 | «Institut Nacional d'Estadística» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Institut Nacional d'Estadística (desambiguació)». |
(es)Instituto Nacional de Estadística (en)National Statistics Institute  | |||||
| |||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | INE | ||||
| Tipus | servei d'estadística organisme autònom | ||||
| Història | |||||
| Creació | 3 novembre 1856 31 desembre 1945 | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Espanya | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Directora | Elena Manzanera Díaz(2022–) | ||||
| Treballadors | 3.263(2019) | ||||
| Entitat matriu | Secretaria d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa | ||||
| Part de | Sistema Estadístico Nacional(en) Sistema Estadístic Europeu | ||||
| Lloc web | ine.es | ||||
  | |||||
Ubicació geogràfica  | |||||
L'INE oInstitut Nacional d'Estadística és l'organisme oficialespanyol, encarregat de recopilar les estadístiquesdemogràfiques,socials ieconòmiques[1] així com planificar, aixecar i analitzar elcens de la població. Cada vegada que hi haeleccions, elabora elcens electoral, que conté totes les persones amb dret a vot. Per a efectuar les seves tasques s'ha de coordinar amb elsajuntaments, per a intercanviar dades sobre l'empadronament dels residents espanyols.
Té 52 delegacions provincials, situades en cada capital de província més les ciutats autonòmiques.[2]
La seu principal de l'INE es troba alPasseig de la Castellana número 183 deMadrid, l'edifici es va construir el 1973. El2004 es van iniciar uns treballs de millora i ampliació de les instal·lacions de la seu principal que van fer necessària una seu provisional, situada a l'edifici Torre Rioja, al carrer de Rosario Pino. El final d'aquestes obres va ser el 2007, estant ubicat de nou al passeig de la Castellana 181, en un colorit i remodelat edifici, a través d'una obra dels arquitectesCésar Ruiz-Larrea i Antonio Gómez, que van transformar completament l'aspecte original de color gris en un aspecte colorit, col·locant plafons de colors, amb xifres que van des del 001 fins al 058. Aquesta façana és una obra de l'escultor Cruz Novillo i s'anomenaDiafragma Decafònic de Dígits.[3]
L'INE també compta amb delegacions i Oficines del Cens Electoral a totes les capitals de província.[4]
L'organisme espanyol més antic del que tenim documentació és laComisión de Estadística del Reino establerta el 3 de novembre del1856. ElGeneral Narváez, president delConsell de Ministres d'Isabel II, signa undecret pel qual es crea una comissió, formada per persones de reconeguda capacitat per a la formació de l'Estadística General del Reino.
El21 d'abril del1857, la comissió passa a denominar-se Junta d'Estadística i el seu primer treball és l'elaboració del Cens de Població. Un Decret del12 de setembre del1870, durant el govern provisional delgeneral Serrano, crea l'Institut Geogràfic. Tres anys més tard, el19 de juny del1873, passa a denominar-se Institut Geogràfic i Estadístic, assumint així totes les tasques de recollida d'informació numèrica per l'Estat. El 1890 lesestadístiques passen a dependre delMinisteri de Foment.
Un Decret de l'1 d'octubre del 1901 estableix la formació de les estadístiques oficials i la publicació d'aquestes. L'Institut Geogràfic i Estadístic es transforma en Direcció General i es creen departaments en elsministeris per completar la seva tasca. El1921 es crea el Consell del Servei Estadístic, el qual és renovat el1924. El1928 passa a formar part del Ministeri de Treball i Previsió i el 1931 del Ministeri de Presidència.
Durant laGuerra Civil (1936-1939) va començar a funcionar el Servei Sindical d'Estadística en coordinació amb els Serveis d'Estadística de l'Estat, dins de l'anomenada zona nacional.
L'Institut Nacional d'Estadística va ser creat arran de la Llei del 31 de desembre de1945, publicada alBOE del 3 de gener de1946, amb la missió d'elaborar i perfeccionar les estadístiques demogràfiques, econòmiques i socials ja existents, la creació d'altres noves i la coordinació amb els serveis estadístics de les àrees provincials i municipals.
El1964 s'instal·la a l'INE el primer ordinador. Es tracta d'unIBM 1401 de primera generació per al qual es forma un equip de quatre estadístics facultatius i deu tècnics. Als quatre anys següents s'aconsegueix que l'ordinador funcioni a ple rendiment. El 1970 s'instal·la unIBM 360/50, un dels més grans de l'administració espanyola del moment. Per la seva utilització es formen a deu facultatius i vint tècnics.
En el II Pla de Desenvolupament (1969-1972), es projecta la nova seu de l'INE, que queda acabada el 1972 i està situada alPasseig de la Castellana deMadrid. Fou reformada entre 2004 i 2008
El 9 de maig del1989 es promulga la Llei de la Funció Estadística Pública que fa de l'Institut Nacional d'Estadística un organisme autònom potenciant les noves tecnologies estadístiques, la coordinació amb lesComunitats Autònomes, l'elaboració delPla Estadístic Nacional i les relacions amb laUnió Europea en matèria estadística.
L'Estatut de l'Institut Nacional d'Estadística s'aprova perReial decret 508/2001, l'11 de maig de 2001 (BOE 12-05-2001), assignant a l'Institut Nacional d'Estadística les funcions de coordinació general dels serveis estadístics de l'Administració General de l'Estat, la vigilància, control i supervisió de les competències de caràcter tècnic dels serveis estadístics estatals, i les altres previstes en la Llei 12/1989, de 9 de maig, de la Funció Estadística Pública.2019[cal citació]
L'INE està realitzant treballs de tipus pilot per renovar les estadístiques. Part d'aquesta renovació es basa reduir les enquestes i suplir les reduccions utilitzant dades i registres administratius. Mitjançant aquesta renovació l'INE reduiria els costos, milloraria la qualitat de la informació i l'eficiència i no requeriria l'acció directa dels ciutadans.[5]
Amb la futura renovació de les estadístiques l'INE preveu obtenir dades dels preus dels productes amb dades de grans supermercats i amb la cerca de dades per internet (web scraping). També preveuen esbrinar quan gasten els turistes a Espanya mitjançant les dades de les targetes de crèdit.[5]
L'estadística comprèn la compilació de les dades de la mobilitat dels espanyols que són usuaris de les teleoperadores Movistar, Vodafone i Orange.
