| ||||
| Tipus | arxipèlag | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | l'Estartit (Baix Empordà) | |||
| ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | |||
| Format per | 2 illes principals, 5 menors i diversos illots El Freuetó (estret) 3 badies 5 caps | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 73,8 m | |||
| Dimensió | 900 ( ) mmínim:85 (  ) mmàxim:600 ( ) m | |||
| Perímetre | 3 km | |||
| Superfície | 21,5 ha | |||
Lesilles Medes són unarxipèlag situat a lamar Mediterrània, concretament a laCosta Brava, situades a no gaire més d'un quilòmetre del litoral del'Estartit. Administrativament les illes Medes pertanyen al municipi deTorroella de Montgrí, a la comarca delBaix Empordà, al nord-est deCatalunya. L'arxipèlag és format per dues illes principals, cinc illots i altres illots menors, i la seva superfície total és de 21,5 Ha. Geològicament les illes medes són una continuació delmassís del Montgrí.[1]
Les illes Medes formen part delParc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L'arxipèlag és, de fet, un dels espais d'interès natural més importants de laMediterrània i és una gran reserva defauna iflora marina. L'única construcció a l'arxipèlag es troba a l'illa principal, laMeda Gran, i és elfar de la Meda, que actualment és deshabitat.
Històricament, les Medes han estat un indret que ha captivat l'ésser humà i l'ha motivat a acostar-s'hi, tal com revelen les restes de naufragis trobats a les aigües circumdants. De fet, s'hi han localitzat nausgregues enfonsades, mentre que les illes han amagat durant segles vestigis que fan pensar que s'havien fet servir com anecròpolis.[2]
Sobre l'etimologia de les Medes,Botet i Sisó especula amb diverses opcions. Aquest cita aFest Aviè per a denominar-lesMalodes, per altra banda esmenta la creença fabulosa d'un origen mitològic enMedea durant el rapte deJàson, que Botet i Sisó descarta. Continua fent-la d'origen llatí a partir de «Meta» que fa referència als túmuls i sepultures punxeguts que construïen els antics romans.
Tanmateix Botet i Sisó considera improbable la deriva des delMalodes cap alMeta. Sigui com sigui en l'edat mitjana sembla que el nomMedas s'emprava indistintament per referir-se genèricament a les illes i illots compresos a la costa delComtat d'Empúries, citant per això unadonació de terres del974 deGausfred I, comte d'Empúries, i el seu fillSunyer d'Empúries (bisbe d'Elna) al monestir deSant Pere de Rodes. Aquesta denominació sinonímica entre meda i illa s'anà perdent restringint-se a les illes que avui dia reben aquest nom.[3]
Les illes Medes han estat sempre cobejades a causa de la seva situació estratègica prop de la costa, que facilitava ràpids atacs seguits de retirades segures. Fou, però, en plenaèpoca medieval quan començaren a ésser conflictives i es convertiren en un indret de lluites sovintejades. Elspirates icorsaris feien perillar constantment la tranquil·litat dels pobles i els masos costaners i amenaçaven elcomerç marítim, particularment elbarceloní. Per aquesta raó, la ciutat de Barcelona s'interessava per la sort de les Medes i moltes vegades col·laborà amb aportacions pecuniàries o amb provisions de queviures i armes per als seus defensors.[4]
Martí l'Humà projectà una torre de defensa i l'establiment d'un monestir dels Cavallers de l'Orde deSant Sepulcre de Jerusalem,[2] units aleshores a l'Orde de l'Hospital, els quals havien de tenir la missió de defensar les illes. Les obres de la fortificació eren costoses i no s'acabaren fins molt més tard, després de nombroses captes i donacions.
Les dificultats per a rebre queviures i almoines feren abandonar les illes als Cavallers del Sant Sepulcre. La custòdia de les Medes passà després per diverses mans, i també esporàdicament foren confiades a l'Orde de Sant Jaume.
El primer de març de l'any1442 les illes foren atacades pelsgenovesos, els quals cremaren la capella de Sant Miquel i les dependències. A partir d'aquell moment hi hagué diversos intents de reforçar-ne la defensa, però hom topava sempre amb la dificultat de la manca de recursos econòmics. El conjunt de les edificacions desaparegué finalment l'any1522, quan s'enfonsà la punta occidental de l'illa, on eren enclavades totes les construccions.[4]
Al llarg del segle xviii, les Medes foren igualment un lloc estratègic, sobretot entre les relacions entre l'estat espanyol i elfrancès. A causa de laGuerra Gran, l'any1794, els francesos hi construïren una fortificació. Els aliatsanglesos recuperaren l'arxipèlag però el tornaren a perdre poc temps després. Les illes també serviren depresó militar.
Durant lesGuerres Napoleòniques les Medes foren preses pel francesos com a suport de molts atacs bel·licosos. Acabat el conflicte restà a laMeda Gran una guarnició miliar, que cada cop fou més minsa, fins que desaparegué definitivament l'any1890.[4]
Elfar de la Meda, de l'any1866, fou substituït per un altre de rotatiu i automàtic l'any1930, i dos anys més tard, la Meda fou abandonada per l'home després d'uns segles plens de rivalitats pel seu domini.
La protecció de les illes s'inicià el1983 amb una ordre del Govern de Catalunya. El1985, una resolució establia normes de compliment obligatori a la zona vedada. El1990 va promulgar-se una llei delParlament de Catalunya per a la protecció i conservació de laflora ifauna del fons marí de les illes Medes i del tros de costa delmassís del Montgrí entre la roca del Molinet ipunta Salines i, uns anys més tard, l'espai es va integrar en elPEIN.[5]
L'any 2009, una empresa privada, mitjançant la utilització de tècniques de radar, va descobrir la presència d'unriu subterrani que desemboca a prop de lapedra de Déu, a uns metres de laMeda Gran.[6][7]
Els set illots són, de més a menys extensió: laMeda Gran (18,7 ha), laMeda Xica (2,6 ha), elCarall Bernat, elsTascons Grossos, els Tascons Petits, elMedellot i lesFerranelles.
Són a uns 900 metres al sud-est de la punta de la Guixera (l'Estartit,Torroella de Montgrí). ATorroella i a l'Estartit són habituals les exposicions i xerrades al voltant d'aquest entorn natural. Moltes empreses hi organitzen viatges amb vaixells de fons transparent, com també itineraris per practicar-hi elsubmarinisme. Són també un important atractiu per als aficionats de lafotografia de paisatge o submarina, i se n'han organitzat diversos concursos.
Es considera una àrea d'especial interès biològic submarí. El fons sorrenc permet el creixement de prats submarins dePosidonia oceanica, font important deproductivitat. Les múltiples coves del fons de les illes permeten el desenvolupament decorall vermell, extret durant molts anys i actualment en franca recessió, fet que n'impedeix qualsevol extracció sota pena de sanció.
.JPG)
PDF). La Renaixensa, escanejat i hostatjat al web de laBiblioteca de Catalunya, Any 02, núm. 02, 15-02-1872, p. 15-17 [Consulta: 17 octubre 2012].| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
.JPG){kind=link}