In paradisum deducant te angeli és una antífona llatina, que rep el nom de les seves paraules inicials. Des de l'Edat mitjana aquestcant gregorià forma part de les cerimònies litúrgiques exequials de l'Església catòlica occidental. És una de les composicions gregorianes més destacades tant pel missatge del seu text com per la bellesa de la seva música. Diversos compositors l'han versionat de nou com és el cas deGabriel Fauré entre d'altres.
In paradisum és el cant en què s'acomiada, després de la missa de rèquiem, el cos del difunt que és conduït cap a l'enterrament o la tomba. Té, doncs, una funció processional. Així apareix unit al ritual de les exèquies recollit i fixat en elExsequiarum Ordo publicat pel papaPau V, l'any 1614. Ritual que ha estat vigent a l'Església Catòlica fins les reformes de l'any 1970.[1] La força de la música i del text delIn paradisum l'ha fet perviure fins i tot en alguns àmbits geogràfics de laReforma luterana.[2]
Ja a l'Edat mitjana, almenys des de l'època carolíngia, l'antífonaIn paradisum formava part de la litúrgia de la mort, és a dir, es cantava en el pas de la vida a la mort.[3] Per la seva llarga tradició dins la història litúrgica,Inparadisum és recollit pel Graduale Romanum.[4]
Sota l'indicatiuInparadisum s'apleguen de fet dues antífones. La segona l'enceten el motsChorus angelorum. Ambdues formen la part final de l'absolta de difunts o conjunt de pregàries i responsoris que es fan prop del cos del difunt en acabar missa exequial.[5]
In paradisum deducant te Angeli;
in tuo adventu suscipiant te Martyres,
et perducant te in civitatem sanctam Ierusalem.
Chorus angelorum te suscipiat,
et cum Lazaro, quondam paupere,
æternam habeas requiem.
Que els àngels et portin al paradís.
A la teva arribada, que els màrtirs et rebin
i et portin a la ciutat santa de Jerusalem.
Que el cor dels àngels et rebi.
i que amb Llàtzer, pobre en altre temps,
tinguis el repòs etern.
Alguns estudiosos han assenyalat com l'antífonaInparadisum mostra el sentit primitiu que tenia la visió de la mort i el comiat dels difunts per al cristianisme antic que diferia molt de la visió negativa del paganisme grecoromà i de les primeres etapes del judaisme. Sols cal observar que el text mira la mort com el camí vers el Paradís. Així, doncs, l'herència del cristianisme de l'antiguitat és una litúrgia funerària pasqual que veu la mort com un pas, com un canvi entre la vida d'aquest món i una nova vida en el regne celestial. Però, més tard, en el cristianisme medieval a poc a poc es va perdent aquesta visió suplantant-la per un aspecte més propiciatori. A l'Edat mitjana s'estén una concepció més dramàtica i tràgica de la mort que comporta un sorgiment desmesurat de la necessitat de sufragis pels difunts.[6]
En canvi, l'antífonaIn paradisum, amb què es clouen les exèquies, remet als rituals més antics del cristianisme amb un cant esperançat vers una nova vida amb paraules com paradís, descans etern, lloc de pau, acolliment dels àngels, reposar com el pobre Llàtzer de la paràbola evangèlica[7] o d'arribada a laJerusalem celestial.[8]
A partir dels segles XII i XIII els rituals de litúrgics, per diverses causes, sofreixen aquest rellevant canvi. A la visió de pas pacífic dels primers textos com araIn paradisum, s'hi van sobreposant nous textos on cada cop pren més força una visió plena de temor i de percepció negativa i tràgica de la mort. És així com, al segle XIII s'afegirà a laMissa de rèquiem la seqüènciaDies ira amb una percepció tremendista de la mort. En canvi, aIn paradisum i al bellíssim introitRequiem aeterna, es remarca una visió amarada d'esperança en el traspàs que significa morir.[9]
Entre les variades versions que en diferents èpoques s'ha realitzat de l'antífona gregoriana, la majoria dins una missa de rèquiem, es poden destacar entre d'altres les deGabriel Fauré, Joseph-Guy Ropartz,Maurice Duruflé,Rufus Wainwright, Simon Grotrian,Juan Esquivel,André Jorrand,Eurico Carrapatoso,Feliks Nowowiejski,Lorenzo Perosi,Benjamin Britten,Luigi Cherubini,Lluís Maria Millet i Millet,Gianluigi Gelmetti, Nick Bicât oBenedict Sheehan.