 | Pel que fa a les divinitats romanes vegeuindígets. |
| Tipus | grup ètnic històric |
|---|---|
| Part de | ibers |
| Grups relacionats | ausetans |
| Geografia | |
| Originari de | Empordà (Catalunya) iSelva (Catalunya) |
Elsindicets,indígets oindígetes[1] (enllatíIndiketes,Indĭgetes oIndĭgetæ; engrecΙνδικήται) foren un pobleiber de l'extrem nord-oriental de la provínciaTarraconense. Ocupaven el territori costaner deles Gavarres fins al'Albera, el territori que actualment cobreixen les comarques de l'Empordà ila Selva.
Apareixen als escrits delsanticsgeògrafs i historiadors:Estrabó,[2]Plini el Vell[3] iClaudi Ptolemeu[4] iTitus Livi[5] iSal·lusti,[6] així com l'autor tardàAviè.[7] També ha aparegut llur nom en diverses inscripcions a la ciutat d'Empúries. Els antics ens indiquen que s'estenien per la costa, a les boques dels riusSambuca (laMuga),Clodianum (elFluvià) iTicer (elTer), i que al seu territori hi havia les colònies gregues d'Empúries iRode, com també les poblacions no identificades deDeciana iIuncaria. Les fonts diuen que les actuals comarques interiors deGirona no eren part del seu territori, que les poblaven elsausetans, baldament aquesta possibilitat ha estat contestada per la historiografia moderna.[8][9]
Pel que fa a les poblacions indígetes, elsibers no s'estructuraren en poblats fins a les darreres dècades delsegle vi aC, quan ho feren en poblats ovalats envoltats d'una murada i amb una certa planificació, sempre situats en turons amb bona visibilitat.[10] Si les ditesIuncaria iDeciana no eren poblats indígenes ans poblacions de cultura romana, llavors no se'n conserva cap nom. No obstant això, sabem que els poblats del Castell de Palamós,el Puig de Castellet de Lloret iel poblat de Sant Julià devien ser poblacions dels indígets.
La capital per força havia de ser laciutat ibèrica d'Ullastret,[9] que certs autors identifiquen amb unaἸνδική (Indika) citada perEsteve de Bizanci com a capital dels indígets; no obstant això, sembla que aquestaIndica es tracta d'una recreació erudita, pel fet que es tracta d'un autor força tardà, i que el poblat d'Ullastret no portà mai aquest nom.[9][10] De tota manera, sí que s'ha trobat, en unesdracmes emporitanes, la llegendauntikesken (que també es pot llegirundikesken iundigesken, atès que es tracta de lavariant no dual del signari ibèric),[8] que es pot interpretar '[moneda] dels indígets' o bé '[moneda] dels d'Undike', que seria el nom que rebria Empúries en l'ibèric dels indígets. Sembla que cal decantar-se per la primera lectura i interpretar que els emporitans estengueren el seu territori a una part de la Indigècia, i que per això incorporaren el nom dels indígets a les monedes.[9]
El218 aC, es van sotmetre a Roma. El195 aC, el cònsolMarc Porci Cató Censorí va reprimir la rebel·lió dels ibers, i la importantbatalla d'Emporion es va lliurar en terres dels indígets.
Elsegle vi aC elsfoceus fundaren la ciutat d'Empúries, a l'extrem meridional delgolf de Roses; anys més tard, sembla que cap alsegle iv aC, elsmassaliotes fundaren la ciutat deRode, a l'extrem septentrional del dit golf. Així doncs, a partir d'un moment força antic, els indígets tingueren, per força, una relació estreta amb els grecs, que influïren pregonament en el seu desenvolupament com a tribu. D'entrada, sembla que els grecs s'establiren en un petit assentament indígena i que aquesta convivència no es va trencar, de manera que a la ciutat d'Empúries hi haurien conviscut, de sempre, grecs i ibers. Les fonts antigues parlen d'unadípolis, és a dir, una ciutat dividida per la meitat, amb un mur que separava les dues comunitats, però això, a més de ser poc versemblant, no té suport arqueològic atès que aquest mur no ha aparegut.[11] Així doncs, es tractaria d'una sola ciutat amb component ètnic mixt, que més tard hauria estès la seva influència a tota la contrada, influint en la cultura material i la societat indígeta de l'entorn.[9][10] No obstant això, sembla que la capital dels indígets continuà de ser Ullastret fins que fou abandonat.[11]
.jpg)
A lacolònia d'Empúries s'hi va encunyar una sèrie de monedes devers elsegle ii aC amb la llegendauntikesken, que fan referència a la tribu dels indígets que habitaven les contrades veïnes i, probablement, també dins la mateixa Empúries.[9][8] A l'anvers s'hi representa el cap dePal·las Atenea, amb el casc corinti, la visera alçada i un gran plomall.[12] Al revers, hi apareixPegàs amb el cap modificat. Aquestes emissions debronze són el nexe d'unió entre les emissions de tipus grec i les cíviques, amb llegenda llatina, de la creació del municipi romà, en època d'August.[13][11]
Haurien començat a emetre's a partir del195 aC, seguint elsistema romà, i van adoptar com a motius de revers el cavall alat en launitat o as; el brau en el semis; el lleó en els quadrants, i el cavall en elsextants. Les diferents emissions es distingeixen per la representació de diversos símbols complementaris: la corona, la cornucòpia, el caduceu.
Grupsibers | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Part d'{{ibers}} | |||||||||||
| Per nom |  | ||||||||||
| Per territoris actuals |
| ||||||||||
| Relacionats1 | |||||||||||
1En cursiva, grups i cultures per als quals s'ha suggerit alguna mena de relació amb els ibers | |||||||||||
