 Ilmenita | |
|---|---|
 Ilmenita de Miass,Urals,Rússia (4,5 x 4,3 x 1,5 cm) | |
| Fórmula química | Fe2+TiO₃ |
| Epònim | muntanyes Ilmen |
| Localitat tipus | Reserva Natural Ilmen |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.04b |
| Dana | 4.3.5.1 |
| Heys | 7.9.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | granular a massiu i exsolucions lamel·lars enhematites omagnetita |
| Estructura cristal·lina | a = 5.08854(7) Å, c = 14.0924(3) Å: Z = 6 |
| Grup puntual | trigonal rombohedral |
| Grup espacial | grup espacial R-3 |
| Color | negre |
| Macles | {0001} simples, {1011} lamel·lar |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | concoidal, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5 a 6 |
| Lluïssor | metàl·lica, grassa |
| Color de laratlla | negra bruna |
| Diafanitat | opac |
| Gravetat específica | 4,70 a 4,79 |
| Densitat | 4,5 a 5 |
| Propietats òptiques | uniaxial (–) |
| Birefringència | forta; O = marró rosat, E = marró fosc |
| Magnetisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ilm |
| Referències | [1] |
Lailmenita és unmineral de la classe delsòxids. Va rebre el seu nom l'any 1827 perAdolph Theodor Kupffer, per les muntanyesIlmen, aRússia, lloc on va ser descoberta. Pertany i dona nom al grup ilmenita de minerals.[2]
La ilmenita, defórmula Fe2+TiO₃, és un mineral feblementmagnètic, de color negre o gris. Conté un 47,34% de FeO i un 52,66% de TiO₂, encara que aquesta proporció és variable per l'entrada de l'òxid fèrric, reemplaçable permagnesi imanganès. Cristal·litza en elsistema trigonal, i es presenta en forma de cristalls normalment tabulars prims i romboèdrics. A les sorres de lesplatges se solen trobar partícules molt petites d'aquest mineral, amb diàmetres d'entre 0,1 i 0,2 mm.
És l'anàleg de ferro de la geikielita, lapirofanita i l'ecandrewsita, tots tres membres del grup ilmenita.[2] Es pot confondre amb els minerals del rup crichtonita i amb l'hematites. També forma duessèries de solució sòlida, una amb la geikielita i una altra amb la pirofanita.[3][4]
Segons laclassificació de Nickel-Strunz, la ilmenita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta,corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita,hematites, karelianita, melanostibita,pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita,avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita,arsenolita,senarmontita,valentinita,bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
La majoria de la ilmenita s'empra enaliatges especials per a laindústria aeroespacial i perpigments. El producte aquí és eldiòxid de titani, que és una substància extremadament blanca usada com a base per a diferents tipus de pintures.
És un mineral ortomagmàtic que es troba en gairebé totes lesroques eruptives com a mineral accessori. Se'n troba també enpegmatites associades agabres, en druses alpines, i com asediment enplacers. Acostuma a trobar-se a lesroques metamòrfiques i en les roques bàsiquesígnies (gabre,diabasa,piroxenita). Es forma gairebé sempre a temperatures superior als 500 °C.
S'ha trobat ilmenita a les roques de laLluna. L'any 2005, laNASA va utilitzar elTelescopi Espacial Hubble per localitzar llocs potencialment rics en Ilmenita. Aquest mineral podria ser fonamental a l'hora de crear una base lunar, ja que proporcionaria una font deferro ititani molt important per als elements estructurals, a més de poder obteniroxigen.[5]
Alsterritoris de parla catalana se n'ha trobat ilmenita alPrincipat alCap de Creus, aCasterner de les Olles (Tremp,Pallars Jussà), aVimbodí (Conca de Barberà), aSant Jaume d'Enveja (Montsià) i a laSèrra de Horno, aVielha e Mijaran (Vall d'Aran).[6] AlPaís Valencià es troba a la pedrera Los Serranos (Albatera,Alacant i aQuesa i aBarxeta (València). També es troba a les mines de Nuestra Señora del Carmen (Jumella,Múrcia). A laCatalunya Nord, en trobem al massís d'Agli, aFontcoberta (Queixàs), aEl Barcarès, aValmanya (Massís del Canigó), a les mines de Costabona (Prats de Molló i la Presta), aRasigueres, aSanta Maria la Mar i aTorrelles de la Salanca.[1]
Elgrup ilmenita està format per aquestes quatre espècies minerals:[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Ecandrewsita | (Zn,Fe2+,Mn2+)TiO₃ |
| Geikielita | MgTiO₃ |
| Ilmenita | Fe2+TiO₃ |
| Pirofanita | Mn2+TiO₃ |
Les varietats d'ilmenita són força nombroses:guadarramita (suposadamentradioactiva),hystatita (ambferro),ilmenita fèrrica (fins a un 33% de Fe₂O₃),ilmenita mangànica (ambmanganès),iserina (que cristal·litza en elsistema cúbic),kibdelofana (amb un elevat contingut detitani),manaccanite (amb ferro),manaccanita magnèsica (amb ferro i magnesi),magnetoilmenita (amb ferro i magnètica),manganilmenita (amb manganès),picrocrichtonita (ambmagnesi),picroilmenita (rica en magnesi),picroilmenita rica en crom (rica encrom i magnesi, fins amb un 8,6% de Cr₂O₃ i un 17,0% de MgO),picrotitanita (amb magnesi),silico-ilmenita (ambsilici) i washingtonita (amb ferro).
Compostos delferro | |
|---|---|
Compostos detitani | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Titani(II) |
| ||||
| Titani(III) |
| ||||
| Titani(IV) |
| ||||
