 | ||||
| Tipus | estat històric iprincipat de l'Índia | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Capital | Indore | |||
| Dades històriques | ||||
| Creació | 1732 | |||
| Dissolució | 1948 | |||
| Següent | Índia | |||
Indore fou un estat tributari protegit de l'Índia, part de l'Agència de l'Índia Central,Residència d'Indore. Limitava al nord ambGwalior, a l'est ambDewas iDhar i el districte de Nimar (de lesProvíncies Centrals), al sud eldistricte de Khandesh (de lapresidència de Bombai) i a l'oest amb els principats deBarwani i Dhar. La capital eraIndore (ciutat) antiga Indreshwar. Les principals ciutats erenRampura,Khargon,Maheshwar,Mehidpur,Barwaha i Bhanpura. En total hi havia 3368 pobles. Els jaciments arqueològics principals són Dhamnar i Un. Per tot l'estat hi ha molts temples jains i hindús dels segles X a XIII com a Mori, Indok, Jharda, Makla, i altres llocs. Als districtes de Nimar i Nemawar hi ha diverses restes musulmanes. Les fortaleses estan repartides per tot el que fou el territori de l'estat destacant les deHinglajgarh,Bijagarh iSendhwa.
L'estat està format per diversos trossos aïllats; el tros més gran i compacte està al sud del riuNarbada, que als efectes de descripció es poden considerar en dos grups: els de l'altiplà i els de la muntanya. L'altipla es troba aMalwa i forma els districtes de Rampura-Bhanpura, Mehidpur i Indore. la zona de muntanya la formen els districte de Nimar i Nemawar situats en part a les muntanyesVindhya i en part al sud d'aquestes muntanyes (el districte de Nimar inclou també part de les muntanyesSatpura). L'àrea d'altiplà mesura 11.189 km² i l'àrea de muntanya 13.320 km². A part, hi ha dos trossos aïllats: Alampur alBundelkhand, amb 96 km², conservat per l'existència al lloc del cenotafi deMalhar Rao Holkar. Els rius baixen en generals de les muntanyes Vindhya sent els principals elChambal amb els seus afluents, elSipra i elKali Sind (Gran Kali Sind i Petit Kali Sind); al sud de les muntanyes Vindhya hi ha elNarbada i els seus afluents.
La superfície era de 24.605 km² incloent les paganes aïllades oexclavaments de Nandwas o Nandwai (93 km²) geogràficament part deRajputana. La població era: 1.054.237 (1881), 1.099.990 (1891), 850.690 descens degut a la fam de 1899-1900 (1901), 1.325.089 (1931).
El 79% eren hindús, l'11% animistes, el 8% musulmans i el 2% jainistes. Les llengües principals eren l'hindi (57%) i el malví amb els derivats nimari i rangri (28%)
L'estat estava dividit en cincziles (Kampura-Bhanpura, Mehidpur, Nemawar, Indore i Nimar), cadascuna sota unsubah, o districtes, subdividits en parganes (governades peramins) i la pargana aïllada d'Alampur. La zila d'Indore tenia una superfície de 4.066 km² i la població el1901 era de 254.423 habitants (279.915 el 1891) amb 639 pobles. La capital eraIndore (ciutat) amb 86.686 habitants el mateix any i altres ciutats destacades eren Gautampura i Mhow. Estava dividida en set parganes: Indore, Betma, Depaljur, Petlawad, Khurel, Mhow i Sanwer.
La moneda local fou substituïda per la moneda de l'Índia Britànica el1902. El sistema postal fou iniciat el1873 per Sir T. Madhava Rao, ministre de Tukoji II, quan es van fer tres emissions de segells; una convenció es va signar amb els britànics; emissions diverses amb la inscripció "Indore State" i més tard "Holkar State" es van fer fins després del1940.
