Imhotep enantic egipciỉỉ-m-ḥtp(qui) ve en pau;[1] (aprox. 2690 - 2610 a. C.) fou un alt oficial (djati del faraóDjoser igran sacerdot dePtah), savipolímota, inventor, matemàtic, astrònom, metge i el primer enginyer i arquitecte de nom conegut a la història.[2]
Va viure aEgipte durant latercera dinastia. Alguns suposen que fou fill deDjoser, d'altres el fan originari del poble i va arribar a gran sacerdot d'Heliòpolis, capital religiosa d'Egipte, i sacerdot lector per mèrits propis i després fou el metge i arquitecte del faraó; i d'altres diuen que fou fill de Kanofer, que ja va ser un alt funcionari del faraó. Es dedueix d'algunes inscripcions i de les restes arqueològiques que va exercir les mateixes funcions en el regnat dels successors de Djoser.[3]
La seva màxima obra fou lapiràmide esglaonada de Djoser, la primera piràmide d'Egipte, dins delcomplex funerari que va bastir per a aquest faraó i que comprenia, a més a més, temples, pavellons, corredors i galeries, capelles, sales i magatzems.
És el primer metge conegut de la història. Va documentar centenars de malalties i uns quants dels tractaments que proposava encara són efectius en l'actualitat. Els seus tractats de medicina constitueixen la primera temptativa d'allunyar de la superstició la pràctica mèdica.
Fou deïficat durant l'Imperi nou com a patró dels escribes i fou identificat com aNefertum, fill de Ptah, i més tard se'l va declarar fill de Ptah i deNut (Sekhmet) i se'l va associar aThot, i fou patró de la saviesa i de la medicina. Els grecs el van identificar ambAsclepi. Els ptolomeus li van aixecar un temple aFiles i un altre aDeir al-Madinah. En temps dels romans, encara hi ha inscripcions del seu culte en temples d'Egipte (el seu culte estava centrat aMemfis iTebes).
Lahistoricitat d'Imhotep està confirmada per dues inscripcions contemporànies fetes durant la seva vida a la base o pedestal d'una de les estàtues de Djoser(Cairo JE 49889) i també per ungraffito al mur de tancament que envolta la piràmide esglaonada inacabada deSekhemkhet.[4][5] Aquesta darrera inscripció suggereix que Imhotep va sobreviure a Djoser uns quants anys i va continuar servint en la construcció de la piràmide del faraó Sekhemkhet, que va ser abandonada a causa del breu regnat d'aquest governant.[4]
Dos mil anys després de la seva mort, l'estatus d'Imhotep s'havia elevat a la de déu de la medicina ila curació. Finalment, Imhotep va ser equiparat aTot, el déu de l'arquitectura, les matemàtiques i la medicina, i patró delsescribes: el culte d'Imhotep es va fusionar amb el del seu mateix déu tutelar. És l'autor del papir Edwin Smith sobre curacions, malalties i observacions anatòmiques (encara que aquest text probablement va ser escrit al voltant del 1700 aC., amb afegits d'altres metges). És a dir, una combinació de ritus, pràctiques quirúrgiques i un extensvademècum farmacològic. També es registren uns quants intents de racionalització, com els que s'aprecien al papir Smith, que descriu 48 casos clínics sense esmentar causes ni tractaments màgics i aportant un enfocament racional sobre el tractament de certes malalties i les ferides. En aquest text Imhotep recomana l'ús de bafs deopiacis com a anestèsic. Descriu observacions anatòmiques, l'examen, el diagnòstic, el tractament i el pronòstic de nombroses ferides amb tot detall. Els tractaments són racionals, i en un sol cas es recorre a remeis màgics. El papir conté les primeres descripcions de sutures cranials, de la meninge, la superfície externa del cervell, dellíquid cefalorraquidi, i de les pulsacions intracranianes. Segons un gravat d'una llosa sepulcral a Saqqara, Imhotep preconitzava l'aplicació de pressió a les artèries caròtides per calmar elmal de cap, en disminuir el flux de sang alcervell. Imhotep afirmava que elpols arterial era un índex del cor i de les condicions del malalt.[6]
Va ser venerat a la regió deTebes com elgermà d’Amenhotep, fill d'Hapu, un altre arquitecte divinitzat, als temples dedicats a Thoth.[7][8] A causa de la seva associació amb la salut, elsgrecs van equiparar Imhotep ambAsclepi, el seu mateix déu de la salut que també era un mortal divinitzat.[9]
Segons el mite, la mare d'Imhotep era una mortal anomenada Kheredu-ankh, ella també va ser finalment venerada com a semi-deessa com la filla de Banebdjedet.[10] Alternativament, com que Imhotep era conegut com elfill de Ptah,[8] de vegades es deia que la seva mare eraSekhmet, la patrona del'Alt Egipte la consort del qual eraPtah.
L’estela de la fam de l'Alt Egipte, que data delperíode ptolemaic (305–30 aC), porta una inscripció que conté una llegenda sobre una fam que va durar set anys durant el regnat deDjoser. Se li atribueix a Imhotep haver estat fonamental per acabar-hi. Un dels seus sacerdots va explicar la connexió entre el déuCnum i la pujada delNil al faraó, que llavors va tenir un somni en què el déu del Nil li va parlar, prometent acabar amb la sequera.[11]
Un papirdemòtic del temple deTebtunis, que data del segle II aC, conserva una llarga història sobre Imhotep. El faraó Djoser té un paper destacat a la història, que també esmenta la família d'Imhotep; el seu pare el déu Ptah, la seva mare Khereduankh i la seva germana petita Renpetneferet. En un moment Djoser desitja Renpetneferet, i Imhotep es disfressa i intenta rescatar-la. El text també fa referència a la tomba reial de Djoser. Part de la llegenda inclou una batalla anacrònica entre l'Antic Imperi i els exèrcits assiris on Imhotep lluita contra una bruixaassiria en un duel de màgia.[12]
Com a instigador de la cultura egípcia, la imatge idealitzada d'Imhotep va perdurar fins ben entrat elperíode romà. En l'època ptolemaica, el sacerdot i historiador egipciManetó li va atribuir l'invent del mètode d'un edifici vestit de pedra durant el regnat de Djoser, encara que no va ser el primer a construir realment amb pedra. Els murs de pedra, el sòl,les llindes i els brancals havien aparegut esporàdicament durant elperíode arcaic, tot i que és cert que mai abans s'havia construït un edifici de la mida de la piràmide esglaonada totalment de pedra. Abans de Djoser, els reis eren enterrats a les tombesde mastaba.
