L'arxipèlag està format per dues grans illes:Soledad (en anglèsEast Falkland) iGran Malvina (en anglèsWest Falkland), i 776 petites illes. La ciutat dePort Stanley, situada a l'Illa Soledad -també anomenadaMalvina Oriental-, n'és la capital. El clima éssubantàrtic.
Les illes constitueixen un territori autònom d'ultramar delRegne Unit, que l'Argentina ha reclamat des de la reafirmació de la sobirania britànica el1833. L'Argentina no reconeix la sobirania britànica sobre les illes (reclamació que ha estat presentada a l'ONU en múltiples oportunitats) i les inclou dintre dels seus territoris.
Per a fer efectiva la seva reclamació, l'abril de 1982 l'Argentina va ocupar les illes, i això va originar laGuerra de les Malvines, que, durant dos mesos, enfrontà l'Argentina i el Regne Unit fins que, finalment, els britànics aconseguiren alliberar l'arxipèlag de l'ocupació argentina.
Després d'acabada la guerra, a les Malvines hi ha hagut un important creixement econòmic sobretot en el sector turístic i el pesquer. D'ençà de1983, als habitants de les Malvines se'ls reconeix com a ciutadans britànics de ple dret mentre que, segons la llei argentina, poden optar a la nacionalitat d'aquell país. Ara bé, els habitants de l'arxipèlag, persones de llengua i cultura britàniques, rebutgen qualsevol identificació amb l'Argentina.
El nomanglès d'IllesFalkland prové de l'expedició duta a terme el1690 pel navegantJohn Strong, qui va donar aquest nom a l'arxipèlag en honor del seu patró el vescomte de Falkland.
El1764, l'expedicionarifrancèsLouis Antoine de Bougainville va donar a l'arxipèlag el nomÎles Malouines perquè els mariners i pescadors que s'hi establiren eren originaris del port deSant-Maloù (Bretanya), derivat al seu torn del nom de SantMaclovi d'Aleth. Aquest nom d'Îles Malouines, a més de ser el que s'usa enfrancès, és el que ha donat origen a la denominació encastellàIslas Malvinas, emprada a l'Argentina, i a tots els païsoshispànics.
Arran de la reivindicació argentina sobre l'arxipèlag, els habitants de les illes consideren ofensiu l'ús de topònims en castellà per referir-se a les Malvines, principalment si es tracta de noms associats amb la invasió argentina de 1982. Així, el general SirJeremy Moore no va permetre que al document de rendició dels argentins hi figurés el nomIslas Malvinas perquè ho considerava un acte de propaganda.
La denominacióISO de l'arxipèlag ésFalkland Islands (Malvinas).
D'ençà que hi arribaren els colonitzadors europeus, les potències imperials deFrança,Gran Bretanya iEspanya van reclamar la possessió de l'arxipèlag on hi havien establert assentaments, que posteriorment van abandonar. El1770, el domini d'aquestes illes va estar a punt de provocar una guerra de l'aliança franco-espanyola contra la Gran Bretanya. Després de proclamar-se independent d'Espanya el1816, lesProvíncies Unides del Riu de la Plata, estat antecessor de l'actualArgentina, es consideraren hereves dels antics drets de la Corona espanyola sobre les illes. Al seu torn, laGran Bretanya va reprendre la possessió de les illes el1833 després de la destrucció de l'assentament argentí aPort Louis pel vaixellamericà Lexington el28 de desembre de1831.
Malgrat laininterrompuda presència britànica des de1833, l'Argentina continua reclamant la seva sobirania sobre les illes, contenciós que el 1982, laJunta Militar Argentina, presidida aleshores pel generalGaltieri, va usar com a pretext per ocupar les Malvines, la qual cosa va donar origen a unaguerra, resolta al cap de dos mesos amb la retirada argentina de l'arxipèlag.
Generalment, es considera que les Illes Malvines estaven deshabitades quan hi van arribar els colonitzadors europeus, tot i que s'esmenten alguns indicis d'ocupació de les illes per pobles pre-colombins procedents de laPatagònia o de laTerra del Foc com ho són ara:
L'existència de l'espècie, avui dia extingida, de la Guineu de les Malvines, que potser l'haurien introduïda aquests pobladors; tanmateix, aquest animal hauria pogut arribar a l'arxipèlag travessant un pont de terra que la uniria amb el continent en una era glacial en què el nivell del mar seria molt més baix que ara.
La troballa d'elements que semblen ser restes de fletxes o d'una canoa.