L'exèrcit de l'estat fou fundat el1792, perAhalya Bai, seguint l'exemple de Mahadji Sindhia; va contractar a Chevalier Dudrenec, un aventurer francès conegut localment com a Huzur Beg, que va constituir quatre batallons; encara que foren derrotats el1793 aLakheri per De Boigne, van lluitar molt bé i es van formar sis nous batallons, que el1795 van prendre part en la batalla deKardia. El1817 formaven l'exèrcit deu mil infants, 150000 cavallers, i 100 canons a més dels pindaris i altres irregulars. Aquests forces foren reduïdes pel tractat de Mandasor (1818). L'exèrcit vers el 1900 el formaven 210 artillers, 18 canons, 800 cavallers i 748 infants; el transport eren 200 carretes i 300 ponis amb escorta de 200 cavallers.
La policia es va segregar de l'exèrcit i la formaven tres regiment d'infanteria irregular i un cos de 1100 cavallers irregulars. El1902 es va organitzar una policia regular amb uns inspector general al front, 10 inspectors, 50 subinspectors, 2135 agents i agents en cap i 140 policies muntats. Hi havia 7 districtes policials (Alampur, Rampura, Bhanpura, Mehidpur, Khargon, Indore i Mandleshwar) cadascun sota un inspector de districte. Hi havia també una policia rural o chaukidars. La primera presó regular fou establerta el1875 per Sir T. Madhava Rao a Indore. Després se'n van fer d'altres, una a cada districte excepte a Nemawar (els presoners d'aquest districte anavem a Nimar)
Es coneixen quatre banderes:
Hi ha dos escuts:
ElsHolkar pertanyien a la casta dels dhangars o pastors. Els seus ancestres haurien emigrat al sud cap al Dècan des de Muttra i es van establir a Hal o Hol al riu Nira, a uns 65 km dePoona, d'eon haurien agafat el nom. El fundador de la nissaga fouMalhar Rao Holkar, un jove orfe, criat pel seu oncle, un petit propietari, i al servei de la família Bande. Malhar tenia qualitats militars i aviat es va sentir atret pels fets delpeshwamaratha. El1724 va entrar al seu servei i va rebre el comandament de 500 cavalls i fou un dels tres encarregats de la recaptació aMalwa; Sardar Kadam va estar satisfet i li va permetre marxar dirigint els cavalls sota la bandera de la família Bande, un triangle amb dues franges vermella i blanca que en endavant fou la bandera de la dinastia Holkar. El1726 fou nomenat comandant d'una força de 5000 cavallers i el1728 va rebre dotzemahals enjagir aMalwa.
El3 d'octubre de1730 fou nomenat cap de l'exèrcit i va rebre 74 parganes més. Se li van concedir dues regions a Malwa el2 de novembre de1731 i el20 de gener de1734 les seves possessions van esdevenir hereditàries en la descendència tinguda amb Gautama Bai, rebent tambéMaheshwar,Indore i nou altres pobles al sud del Narbada. La ciutat de Maheshwar en la pràctica fou capital dels seus dominis (fins al 1818, perquè Indore no fou establerta com a capital fins al tractat de Mandasor el1818). Va seguir al servei del peshwa, i va participar en la gran victòria prop deDelhi el1736, i la derrota del nizam a Tal Bhopal (1738) i dels portuguesos deVasai (1739). Va rebre Rampura, Bhanpura iTonk (ciutat) el1743, per l'ajut donat a Madho Singh I deJaipur en la seva lluita contra el seu germà Ishwari Singh. Per la seva valentia contra elsrohilles el 1748 va rebre de l'emperador unsardeshmuckhi a Chandore. Des de1748 la seva posició a Malwa fou ferma i dominava un extens territori als dos costats delNarbada i a Sahyadri.
