Lainfabil·litat pontifical oinfal·libilitat del papa en lateologia de l'Església Catòlica Romana és undogma, segons el qual elpapa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, un ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaracióex cathedra. Com tota veritat de fe, no es presta a discussió de cap tipus dins l'Església Catòlica.
Aquesta doctrina és unadefinició dogmàtica establerta en elConcili Vaticà I de1870.
L'Església Catòlica explica la infal·libilitat del papa com a efecte d'una especial assistència que Déu fa al pontífex de Roma quan aquest es proposa definir com «divinament revelada» una determinada doctrina sobre la fe o la moral.[1]
L'ensenyament de la infal·libilitat pontificial no sosté que el papa no s'equivoqui quan dona la seva opinió particular sobre un assumpte. Tampoc sosté que el papa estigui lliure de temptació ni de pecat.
L'església catòlica va perdre elsEstats Pontificis l'any 1860 i va perdreRoma el 1870. Aquest mateix any el PapaPius IX va convocar elConcili Vaticà I on es va definir la infal·libilitat del papa en la constitució dogmàtica sobre l'EsglésiaPastor Æternus.
Alguns grups minoritaris de catòlics s'hi oposaren,Ignaz von Döllinger que s'hi oposà va ser excomunicat el 17 d'abril de1871. També 14 dels 22 bisbes alemanys mostraren el seu desacord en un document especial.
El18 de juliol de1870 es va fer a Roma la darrera votació on votaren els 435 pares conciliars, 433 votaren a favor (placet) i dos votaren en contra (non placet). Els dos vots contraris eren del bisbe Aloisio Riccio (deCajazzo, Itàlia) i el bisbe Edward Fitzgerald, deLittle Rock (Arkansas).
Döllinger no va voler reintegrar-se a l'Església catòlica i amb el temps es va formar l'església dels catòlics vells oEsglésia Catòlica Antiga escindida de l'Església Catòlica Romana que encara existeix especialment aSuïssa.
Encara que aquest tema està objecte a discussió, el papa fa ús de la seva infal·libilitat quan canonitza unsant[2]
Un papa invoca la seva infal·libilitat cada vegada que proclama un dogma. Des de 1870 només s'ha proclamat un dogma, el de l'Assumpció de la Verge Maria, que va ser proclamada pel papaPius XII l'1 de novembre de 1950, prèvia consulta amb els bisbes del món.
| Jurisdicció |
|  | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Quarter general | ||||||
| Basíliques majors | ||||||
| Títols Noms papals | ||||||
| Símbols | ||||||
| Proclamacions | ||||||
| Activitats | ||||||
| Vestimenta | ||||||
| Transport | ||||||
| Casa Pontifícia | ||||||
| Personal | ||||||
| Vegeu també | ||||||