Ara per ara, es considera el marinerholandèsSebald de Weert, que hi feu cap a l'any1600, com el primer europeu que arribà a l'arxipèlag, el qual, en alguns mapes holandesos del segle xvii, rep el nom d'"Illes Sebald". Cap al gener de1690, el marineranglès John Strong, capità delWelfare, es dirigia cap aPuerto Deseado (Patagònia); tanmateix, els vents adversos el dugueren cap a les Illes Sebald. Després de navegar entre les dues principals illes de l'arxipèlag, va denominar la llenca de mar que les separava "Canal Falkland" en honor del vescomte de Falkland, finançador de l'expedició. I, aviat, a Anglaterra, el nom Falkland va passar a designar el conjunt de l'arxipèlag.
El primer assentament a les Malvines, anomenat Port Louis, el fundà el navegant i militar francèsLouis Antoine de Bougainville el1764 a l'illa Soledad (East Falkland). Tanmateix, elgener de1765, el capità britànicJohn Byron, desconeixedor de l'assentament francès, va explorar l'illaSaunders, on va fundar-hiPort Egmont, va navegar per les altres illes, i en prengué possessió en nom del reiJordi III del Regne Unit; el1766, es va crear un assentament britànic a Port Egmont. Per altra banda, aquell mateix any de1766, Espanya va comprar la colònia francesa i, el1767, va posar les illes sota l'autoritat d'un governador subordinat al govern colonial deBuenos Aires. El1770, els espanyols atacaren Port Egmont i expulsaren els britànics de les illes; aquest fet va estar a punt de desembocar en una guerra, ara bé, el1771, un tractat de pau va permetre els britànics de tornar a Port Egmont, sense que cap de les parts renunciés a la seva sobirania.
En el moment d'esclatar laGuerra d'Independència dels Estats Units, laGran Bretanya, pressionada per les necessitats econòmiques de la lluita contra els independentistes de lesTretze Colònies, va decidir, unilateralment, retirar-se d'algunes de les seves possessions d'ultramar, tal com ho va fer a les Malvines el1774;[1] tot i així, hi va deixar una placa commemorativa reivindicant-hi els seus drets. D'ençà d'aleshores, l'única autoritat a l'arxipèlag fou la de la Corona Espanyola, exercida per mitjà del virrei delRiu de la Plata, establert a Buenos Aires. Les illes van continuar sent utilitzades percaçadors de foques ibaleners britànics, tot i que l'assentament dePort Egmont va ser destruït pels espanyols el1780.
El1816, quan es declarà independent d'Espanya, la Junta de Buenos Aires, aplicant el principi jurídicuti possidetis, va reclamar la sobirania sobre les Malvines, al·legant que havien format part de l'anticVirregnat del Riu de la Plata, amb capital a Buenos Aires, el qual, però, també comprenia els actualsUruguai,Paraguai iBolívia. El6 de novembre de1820, el coronelDavid Jewett va hissar la bandera de lesProvíncies Unides del Riu de la Plata a Port Louis. Jewett era un corsari americà al servei de l'home de negocis Patrick Lynch, per al qual dirigia la fragataHeroina mitjançant una patent de cors atorgada pel Suprem Director de Buenos Aires Jose Rondeau. El1828, les autoritats del Riu de la Plata construïren una colònia penal a les Malvines i hi nomenaren governador Luis Vernet. Ara bé, aquest assentament fou destruït el1831 per vaixells de guerra americans després que el governador Vernet hagués capturat uns vaixells baleners dels Estats Units arran d'una disputa sobre drets de pesca. Pel novembre de1832, les Províncies Unides enviaren un altre governador a l'arxipèlag, el qual, però, fou assassinat durant un motí.
Els britànics tornaren a les Malvines elgener de1833 i informaren el comandant argentí que hi reprenien la sobirania. Els habitants de l'illa podien quedar-s'hi i continuar les seves activitats amb la condició d'obeir les noves autoritats. L'irlandès Matthew Brisbane, antic col·laborador de Luis Vernet, fou nomenat nou governador de les illes pels britànics. Els britànics van governar la deshabitadaIlla de Geòrgia del Sud, que havia estat reclamada pel capitàJames Cook el1775, com a dependència de les illes Malvines.[2]
Argentina, que mai no renuncià a les seves reivindicacions sobre les illes, va veure la creació de l'Organització de les Nacions Unides (1945) com una mitjà de fer valer els seus drets davant de la comunitat internacional. Així, el1945, en el moment de signar laCarta de les Nacions Unides, Argentina va afirmar que el document garantia els seus drets de sobirania sobre les illes, així com el dret a recuperar-les. Per la seva banda, els britànics van respondre que, una condició prèvia imprescindible per a l'aplicació de la Resolució 1514 de l'ONU sobre la descolonització dels territoris sota dominació estrangera era que els habitants de les Malvines votessin a favor de la retirada dels britànics en un referèndum convocat per decidir sobre la qüestió.