Malhar Rao Holkar, Jayappa Scindia i Gangadhar Tatya, van ajudar aSafdar Jang d'Oudh contra Shadulla Khan, Ahmed KhanBangash, Muhammad Khan, Bahadur KhanRohilla seguint ordes del peshwa BalajiBaji Rao. A les batalles de Fatehgad iFarukhabad, van derrotar els rohilles i Bangash (març de1751-abril de1752). Quan l'emperador mogol va saber queAhmed Shah Durrani havia atacat elPanjab (desembre del1751) va demanar a Safdar Jang de fer les paus amb els rohilles i Bangash. El12 d'abril de1752 Safdar Jang es va posar d'acord amb els marathes però finalment l'emperador no va ratificar l'acord i per contra va signar un tractat amb Ahmad Shah Durrani (23 d'abril de1752). Al mateix temps el peshwa cridava a Malhar Rao aPoona on era atacat perSalabat Khan,nizam d'Hyderabad.
Els marathes van atacar alsjats deSuraj Mal al fort deKumher el20 de gener de1754 i el van assetjar. La lluita va seguir uns mesos. Durant la campanya va morir Khande Rao Holkar, el fill de Malhar Rao Holkar, quan va rebre un tret des del fort mentre inspeccionava les tropes en palanquí (15 de març de 1754). Malhar Rao va quedar molt afectat per la mort del seu únic fill, i va buscar revenja, prometent tallar el cap del maharajà Suraj Mal i tirar la fortalesa al riu Jamuna després de destruir-la, i va augmentar la pressió sobre el fort; Suraj Mal estava assessorat per la maharani Kishori, que li va aconsellar fer gestions diplomàtiques i va contactar amb el ministre Roop Ram Katara; així es va assabentar de les diferències entre Malhar Rao i Jayappa Sindhia; la maharani va aconsellar aprofitar aquestes diferències. Con que Roop Ram Katara era molt amic de Jayappa Sindhia, la maharani li va enviar una carta de Suraj Mal proposant un tractat; Jayappa Sindhia llavors va acceptar la proposta i va contactar amb Raghunath Rao, el qual al seu torn va aconsellar a Malhar Rao Holkar de signar un tractat amb Suraj Mal. Malhar Rao Holkar va haver d'acceptar, per no quedar aïllat. El tractat fou signat el18 de maig de1754.
Els caps marathes Malhar Rao Holkar, Raghunath Rao, Shamsher Bahadur, Gangadhar Tatya, Sakharambapu, Naroshankar i Maujiram Bania van atacarDelhi l'11 d'agost de1757 i van derrotar a Najib Khan; Ahmed Khan va esdevenir Mir Bakshi al seu lloc. El març de1758 els marathes ocupavenSarhind. El20 d'abril de1758, Malhar i Raghunath Rao van atacar i conquerir Lahore. Tukoji Rao Holkar va conquerirAttock. Sabaji Scindia i Vitthal Shivdev s'hi van reunir a Peshawar. Raghunath Rao i Malhar Rao Holkar van tornar llavors. El1757 va rebre el rang desubadar.
El14 de gener de1761 es va lliurar la desastrosa batalla dePanipat que va posar fre temporal a l'expansió maratha; en aquest moment Malhar Rao havia esdevingut el 67è terratinent de l'Índia i llavors va començar a organitzar els seus dominis.
