 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| Tipus | estat històric icivilització |
|---|---|
| Continent | Àsia |
ElIndo-Sassànides,Kuixano-Sassànides oKuixanxas foren una branca dels persessassànides que establiren el seu govern al subcontinent indi nord-occidental durant els segles iii iiv a costa del decadentImperi Kuixan. Foren a canvi desplaçats el 410 per les invasions delsHuna. Van poder restablir una certa autoritat després que els sassànides de Pèrsia van destruir alsheftalites el 565, però el seu govern es van enfonsar sota els atacs àrabs a la meitat del segle VII.
El sassànides, poc u després de victòria sobre elsparts, estengueren el seu domini aBactriana durant el regnat d'Ardaixir I al voltant del 230,[1] i després a les parts més orientals del seu imperi (Pakistan modern iÍndia) durant el regnat del seu fillSapor I (240-270). Així el kuixans perderen el seu territori occidental (incloent-hiBactriana iGandhara) en favor del govern de nobles sassànides anomenatsKuixanxhas o "Reis dels Kuixans".
Kartir, un alt sacerdot que va servir d'assessor a, com a mínim, tres dels primers reis, va instigar la persecució dels no-zoroastrians, és a dir cristians, budistes, jueus, hindús i - en particular - elsmaniqueus, que estaven principalment als territoris orientals. La persecució va cessar durant el regnat deNarseh (rei 293-302).
Al voltant de 325,Sapor II estava directament al càrrec de la part del sud del territori, mentre que al nord els Kuixanxas mantenien el seu govern fins a la vinguda delkidarites.
La decadència del kuixans i la seva derrota pels sassànides conduïren a l'ascens d'una dinastia índia indígena, elsguptes, el segle iv. El 410, elsheftalites o indo-heftalites conquerien Bactriana i Gandhara, i temporalment reemplaçaren als Indo-Sassànides.
.
Elsheftalites dominaren l'àrea fins que foren derrotats el 565 per una aliança entre elgokturks (turcs orientals) i elsSassànides, i una certa autoritat Indo-Sassànida fou restablerta. Elsheftalites o kuixano-heftalites van poder establir estats rival aKapisa,Bamiyan, iKabul. El segon període indo-Sassànida es va acabar amb l'esfondrament dels sassànides davant elcalifat Raixidun al segle VII. ElSind va romandre independent fins a les invasions àrabs de l'Índia a principis del segle viii. Els kuixano-hefthalites o turkxahis foren substituïts pels Shahi (Xahi) al segle viii.
El profetaMani (210-276), fundador demaniqueisme, va seguir l'expansió dels sassànides cap a l'est, el que l'exposava a la creixent culturabudista deGandhara. Es diu que va visitarBamiyan, on diverses pintures religioses li són atribuïdes, i es considera que hi va viure per algun temps i va predicar i ensenyar. També se'l relaciona amb haver navegat a l'àrea dela vall de l'Indus del Pakistan el 240 o el 241, i haver convertit un rei budista, el Turan Shah de l'Índia.
On that occasion, various Buddhist influences seem to have permeated Manichaeism: "Buddhist influences were significant in the formation of Mani's religious thought. The transmigration of souls became a Manichaean belief, and the quadripartite structure of the Manichaean community, divided between male and female monks (the 'elect') and lay follower (the 'hearers') who supported them, appears to be based on that of the Buddhistsangha" (Richard Foltz,Religions of the Silk Road, New York: Palgrave Macmillan, 2010).
En aquella ocasió, diverses influències budistes semblen que van impregnar el maniqueisme: "Les influències budistes foren significatives en la formació delpensament religiós de Mani. La transmigració d'ànimes es va convertir en una creença maniquea, i l'estructura quatripartita de la comunitat maniquea, es dividia entre monjos masculins i femenins (elselectes') i seguidors laics (els 'oïdors') que els donaven suport, el que sembla estar basat en el budismesangha" (Richard Foltz,Religions of the Silk Road, New York: Palgrave Macmillan, 2010).
Els Indo-Sassànides canviaven béns com objectes deplata iteixits que descriuen els emperadors indo-sassànides en caceres o administrant justícia. L'exemple d'art Sassanid fou influent sobre l'art kuixan, i aquesta influència romangué activa durant uns quants segles al subcontinent indi nord-oest.
Els Indo-Sassànides crearen una encunyació extensa amb la llegenda enbrahmi,pahlavi obactrià, a vegades inspirades de les encunyacions dels kuixans, i a vegades més clarament sassànides.
L'anvers de la moneda normalment descriu el governant amb pentinat elaborat, i al revers un altar de foczoroastrià.