Durant la dècada de 1960, van tenir lloc converses entre els ministeris d'afers estrangers britànic i argentí, però no s'arribà a cap acord. El principal escull de la negociació era que els dos milers d'habitants de l'arxipèlag, persones de llengua i cultura angleses, s'estimaven més que les Malvines continuessin sota domini britànic, ja que no sentien cap mena d'identificació nacional amb l'Argentina.
El trànsit aeri entre les Malvines i l'Argentina deixà de funcionar el1971 quan les Forces Aèries Argentines van començar a dur a terme maniobres amfíbies entreComodoro Rivadavia (Patagònia) i Port Stanley. Al final, britànics i argentins acordaren establir una línia de vols de dos per setmana, que funcionà fins a 1982, els quals foren l'única línia aèria de les illes.
La bandera de les Malvines fou prohibida quan l'Argentina va envair el2 d'abril de 1982
El 1982, l'Argentina, encoratjada per la progressiva reducció dels efectius militars del Regne Unit a l'àrea meridional de l'Atlàntic, va envair les Illes Malvines, i també d'altres possessions britàniques properes com ara lesIlles Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud. Amb aquesta acció, la Junta Militar, al poder des de1976, pretenia perpetuar-se amb una maniobra d'afirmació nacional que servís per calmar el descontentament popular per la seva pèssima gestió econòmica i per la brutalitat de la seva repressió, amb milers de morts i desapareguts, contestada pel moviment de lesMadres de la Plaza de Mayo.
Immediatament, el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar la Resolució 502 en la qual demanava a l'Argentina que retirés les seves forces de l'arxipèlag i a totes dues parts arribar a una solució negociada. Dins de la comunitat internacional, totAmèrica Llatina, menysXile, va donar suport a l'Argentina mentre que Europa, amb l'excepció d'Espanya, va alinear-se amb el Regne Unit, al qual també feren costat els països de laCommonwealth i elsEstats Units.
Després de breus però dures batalles navals i aèries, els britànics van aconseguir desembarcar a San Carlos Water el 21 de maig, i després d'una ofensiva terrestre, van aconseguir la rendició dels argentins el14 de juny. Un cop acabada la guerra, el Regne Unit va incrementar la seva presència militar a les Malvines.
El fracàs en la invasió de les Malvines, va dur a l'Argentina primer, la dimissió del general Leopoldo Galtieri com a cap de la Junta Militar i, després, a la caiguda de la Dictadura el1983, cosa que va portar a la celebració d'unes eleccions democràtiques on sortí elegit President de la RepúblicaRaúl Alfonsín.
El1992, el Regne Unit i l'Argentina reprengueren les relacions diplomàtiques. Sis anys després, com a protesta per l'arrest a Londres de l'ex-dictadorAugusto Pinochet, el governxilè va prohibir els vols entre Punta Arenas i Port Stanley, deixant així les Malvines aïllades de la resta del món. Com que l'Uruguai i elBrasil no van voler permetre vols directes cap a les illes, el govern de l'arxipèlag va haver d'obrir negociacions amb l'Argentina, la qual va autoritzar vols amb Port Stanley a condició que es permetés als ciutadans argentins visitar les Malvines. El2001, el primer ministreTony Blair es convertí en el primer governant britànic a visitar l'Argentina després de laguerra. Per la seva banda, en la campanya presidencial argentina del2003,Néstor Kirchner va manifestar que per a ell la qüestió de l'arxipèlag era prioritària, i, després, en el vint-i-dosè aniversari de l'expedició, el president Kirchner proclamà en un discurs que un dia les illes tornarien a formar part de l'Argentina.
El contenciós de les Malvines es va presentar de nou al comitè de l'ONU el juny del 2003, i s'han intentat obrir converses amb el Regne Unit. El2 d'abril del 2007, en el vint-i-cinquè aniversari de la invasió, l'Argentina va plantejar de nou la seva reivindicació sobre les illes, demanant obrir converses al govern britànic. Ara bé, segons l'opinió de les institucions i dels habitants de l'arxipèlag, no hi ha cap contenciós a resoldre perquè la població de les Malvines es manté del tot lleial al Regne Unit, el qual, des de l'1 de gener de1983, reconeix la plena ciutadania britànica als habitants de l'arxipèlag.