Va morir a Alampur el2 de maig de1766. El seu fillKhande Rao Holkar havia mort el 1754, i fou el fill d'aquest,Male Rao Holkar, un noi jove i curt de gambals, el que el va succeir. Aviat es va veure que no seria un bon governant però va morir al cap de poc a Indore i la seva mareAhilya Bai el va succeir com a regent; va refusar adoptar, i especialment va resistir a les pressions deRaghuba, oncle del peshwa que volia ser adoptat; amb el suport deMahadji Sindhia oScindia, el peshwa la va confirmar finalment el desembre de1767 però va nomenarsubadar al seu maritTukoji I Rao Holkar, d'una altra branca de la família, al que la regent va cedir honors, títols i el comandament militar, conservant l'administració civil. La seva administració fou un exemple de bon govern: fou tolerant i justa, va dirigir amb cura tots els departaments i va incrementar notablement la prosperitat; va procurar sempre la pau, i fou caritativa no sols als seus dominis sinó a tota l'Índia. Va construir edificis aBadrinath,Gaya i Rameswaram. Sota el seu govern per primera vegada l'exèrcit va utilitzar batallons manats per Dudrenec, Boyd, i altres europeus. Va morir el13 d'agost de1795 i llavors Tukoji I Rao Holkar va assolir el poder complet. Com que Mahadji Sindhia havia mort l'any anterior, Tukoji, amb 70 anys, esdevingué el degà dels caps marathes
Va seguir el camí traçat per Ahalya o Ahilya Bai, i l'estat va continuar prosperant. Va actuar com a contrapès del jove i guerrerDaulat Rao Sindhia. Va morir el1797, deixant dos fills legítims, Kashi Rao i Malhar Rao i diversos il·legítims entre els quals Jaswant Rao i Vithoji.Kashi Rao Holkar era de fet una mica curt iMalhar II Rao Holkar havia intentat fer-se reconèixer pel pare com a successor però no havia tingut èxit i s'havia posat sota protecció de Nana Farnavis un dels principals dirigents del govern del peshwa. Kashi Rao Holkar va demanar ajut a Daulat Rao Sindhia, que va aprofitar l'avinentesa per esdevenir de fet regent dels estats d'Holkar. Malhar Rao fou atacat i va morir en el combat el24 de setembre de1797. Jaswant Rao i Vithoji Rao es van lliurar del desastre; el primer després d'una vida de fugitiu i d'haver estat presoner aNagpur i Dhar, va aconseguir aixecar una força i es va erigir en defensor dels drets deKhande II Rao Holkar, fill pòstum de Malhar Rao; va aconseguir el suport d'Amir Khan (que després fou nawab deTonk) i les tropes lleials a Kashi Rao manades per Dudrenec foren derrotades a Kasrawad; llavors Dudrenec va transferir la seva fidelitat i les seves forces aJaswant Rao Holkar, que va entrar a Maheshwar i es va proclamar maharaja oblidant els drets de Khande II Rao Holkar que abans deia defensar.
Poc després fou derrotat a Satwas perSindhia (que tenia el suport del peshwa) i es va haver de retirar a Indore (1801) i Kashi va poder retornar a Maheshwar i es va aliar a Sindhia. L'octubre de 1801 Sarje Rao Ghatke, el ministre de Daulat Rao Sindhia, va saquejar Indore que va destruir fins als fonaments. Jaswant Rao amb el suport del cap dels pindaris, Amir Khan, i va passar al contraatac assolant els territoris entre elJumna i els dominis delnizam i el1802 va fer presoner a Kashi Rao Holkar i va estar en condicions d'atacarPoona prop de la qual va derrotar les forces del peshwaBaji Rao. Aquest va fugir però Jaswant el va cridar altre cop al poder, però al cap d'un mes va abandonar Poona i va signar elTractat de Bassein amb els britànics el31 de desembre de1802; Jaswant va posar al tron un altre peshwa, però els britànics van restaurar a Baji Rao a Ponna, i Jaswant es va retirar a Malwa. Es va mantenir a distància durant la guerra de1803 entre Sindhia i els britànics segurament esperant treure benefici de la derrota del Daulat Rao, però finalment el1804 va entrar en guerra contra els britànics; va derrotar el coronel Monson al pas deMukandwara, però fou derrotat per Lord Lake aDig el novembre de1804, i després de diverses alternatives, el desembre de1805 va haver de signar el tractat deRajpurghat oRajghat, a la riba del riuBeas, que fou el primer tractat entre els Holkar i els britànics.
