energia, desenvolupament, etc). La llengua vehicular és l'anglès però hi ha optatives en francès.[56]
Escola d'Afers Públics (2014): s'hi poden estudiar màsters en diverses àrees de polítiques públiques, ja sigui a escala nacional o europea, en anglès o en francès.[57]
Escola Urbana (2015): ofereix màsters, majoritàriament en anglès, relacionats amb la governança de les ciutats, tot i que hi ha també algun curs sobre planificació urbana dirigit a professionals.[58]
Escola de Direcció d'Empreses i Innovació (2016): escola demanagement, s'hi poden estudiar màsters demàrqueting,finances irecursos humans. Alguns estan disponibles en anglès, d'altres només en francès.[59]
