L'insectivorisme és la pràctica que consisteix aalimentar-se d'insectes i petites criatures semblants.
Tot i que els insectes són petits, existeixen en quantitats ingents i representen una part molt gran de la biomassaanimal en gairebé tots elsecosistemes no marins. A les pastures deQueensland (Austràlia), per exemple, és normal que el pes total de les larves d'escarabeids a sota la superfície sigui superior al delbestiarboví que pastura sobre la superfície.
Molts animals depenen dels insectes com a element principal de la dieta, i molts dels que no (i per tant no són tècnicament insectívors) utilitzen els insectes igualment com a suplementproteic, especialment en època de cria.
Alguns exemples d'insectívors són elsrossinyols, elspròteles, elsequidnes, lesorenetes, elsporcs formiguers, lescarpes, lesgranotes, lessargantanes, elsratpenats i lesaranyes. Els insectes també poden ser insectívors; en són exemples les libèl·lules, algunesvespes, lesmarietes i lesmantis religioses.
També hi haplantes carnívores, com ara ladionea, diversos tipus denepentàcies isarraceniàcies, lesPinguicula,Drosera,utriculàries,Aldrovanda vesiculosa i altres. Aquestes plantes solen créixer en sòls pobres ennitrogen, que obtenen atrapant insectes. Tècnicment, no són estrictament insectívores, car consumeixen qualsevol animal prou petit perquè el puguin atrapar; les més grans arriben a caçarrosegadors isargantanes.
És possible que elsamniotes primitius adquirissin lamicrobiota indispensable per a l'herbivorisme dels insectes dels quals es nodrien.[1]
