| ||||
| ||||
| Tipus | accident aeri intrusió de l'espai aeri  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 1r maig 1960 | |||
| Lloc | Kosulino (Rússia)(en) | |||
| Estat | Rússia | |||
| Punt de sortida | PAF Base Peshawar (Pakistan)(en) | |||
| Punt d'arribada | Bodø Main Air Station (Noruega)(en) | |||
| Gestor/operador | Gary Powers | |||
| Nombre de supervivents | 1 | |||
L'Incident de l'U-2 (1960) es va produir l'1 de maig de 1960 quan l'avióLockheed U-2 pilotat perGary Powers, en una missió d'espionatge de laCIA, va ser abatut pels soviètics i Powers fet presoner. Va provocar un greu incident diplomàtic durant els inicis de laGuerra freda.[1]
Els avions d'espionatge de la CIA volaven a una altura de 90.000 peus (aproximadament 30.000 metres) fent-los així invulnerables a les armes antiaèrees soviètiques del moment. Els avions estaven dotats amb càmeres i feien fotografies d'objectius militars i altres. Gary Powers sortí per complir la seva missió el 1960 de labase militar de Peshawar al Pakistan i va ser abatut per un míssil sovièticS-75 Dvina[2] sobreSverdlovsk. Powers no va ser capaç d'activar el mecanisme d'autodestrucció del seu avió com tenia ordenat i saltà en paracaigudes a terra essent capturat per laKGB.
Va ser alliberat el 2 de febrer de 1962, gràcies a unintercanvi de presoners entre soviètics i nord-americans a Berlin.
Powers va ser rebut al seu país amb fredor per no haver destruït el seu aparell ni, alternativament, haver-se suïcidat amb la píndola que la CIA proporcinava als seus espies a tal efecte.
Powers va treballar per la companyia Lockheed com apilot de proves de 1963 a 1970. Escriví el llibre titulatOperation Overflight: A Memoir of the U-2 Incident que el portà a abandonar la Lockheed. També va treballar a la ràdio i a la televisió (com a pilot d'helicòpters amb càmeres).
Morí quan el seu helicòpter s'estavellà mentre feia el seguiment d'unincendi forestal prop de la seva base deBurbank,Califòrnia. Està enterrat al cementiri nacional d'Arlington.
El 1976 es va fer una sèrie de televisió basada en la seva vida i en el seu llibreFrancis Gary Powers: The True Story of the U-2 Spy Incident, ambLee Majors fent el paper de Powers.