Jaswant va haver de cedir moltes de les seves possessions a Rajputana però va recuperar algunes de les seves antigues possessions al Dècan i el territori deKunch al Bundelkhand li fou concedit en jagir a la seva filla que estava casada amb Jovind Rao Bolia. No obstant la política de no interferència de LordCharles Cornwallis va permetre la restitució poc després de les terres perdudes a Rajputana. El1806 va enverinar aKhande II Rao Holkar i poc després (1806 o 1808 segons les fonts) aKashi Rao Holkar, esdevenint cap del clan Holkar. Com altres membres de la família va donar signes de bogeria i va morir boig a Bhanpura el27 d'octubre de1811. No va deixar fill però poc abans de la seva mort la seva concubina Tulsi Bai, una dona de gran bellesa i alta educació, va adoptar al seu fill il·legítimMalhar III Rao Holkar.
Després de la mort de Jaswant Rao l'estat va entrar en dificultats; els impostos van haver de ser recaptats a punta d'espasa. El govern de Tulsi Bai, i la seva conducta privada i publica, va disgustar al poble i als nobles. Tulsi volia fer un acord amb els britànics però fou arrestada i assassinada per les seves tropes i les coses van empitjorar.
A l'inici de la guerra entre els britànics i el peshwa el1817, el darbar de Meshwara va agafar una actitud hostil; la derrota de les forces de l'estat per una divisió sota comandament de Sir Thomas Hislop aMehidpur va obligar a Malhar III Rao a signar un tractat aMandasor el6 de gener de1818, que va regir les relacions entre britànics i la dinastia Holkar. Amir Khan, que havia estat nomenat nawab per Jaswant Rao, va ser reconegut com a sobirà independent aTonk; els drets sobre els sobirans de Rajputana (con el deKotah) foren renunciats i totes les terres dels Holkar al sud delNarbada foren cedides; el govern britànics va iniciar l'establiment d'una força suficient per protegir el territori, que es va acabar establint aMhow, mentre l'exèrcit de l'estat fou reduït a unes proporcions limitades; un contingent hauria de ser aixecat a costa de l'estat quan fos requerit pels britànics. Ghafur Khan fou reconegut com a nawab independent deJaora, i un resident britànic fou nomenat a la cort dels Holkar la qual es va establir a Indore. El 1817 la recaptació havia estat de només 5 lakhs però després de l'establiment de l'administració sota protectorat dirigida per Tantia Jogh, el1826 ja era de 27 lakhs (amb alguns pagaments pendents del govern britànic i d'alguns tributaris pujava al tomb dels 30 lakhs). El maharaja que tenia 17 anys, era extravagant i es deixava portar per les favorites i això va portar a dues revoltes, una de les quals dirigida fou dirigida perHari Rao Holkar, que fou derrotat i empresonat a Maheshwar (1819). L'administració va entrar en crisi després de la mort de Tantia Jogh el 1826.
Malhar III Rao va morir el1833 amb només 28 anys i el va succeir un nebot d'una altra branca, de nomMartand Rao Holkar, que havia estat adoptat per la viuda de Malhar III, Gautama Bai. Al cap de poc Hari Rao Holkar fou alliberat de la fortalesa de Maheswar pels seus partidaris i va reclamar el tron; com que l'adopció de Martand Rao s'havia fet sense coneixement ni permís del govern britànic, el resident va donar el tron a Hari (2 de febrer de1834) i Martand fou pensionat (va morir aPoona el2 de juny de1849). Fou nomenat ministre principal Raja Bhao Phansia, reconegut borratxo. L'administració en decadència va empitjorar, i a més fou complicada per l'excessiva despesa del maharaja. La vida i les propietats no eren segures i es van plantejar diversos complots per reposar a Martand Rao. Hari va morir el24 d'octubre de1843, amb 48 anys i el va succeirKhande III Rao Holkar, que era retardat mental i va morir als pocs mesos, el17 de febrer de1844.
