Es casà ambAtamant i foumare deLearc i deMelicertes. Era la seva segona esposa, ja que Atamant havia estat casat ambNèfele. Gelosa dels dosfills grans del seu marit,Frixos iHel·le, intentà que els sacrifiqués fent creure que era un manament de l'oracle, però la seua conspiració fou descoberta i els dos joves aconseguiren escapar.
Per haver estat una de les nodrisses deDionís,nebot seu i fill de la seva germanaSèmele, i criar-lo juntament amb els seus fills, va patir la còlera d'Hera, que va veure com acollia el fruit de l'adulteri deZeus. Per això va tornar bojos els esposos, enviant-los-hi lafúriaTisífone. Ino va posar Melicertes dins d'una olla amb aigua bullent, i Atamant, creient que Learc era un cérvol, el va matar d'un cop de llança. Després Ino, amb el cos de Melicertes, es llençà al mar, on els déus marins, compadits, la van transformar enLeucòtea, la deessa Blanca, protectora dels mariners. Aquí les llegendes d'Ino i de Leucòtea es barregen.[1]
A diverses parts de l'antiga Grècia se celebraven uns festivals en honor seu anomenatsInoa.
AMègara, on se suposava que era enterrada, era honorada cada any amb un sacrifici. Altres festivals dedicats a Ino de certa rellevància eren els d'Epidaure Limera aLacònia (a la vora de la qual hi havia un llac anomenat d'Ino on es feia la festa) i el que es feia a l'istme de Corint.
Parramon i Blasco, Jordi:Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 124. El Cangur / Diccionaris, núm. 209.ISBN 8429741461