Entre els dies 11 i 12 de març de l'any 2013, les illes Malvines van fer una votació/referèndum per saber si els habitants de l'arxipèlag volien seguir estant alRegne Unit o no, permetent-li la independència en cas que sortís negatiu. Els resultats van ser:
1.518 persones (92% dels vots totals):sí
3 persones:no
La resta va significar l'abstenció.
De manera que, per una majoria absoluta, aquestes illes segueixen formant part del territori britànic. De fet, el resultat del referèndum ja es podia preveure, ja que gairebé tothom, durant aquells dies, portava com a mínim una bandera delRegne Unit.[3]
Mapa de l'ArxipèlagSituació de les Malvines respecte de l'Argentina i de les parts xilenes de laPatagònia i de laTerra del Foc
Gran part del territori de l'arxipèlag, que ocupa uns 12.173 km², correspon a les dues illes principals, separades pel Canal de Malvines. A Soledad, hi ha la capital, Port Stanley, i hi resideix la majoria de la població. Totes dues illes tenen serralades muntanyoses, sent la més alta la deMount Usborne (Soledad) amb uns 705 metres d'altitud. També hi ha algunes planes pantanoses, principalment aLafonia, a la part meridional de Soledad. Una gran part del territori de l'arxipèlag s'usa per pasturar-hi ovelles.
Les illes reivindiquen una zona d'aigües territorials de 12 milles nàutiques i una zona d'exclusió pesquera de 200 milles, cosa que provoca problemes amb l'Argentina.
Rodejades per les aigües fredes de l'oceà Atlàntic, durant l'any la diferència entre la mitjana de temperatures és de només 7 °C. Així, algener (el pic de l'estiu a l'Hemisferi Sud) la temperatura mitjana és de 9 °C, que durant les hores centrals del dia pot ser de 13 °C, mentre que aljuliol (en plehivern), la mitjana de temperatures és de 2 °C, 4 °C a les hores centrals del dia. No hi ha gaire pluja però la humitat i la ventositat acostumen a ser altes. No acostuma a nevar-hi, però pot passar en qualsevol època de l'any.
En Biogeografia, les Malvines es consideren com a part de l'àmbitNeotropical, igual com l'Amèrica del Sud. La seva vegetació es considera de tipus antàrtic.
Laramaderia ovina (cap al2002, hi havia 583.000ovelles a l'arxipèlag) ha estat tradicionalment la principal font d'ingressos de les illes, i encara té un pes molt important en l'economia local; una gran part de la llana d'alta qualitat s'exporta a la Gran Bretanya; tanmateix, a partir de1984, s'han fet esforços per diversificar l'economia de les Malvines, els quals han convertit la pesca en la principal activitat i han desenvolupat el turisme.
El 75% de la pesca són calamars, i moltes de les exportacions es dirigeixen cap a Espanya. Quant al turisme, es van registrar uns 30.000 visitants el2001; les illes han esdevingut un punt d'aturada per a creuers i una de les seves principals atraccions són els espais naturals ambpingüins, ocells de mar, lleons marins i foques; activitats recreatives que es poden dur a terme són visites acamps de batalla, jugar agolf i practicar elsubmarinisme.
La principal companyia de l'arxipèlag era laFalkland Islands Company (FIC), una empresa pública responsable de la major part de l'activitat econòmica de les illes, la qual, però, el1991 va vendre's les granges al Govern de les illes. Actualment, la FIC disposa de franquícies a Stanley i es dedica a activitats navals i portuàries.
Les Malvines són autosuficients en tot menys en defensa, que la proporciona el Regne Unit; ladespesa militar britànica significa una gran contribució a l'economia.
Eljuliol del2003, la població de les Malvines va estimar-se en uns 2.967 habitants, el 70% dels quals són d'ascendència britànica, com a resultat de la immigraciógal·lesa iescocesa. També hi ha habitants d'origenfrancès,gibraltareny iportuguès; també hi ha sud-americans, la majoria,xilens i, darrerament, gent de l'illa deSanta Helena.
↑Gibran, Daniel.The Falklands War: Britain Versus the Past in the South Atlantic (en anglès). Jefferson, North Carolina: McFarland & Company, Inc., 1998, p. 26–27.ISBN 978-0-7864-0406-3.
↑Headland, R.K..The Island of South Georgia (en anglès), 1984.ISBN 0-521-25274-1.
↑Vidal, Marc «Les Malvines: 99,8% britàniques». Diari Ara, 13-03-2013, p.16.ISSN:2014-010X [Consulta: març 2013].
.svg)