Les reclamacions de Martand Rao, avalades per molts nobles, no foren ateses pels britànics. Sahiba Kesara Bai, una de les vídues de Jaswant Rao, va suggerir que s'havia de nomenar un fill de Bhao Santoji Holkar, oncle llunyà de Martand Rao, d'una altra branca de la família. La proposta fou acceptada i el jove de 12 anys Jaswant Holkar fou instal·lat al tron amb el nom deTukoji II Rao Holkar. Es va establir un consell de regència, controlat pel resident, i en aquest període es van introduir nombroses reformes. Als 16 anys (1848) el jove va poder començar a participar en el govern. Kesara Bai va morir el1849 i Tukoji va ampliar la seva participació en els afers i va mostrar bones aptituds, i aviat se li van concedir tots els poders (1852) amb 20 anys.
Durant el motí de1857 no va poder controlar les seves tropes formades per 2000 regulars i 4000 irregulars d'infanteria, 2.000 regulars i 1.200 irregulars de cavalleria, i 24 canons. Els irregulars van atacar la residència i l'agent es va haver de retirar a Sehore. Tukoji II va donar tota l'ajuda personal que va poder als britànics aMhow. Va establir comunicacions regulars i amb gran risc va acollir a palau diversos europeus.
El1860 una quantitat de més de tres lakhs es va pagar a Holkar com a compensació per les despeses ocasionades per l'aixecament pel maharajà d'un cos de tropes al lloc del contingent de Mehdipur que s'havia amotinat. Indore a més rebia 25.425 rúpies a l'any pel districte de Patan que havia estat cedit aBundi el 1818 i 57.874 rúpies pel tribut delPrincipat de Pratabgarh aRajputana, pagaments ambdós que feia el govern britànic. Més endavant (1865) la contribució a l'aixecament del contingent de Mehdipur i al Malwa Bhil Corps fou capitalitzada. El1861 fou nomenat cavaller comanador de l'orde de l'estrella de l'Índia.
Per fer l'estat més compacte, entre1861 i1868 es va procedir a diversos intercanvis de territoris: els districtes de Satwas al Nemawar, de Barwaha, Dhargaon, Kasrawad i Mandleshwar a Nimar foren bescanviats per terres al Dècan, a les Províncies Unides i altres llocs. El1864 va cedir diverses terres necessàries per al pas dels ferrocarrils per l'estat i el1869 va contribuir en una notable quantitat a la construcció de la branca Khandwa-Indore del ferrocarril Rajputana-Malwa coneguda com a Ferrocarril de l'estat d'Holkar. El1877, uns 932 km² de territori a la regió de Satpura foren cedits a Indore com a regal de Sa Majestat imperial britànica per commemorar l'assumpció per la reina del títol d'emperadriu de l'Índia i a l'assemblea deDelhi (el gener de1877) va ser nomenat conseller de l'emperadriu. Tractats sobre serveis postals i sobre la sal foren signats el1878 i1880.
Va morir el17 de juny de1886 i el va succeir el seu fill granSivaji Rao Holkar, nascut el1859. Al pujar al tron el maharaja va abolir totes les taxes pel trànsit. Va visitar Anglaterra el1887 i fou fet cavaller comanador de l'orde de l'estrella de l'Índia. El resident separat havia estat suprimit el 1854, però des de1899 va caler nomenar un nou resident específic per la millor supervisió de l'estat. La moneda de l'estat fou substituïda el1902 per la moneda de l'Índia Britànica. Va abdicar el31 de gener de1903 en el seu fillTukoji III Rao Holkar, que era menor d'edat (nascut el1890, tenia per tant 12 anys) i va residir al palau de Barhawa, amb una pensió de 4 lakhs a l'any. El nou maharajà va rebre el dret a salutació de 19 canonades i de 21 dins el seu propi territori.
Va abdicar a favor del seu únic fillJaswant II Rao Holkar el26 de febrer de1926 (va morir el1978) que fou el darrer maharajà amb poders. Va accedir a l'Índia el15 de juny de1948 i va morir el5 de desembre de1961. Com que no va deixar fills el títol va passar a la seva filla gran.
