La història de l'Imperi colonial danès comença alsegle xiii, quanDinamarca va obtenir territoris a l'actualEstònia (vegeuEstònia danesa). De la unió personal ambNoruega, elRegne de Dinamarca i Noruega posseïa diverses antigues terres noruegues :Groenlàndia, lesilles Fèroe, lesIlles Òrcades, lesShetland iIslàndia. Al segle xvii, Dinamarca va començar a desenvolupar colònies, forts i factories comercials a l'Àfrica, a lesAntilles i a l'Índia.
La primera colònia danesa fora d'Europa va ser establerta per laCompanyia Danesa de les Índies Orientals en1620 al sud de l'Índia, aTranquebar[1] però les guerres europees en què va participar Dinamarca van arruïnar la companyia i el comerç a l'Índia va cessar completament entre 1643 i 1669, període durant el qual es van perdre totes les adquisicions anteriors excepte Tranquebar, que es va mantenir fins que va arribar l'ajuda de Dinamarca el 1669,[1]
El 1732 la idea va tornar a sorgir com aCompanyia Danesa d'Àsia,[2] mantenint-se diverses factories també a l'Índia alssegles XVIII ixix. En1755 Dinamarca va adquirir el poble deSerampore (Frederiksnagore), i, més tard, les ciutats d'Achne iPirapur, que estan situades aproximadament 25 quilòmetres al nord deCalcuta. En1829 es va establir una universitat danesa a Serampore, que actualment encara existeix. Aquestes ciutats i factories van ser venudes a la Gran Bretanya en1845.
A l'Àfrica, Dinamarca teniafactories i places fortes, particularment a l'actualGhana (Osu, rebatejada Christiansborg,Takoradi). Totes aquestes factories i forts danesos van ser venuts als britànics en1850, per esdevenir lacolònia britànica de Costa d'Or.
LesIlles Verges van ser colonitzades en1672 per laCompanyia Danesa de les Índies Occidentals i de Guinea. Van ser venudes en1917 alsEstats Units i alRegne Unit per 25 milions de dòlars.
Quan esclata laSegona Guerra Mundial, iDinamarca és ocupada per Alemanya,Islàndia és, al seu torn,ocupada pels aliats el 1940 iva declarar la seva independència. Les Illes Fèroeva ser igualment ocupades durant aquest període.
Els funcionaris danesos de Groenlàndia van reprendre llavors ells mateixos l'administració del territori i l'ambaixador danès als Estats Units,Henrik Kauffmann, va anunciar el 10 d'abril de 1940 que ja no rebria d'ara endavant cap ordre de Dinamarca. Després que vaixells de guerra alemanys apareguessin a l'altura de les costes de Groenlàndia, Henrik Kauffmann va signar un tractat amb els Estats Units el 9 d'abril de 1941.[3] Aquest tractat donava el dret als Estats Units d'establir bases militars a Groenlàndia. Aquest territori va servir abans de tot de base per als avions d'observació americans que anaven a la cerca delssubmarins alemanys en l'Atlàntic, però va ser igualment utilitzat com a estació d'avituallament per a algunes missions marítimes. Els alemanys van intentar igualment moltes vegades utilitzar l'illa per establir-hi estacions meteorològiques, però aquestes temptatives van fracassar.
Avui, l'únic vestigi d'aquest imperi ésGroenlàndia, l'estatut colonial de la qual es va acabar el1953 i és ara una regió autònoma de l'Estat danès. LesIlles Fèroe tenen l'autonomia des de1948 al si deDinamarca.
