| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 agost 1878 Palau de Charlottenlund (Dinamarca) | ||
| Mort | 11 març 1958 (79 anys) Estocolm (Suècia) | ||
| Sepultura | Kungliga begravningsplatsen | ||
| Residència | Amalienborg Palau de Charlottenlund | ||
| Religió | Luteranisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Interessada en | Patinatge sobre gel | ||
| Altres | |||
| Títol | Duquessa(1897–) Princess of Denmark(en)  | ||
| Família | Casa de Glücksburg | ||
| Cònjuge | Carles de Suècia (duc de Västergötland)(1897–1951),mort del cònjuge | ||
| Fills | Margaretha de Suècia, Marta de Suècia, Àstrid de Suècia, Carl Bernadotte | ||
| Pares | Frederic VIII de Dinamarca i Lluïsa de Suècia | ||
| Germans | Cristià X de Dinamarca Haakon VII de Noruega Lluïsa de Dinamarca Harald de Dinamarca Thyra de Dinamarca Gustau de Dinamarca Dagmar de Dinamarca | ||
| Premis | |||
 | |||
 | |||
Ingeborg de Dinamarca (anglès: Ingeborg Charlotta Carolina Frederikke Louise) (Palau de Charlottenlund, 2 d'agost de1878 -Estocolm, 11 de març de1958)Ingeborg de Dinamarca, princesa de Suècia.Princesa deDinamarca amb el tractament d'altesa reial que es maridà en el si de la casa reial deSuècia. Descendents seus són el reiHarald V de Noruega, el reiAlbert II de Bèlgica i el gran ducEnric I de Luxemburg.
Nascuda alPalau de Charlottenlund el dia2 d'agost de1878 a la residència de camp dels seus pares, elPalau de Charlottenlund, al nord deCopenhaguen, durant el regnat del seu avi patern,el rei Cristià IX.[1] Era la segona filla i cinquena delpríncep hereuFrederic VIII de Dinamarca i la seva esposa, laprincesa Lluïsa de Suècia.[2] El seu pare era el fill gran delrei Cristià IX de Dinamarca iLluïsa de Hessen-Kassel, i la seva mare era l'única filla del reiCarles XV de Suècia i Noruega iLluïsa dels Països Baixos. Va ser batejada amb els noms d'Ingeborg Charlotte Caroline Frederikke Louise,[a] i era coneguda com la princesa Ingeborg.[1]
La princesa Ingeborg va tenir set germans, els dos més grans dels quals eren el príncep Cristià (el futur reiCristià X de Dinamarca ) i el príncep Carles (el futur reiHaakon VII de Noruega).[2] Es va criar amb els seus germans a la casa reial de Copenhaguen i va créixer entre la residència urbana dels seus pares, elPalau de Frederic VIII,[b] unpalau del segle XVIII que forma part del complex delPalau d'Amalienborg al centre deCopenhaguen, i la seva residència rural, elPalau de Charlottenlund, situat a la costa de l'estret d'Øresund al nord de la ciutat. A diferència de la pràctica habitual de l'època, on els fills de la reialesa eren criats perinstitutrius, els fills van ser criats per la mateixa princesa hereva Lluïsa.[4] Sota la supervisió de la seva mare, els fills de la princesa hereva van rebre una educació força estricta, dominada pels cristians, que es caracteritzava per la severitat, el compliment dels deures, la cura i l'ordre.[4]
El maig de 1897, la princesa Ingeborg es va prometre als divuit anys ambel príncep Carl de Suècia, duc de Västergötland, que era el tercer fill del reiÒscar II de Suècia i Noruega iSofia de Nassau.[5] Per tant, eren cosins germans. Feia temps que era un secret públic que la princesa hereva Lluïsa volia que una de les seves filles es casés amb un membre de lafamília reial sueca, cosa que així va succeir. El 1947, amb motiu de les sevesnoces d'or, el seu cònjuge va admetre que el seu matrimoni haviaestat completament arranjat pels seus respectius pares, i la mateixa Ingeborg va afegir: "Em vaig casar amb un desconegut!"[6] Tot i que el seu matrimoni va ser arranjat, el resultat va ser molt d'acord amb l'aspiració personal de la princesa, que després del casament va dir: "He pregat a Déu durant tot un any per tenir Carl".[7]
El casament es va celebrar el 27 d'agost de 1897 a lacapella delPalau de Christiansborg a Copenhaguen.[1] Entre els convidats del casament hi havia membres de lesfamílies reialsdanesa i sueca, així com les ties paternes de la núvia, l'emperadriu vídua de Rússia i laprincesa de Gal·les . Després delbanquet de noces, la parella de recent casats va deixar el palau cap al moll, on van embarcar aliot reial danès, elvaixell de vaporDannebrog, que l'endemà al matí va salpar cap aLübeck.[8] Van passar la seva lluna de mel a Alemanya.
La parella s'instal·là aEstocolm i tingué quatre fills:
El 1905, el govern noruec va discutir la possibilitat de convertir-los en reis de Noruega, però Carl va rebutjar l'oferta. En canvi, el seu germà va ser elegit monarca de Noruega. El parentiu d'Ingeborg amb les dinasties escandinaves va ajudar a unir de nou les tres cases reials després de la tensió creada a causa de la secessió de Noruega el 1905. Políticament, Ingeborg tenia simpaties democràtiques i liberals i no li agradaven els conservadors, opinions que va expressar durant lacrisi governamental del 1914.[9] Detestava el gabinet conservador deHammarskjöld i la política de 1914, va criticar la premsa conservadora i va considerar la dimissió del gabinet liberal-socialdemòcrata de 1914 com un desastre, segons es diu, ho va comentar amb les paraules: "No ha de passar! No, no, no!"[9]
Durantla Segona Guerra Mundial, de 1940 a 1945, es va manifestar públicament contra l'Alemanya nazi bloquejant la finestra de casa seva que donava a l'ambaixada alemanya a Estocolm.[10]
La princesa Ingeborg morí aEstocolm el dia11 de març de1958, set anys abans, el24 d'octubre de1951 havia mort el príncep Carles. Ingeborg visqué la mort de dos dels seus quatre fills: la princesaÀstrid de Suècia morí en un accident automobilístic, i la princesaMarta de Suècia a causa d'un càncer el1954.
