| Tipus | ètnia |
|---|---|
Elsilliniwek ("els homes") eren una confederació de tribusalgonquina, avui dia extinta. Agrupava les petites tribuskaskakia, cahokia,peoria,tamaroa, michigamea imaingwena.[1] D'aquestes, però, només sobreviuen elspeoria. El nom deriva de la transliteració dels exploradors francesos deiliniwe aIllinois[2][3]
Ocupaven originàriament el sud deWisconsin, Nord d'Illinois i part deMissouri iIowa. Actualment només sobreviu una banda de peoria a Pimpetenoi, al comtat de Miami (Oklahoma), mentre que un grup de kaskakia viuen voraOttawa (Canadà).
En el segle xviii eren uns 8.000 individus, però foren reduïts a 1.800 el 1759, i d'ací a 150 el 1770. La seva llengua s'ha perdut i només sobreviuen la fracció delspeoria.
Eren caçadors de petites partides, i caçaven mamífers forestals durant tot l'any, mentre que a l'hivern caçaven elbisó a les planures mentre les dones conreaven moresc, carabasses i melons, i pescaven salmó.[4][5] La seva cultura era una barreja del Nord-est amb elements mississipians.Caçaven els búfals mitjançant anells de foc a terre, arc i fletxes, i de la seva pell en feien roba i assecaven la carn.Els seus llogarrets consistien en refugis coberts de matolls d'estopa i escorça on hi vivien diverses famílies. No se'n sap gaire de llur organització social, però havia de ser semblant a la dels miami, amb un capitost civil escollit pel consell del llogarret i un capitost militar escollit en funció de la seva activitat guerrera. Fabricaven canoes, eines i armes.
Cap al 1640 les principals tribus eren elscahokia a Cahokia,Illinois inclòs centre i sud d'Illinois;chepoussa al NEArkansas i SEMissouri;coiracoentanon al riu Des Moines River (SEIowa),kaskaskia a l'alt riu Illinois vora Utica fins a SWisconsin;michigamea al NE d'Arkansas entre els rius St. Francis i Mississipi;moingwena a la boca del Des Moines (Riviere de Moingwena) fins a SE Iowa i NE Missouri;peoria al NE d'Iowa, SO de Wisconsin, i NO d'Illinois;tamaroa a ambdós marges del Mississipi i a les boques dels Illinois i Missouri; itapouaro a l'E d'Iowa i O d'Illinois vora les boques del riu Iowa.[6]A la meitat del segle xvii molts d'ells s'havien concentrat al llarg del riu Illinois, des de Starved Rock fins al Mississipi, a causa de l'expansió delsfox i delssioux.Foren visitats per primer cop perLouis Jolliet iJacques Marquette el 1673, més tard perHenri de Tonti el 1680 i per La Salle el 1682, qui els van posar sota l'òrbita francesa. Els peoria el 1688 es traslladaren al marge oest del Mississipi.Es van mantenir com a aliats dels francesos contra els anglesos en la guerra del 1759-1763, malgrat els atacs que patiren no sols delsiroquesos, sinó també dels altres algonquins. El 1755 foren confinats al Sud d'Illinois. El fet que el 1768 un illinois matés el capottawaPontiac els va enemistar definitivament i suposà una guerra a mort contra les altres tribus algonkines que suposaria el seu gairebé extermini.Els supervivents marxaren el 1770 vers l'assentament francès de Kaskakia. El 3 d'agost del 1795 els peoria signaren un tractat amb elsEUA pel qual gaudien de llibertat de cacera a les terres cedides als blancs. El 1832 s'unirien els peoria i kaskakia, i els illiniwek com a tals ja no seran reconeguts.[7]