L'egiptòleg James Peter Allen afirma que «Els grecs el van equiparar amb el seu mateix déu de la medicina,Asclepi, encara que irònicament, no hi ha proves que el mateix Imhotep fos un metge».[13]
A la sevabiografia del càncer, guanyadora del premi Pulitzer,L'emperador de totes les malalties, Siddhartha Mukherjee cita a Imhotep el diagnòstic escrit de càncer més antic identificat.[14] Malauradament, la teràpia que Imhotep li va prescriure lacònicament seria igualment reconeixible durant mil·lennis: «No n'hi ha cap».
Et saludo estimada divinitat Imhotep, fill de Ptah! (...) Els homes t'aplaudeixen i les dones t'adoren. Tots exalten la teva bondat perquè els guareixis (..) Et porten ofrenes i regals. Et profereixen lloances (..) Que ingereixis cervesa amb els teus germans els vells déus, i alimenta després els esperits rectes".Inscripció trobada al temple deKarnak.
Estela que representa a Imhotep iAmenhotep III que data del siglo II.
Inscripció al revers d'una de les tres estàtues d'Imhotep publicades al Museu del Louvre.
Col·lecció de petites figures d'Imhotep.
Imhotep és el personatge principal antagònic de la pel·lícula d'Universal de 1932The Mummy[15] i el seuremake de 1999, juntament amb una seqüela delremake.[16]
Imhotep també va ser retratat al programa de televisióStargate SG-1 com un déu fals i un alienígena conegut com aGoa'uld.
Imhotep és el nom del sacerdot de la novel·laDeath Comes as the End, d'Agatha Christie.
Imhotep és el protagonista deLladres de l'Atlántida, primera novel·la de José Ángel Muriel.
Imhotep es la deidad adorada por los enemigos del jovenSherlock Holmes a la pel·lículaEl secret de la piràmide.
Imhotep apareix al videojocFaraó, on es demana al jugador que construeixi la seva piràmide escalonada.
Imhotep va aparèixer al popular joc estratègicImperivm III: Las grandes batallas de Roma, com un dels herois egipcis.
Imhotep apareix al popular jocTitan Quest, com un dels personatges de la missió a Egipte.
La banda estatunidenca dethrash metal Iced Earth va compondre una cançó anomenadaImhotep (The Pharaoh's Curse), inclosa al sisè àlbum Horror Show.
La banda de rock xilena Chancho en Piedra va compondre una cançó anomenadaImhotep en el seu àlbumDesde el batiscafo; La literatura no té res a veure amb la polímata.
És el pare de les nines\personatges Cleo de Nile i Nefera de Nile deMonster High, deMattel.
Imhotep és el nom de la cinquena pista deLa Chambre D'Echo - Where the dead Birds sing de l'estudi del grup dedarkwave gothicalemany Sopor Aeternus i el conjunt de les ombres.
Imhotep és el nom del segon àlbum de David Valdés, música heavy sol instrumental.[17]
Imhotep és el protagonista del mangajaponèsEn el gran sacerdot Imhotep.
↑Boylan, Patrick.Thoth or the Hermes of Egypt: A study of some aspects of theological thought in ancient Egypt. Oxford University Press, 1922, p. 166–168.
↑Ryholt, Kim. «The Assyrian invasion of Egypt in Egyptian literary tradition». A:Assyria and Beyond. Nederlands Instituut voor het Nabije Oosten, 2004, p. 501.ISBN 9062583113.
Asante, Molefi Kete.The Egyptian Philosophers: Ancient African voices from Imhotep to Akhenaten. Chicago, IL: African American Images, 2000.ISBN 978-0-913543-66-5.
Cormack, Maribelle.Imhotep: Builder in stone. Nova York, NY: Franklin Watts, 1965.
Dawson, Warren R.Magician and Leech: A study in the beginnings of medicine with special reference to ancient Egypt. Londres, UK: Methuen, 1929.
Garry, T. Gerald.Egypt: The home of the occult sciences, with special reference to Imhotep, the mysterious wise man and Egyptian god of medicine. Londres, UK: John Bale, Sons and Danielsson, 1931.
Hurry, Jamieson B.Imhotep: The Egyptian god of medicine. 2on. Nova York, NY: AMS Press, 1978.ISBN 978-0-404-13285-9.
Hurry, Jamieson B.Imhotep: The Egyptian god of medicine. reprint. Oxford, UK: Traffic Output, 2014.ISBN 978-0-404-13285-9.
Risse, Guenther B. Western Journal of Medicine, 144, 5, 1986, pàg. 622–624.PMC:1306737.PMID:3521098.
Wildung, Dietrich.Egyptian Saints: Deification in pharaonic Egypt. New York University Press, 1977.ISBN 978-0-8147-9169-1.
Wildung, Dietrich.Imhotep und Amenhotep: Gottwerdung im alten Ägypten (en alemany). Deustcher Kunstverlag, 1977.ISBN 978-3-422-00829-8.
