LesIlles Wake (enanglèsWake Island, també conegudes com aWake Atoll) són unterritori no organitzat ino incorporat delsEstats Units a l'oceà Pacífic Nord. Tècnicament són administrades per l'Oficina d'Afers Insulars del Departament de l'Interior nord-americà, però totes les activitats actuals són controlades per la Força Aèria nord-americana. Estan incloses en les denominadesilles d'Ultramar Menors dels EUA.
Formen unatol de tres illes format per un volcà subaqüàtic[1] amb una línia de costa de 19,3 kilòmetres, a uns dos terços de camí des deHawaii fins a lesIlles Mariannes Septentrionals. La seva llacuna central és l'antic cràter i les illes són part del diàmetre.
Van ser descobertes, el1567, perÁlvaro Mendaña que les va anomenarSan Francisco. L'illa de Wake deriva el seu nom delcapità de mar britànic Samuel Wake, que va redescobrir l'atol el 1796 mentre estava al comandament del Prince William Henry.[2][3]
El 8 de desembre de 1941, 5 hores després de l'atac a Pearl Harbor, el qual provocà l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, l'illa Wake fou atacada per un esquadró de bombarders japonesos iniciant-se així labatalla de l'Illa de Wake.[4]
.svg)
.svg%26amp%3blang%3dca)