Per a la compilació l'INE realitzarà un rastreig dels mòbils mitjançant la informació delroamingiamb un sistema d'anonimització. La metodologia consistirà en la realització d'una divisió del territori nacional en unes 3.200 cel·les de mínim 5.000 habitants, de les quals se n'estudiarà la quantitat de terminals que hi ha a cada una en determinats moments del dia.
La compilació es realitzarà durant 8 dies del 2019 i 2020: els dies 18, 19, 20, 21 i 24 de novembre i el 25 de desembre del 2019 i els dies 20 de juliol i 15 d'agost del 2020. Els dies han estat seleccionats curosament per obtenir informació en dies laborables, caps de setmana, vacances i festius.[5][6][7][8]
Per a l'estudi s'ha afirmat respectar la normativa de privacitat de dades. L'INE només obté dades anònimes que comprenen el moviment dels terminals sense saber la identitat dels propietaris. L'INE ha recalcat que “l'estudi compleix tots els requeriments de la Llei de Protecció de Dades.” COMUNICADO
Tot i que l'INE ha garantit el secret estadístic, hi ha alternatives per als usuaris que prefereixen no donar aquestes dades. Per una banda les operadores Vodafone i Orange permeten que els usuaris decideixin si volen que es donin les seves dades de manera anònima. Vodafone dona aquesta opció mitjançant la desactivació d'un ajustament de l'app “Mi Vodafone” mentre que per decidir amb l'operadora Orange s'ha d'enviar un correu electrònic o postal.
Altres alternatives serien l'apagament dels dispositius i l'ús del mode avió.[8][9][10]
L'estructura funcional consisteix en una presidència i dos direccions generals: la Direcció General d'Estadístiques de Població i Informació i la Direcció General d'Estadístiques Econòmiques i Recursos Humans.
La primera direcció general té les següents unitats: Subdirecció General de Censos i Padró, Subdirecció General d'Estadístiques Demogràfiques, Subdirecció General d'Estadístiques Socials, Subdirecció General d'Informàtica Estadística i Subdirecció General de Difusió Estadística.
La segona direcció general té les següents unitats: Subdirecció General de Comptes Nacionals, Subdirecció General d'Estadístiques, Serveis, Preus i Salaris, Subdirecció d'Estadístiques Industrials i Agràries, Subdirecció General de Mostreig i Recollida de Dades i Subdirecció General de Recursos Humans.
De la presidència depenen directament les següents unitats: Gabinet de Presidència, Subdirecció General de Gestió Pressupostària, Subdirecció General de l'Oficina del Cens Electoral, Subdirecció General de Coordinació i Planificació Estadística, Oficina de Relacions Internacionals i Escola d'Estadística de les Administracions Públiques.[2]
Cada desembre elabora el Balanç d'Activitats, que conté els projectes fets cada any.[11] A la fi del mes de gener publica el Calendari de disponibilitat de les Estadístiques Cojunturals, en el qual s'indica les dates d'aparició de cada indicador cojuntural.[2]
Les estadístiques que elabora són:[2]
L'INE elabora mensualment l'índex de preus de consum (IPC) i l'IHPC. Altres indicadors econòmics que elabora l'INE són l'índex de vendes del comerç al detall, el preu dellloguer i estadístiques sobre la transacció i compravenda d'habitatges entre d'altres.Entre els informes destaca l'enquesta d'estructurasalarial elaborada cada quatre anys. Des d'octubre del 2008 publica l'índex de preus de l'habitatge (IPV).
Per a l'obtenció de dades reals de població es du a terme unCens de població. AEspanya es realitza al costat del cens d'habitatges amb una periodicitat de deu anys, per imperatiu legal. Entre els censos la informació poblacional s'obté dels procediments de gestió dels padrons municipals.
L'últim Cens de Població i Habitatges va ser realitzat el2001, va tenir un pressupost de 27 mil milions de pessetes (una mica més de 162 milions d'euros), van participar-hi 40.000 persones, es van recórrer 21 milions d'adreces postals, visitant 13 milions de llars i prenent informació d'aproximadament 40 milions de persones.
Aquest cens va tenir importants innovacions:
El servei de publicacions publica en format imprés i electrònic (CD-ROM).
Les publicacions són: el Calendari de Disponibilitat de les Estadístiques Cojunturals, el Butlletí mensual d'estadístiques, el Butlletí trimestral de Cojuntura, la Col·lecció xifres INES i altres.[2]
Altres serveis són la biblioteca, el servei d'informació i difusió,[2] el servei de formació en metodologia i tècniques estadístiques (mitjançant l'Escola d'Estadística per a les Administracions Públiques) i les visites guiades i la sala d'exposicions artístiques.[12]
Fins a l'establiment de l'INE com a organisme autònom amb la Llei de la Funció Estadística Pública de1989, l'INE era dirigit per un director general. A partir del1989 el principal responsable de l'organisme ha estat la figura del president.
Des del1946 fins al1989 foren directors generals de l'INE:
Des del1989 han estat presidents de l'INE:
_logo.svg%26amp%3blang%3dca){kind=logo}
.svg)
