Unailla oísola[1] és un territoriterrestre envoltat d'aigua, sigui demar, deriu o dellacs.[2] El que distingeix les illes marítimes delscontinents és el fet que són d'unes dimensions inferiors.
Per a allò que pertany o relatiu a una illa o els seus habitants, s'utilitzen els adjectius «insular», «insulà» i «illenc», procedents els dos primers de l'etimologia de la paraula «illa», que es va formar a partir del vocablellatíinsŭla.[3]
Les illes poden tenir diversos orígens (com l'erosió i lasedimentació), especialment les que es troben en mars ioceans. Poden evolucionar i augmentar de mida per dipòsits desediments o per acumulació de material volcànic o orgànic. A vegades, poden ser formades per processos erosius en què una porció de terra roman separada d'un continent. L'augment del nivell del mar també provoca el sorgiment d'illes, quan se submergeixen les terres baixes i en resten separades les zones més altes de les illes.
Aquestes illes són parts de terra connectades per laplataforma continental a un continent. Això significa que són part del continent adjacent i se situen a la sevaplataforma continental.
Un altre cas són les illes que al seu torn sónmicrocontinents, és a dir, porcions dePangea que no es van fusionar amb els continents actuals.Madagascar es va separar deGondwana fa al voltant de 165 milions d'anys al costat delsubcontinent indi; del qual se'n va separar posteriorment, fa 65 milions d'anys. Se l'associa aÀfrica per la seva proximitat.[4]
L'activitatvolcànica que es produeix als fons oceànics té com a conseqüència la formació d'illes. Això sol relacionar-se amb el moviment deplaques a l'escorça terrestre.
Originat a conseqüència d'un procés de subducció, és a dir, quan una placa tectònica xoca contra una altra i llisca per sota exercint una gran pressió i elevant el terreny. Aquest procés dona lloc, al seu torn, a la formació de Volcans. Aquests pics volcànics formen una cadena d'illes paral·leles al límit de la placa. La forta fricció cap avall que produeix una placa tectònica en convergir amb l'altra, produeix en aquest lloc una fossa oceànica profunda. Aquesta fricció és també la causant deterratrèmols.
Exemples típics són:
Antilles: formades pel contacte entre laplaca del Carib amb les plaques americanes. Relacionada amb aquest procés s'ha format la fossa de Puerto Rico.
Laplaca filipina en el seu contacte amb la del Pacífic i l'Asiàtica produeix les illes Filipines i moltes altres com lesMarianes associades a la fossa de les Marianes, la més profunda del món.
Elspunts calents (de l'anglèshotspot) són àrees d'activitat volcànica alta amb relació als seus entorns. A diferència d'altres àrees de vulcanisme com les zones de subducció o les dorsals oceàniques (dorsals oceàniques) (on també hi ha punts calents), el vulcanisme dels punts calents intraplaca no està necessàriament associat a les parts limítrofs de lesplaques tectòniques. Exemples d'aquest tipus d'illes són lesHawaii,Marqueses,Pitcairn,de la Societat (on ésTahití) a laplaca del Pacífic; illesCap Verd iReunió en laplaca africana.
Les illes iesculls coral·lins es troben en marstropicals i subtropicals. Estan formades pels esquelets d'un grup d'organismes marins primitius, elscoralls, quan el corall creix fins a arribar a la superfície de l'oceà, des de plataformes submarines no gaire profundes, que molt sovint són cons volcànics. Quan el con és completament submergit es forma unatol coral·lí. El corall deixarà de créixer fins a dalt quan arriba a la superfície; per aquest motiu aquestes illes són planes i baixes.
Aquestes illes, també anomenadesmaritimofluvials, es formen a la desembocadura de rius grans per l'acumulació desorra,grava illot, que són arrossegats pel corrent del riu. Aquests sediments es van dipositant en forma de monticles enestanys on el corrent perd velocitat. Aquestes illes formen undelta a la desembocadura del riu, com per exemple els deltes de l'Ebre (amb l'illa de Buda), elGanges, elMississipi, l'Orinoco, elNil o elParaná.
Les illes fluvials es formen a partir debarres de sorra presents al canal central del riu, les partícules de les quals es componen de materials de mides diverses. L'avanç dels rius de caràctermeàndric ianastomòtic, amb tot de revolts i canals de comunicació, deixa una sèrie de crestes i depressions pantanoses que determinen la formació de diferents tipus de vegetació, com per exemple ambients de terra ferma, ambients inundables o ambients de transició entre aquests dos. Cada cresta representa el resultat de la migració del curs durant la formació d'una nova platja.
Les illes fluvials, en trobar-se delimitades per un riu i subjectes a la seva dinàmica d'inundació, presenten una sèrie de condicions ambientals específiques en àrees molt petites, producte de les diferències topogràfiques, cosa que obliga certes espècies animals i vegetals a adaptar-se a les condicions que comporta aquest dinamisme. Per exemple, elsboscs inundats temporalment tenen característiques molt heterogènies en àrees petites; aquests boscs no són estables, car són subjectes a canvis causats pel creixement i l'avanç de la llera del riu.
Es considera que l'illa del Bananal, al centre delBrasil, és la major illa fluvial del món, amb una extensió lleugerament inferior a la delPaís Valencià.
Gairebé totes les illes de la Terra són naturals i han estat formades per forces tectòniques o erupcions volcàniques. Tanmateix, també existeixen illes artificials (fetes per l'home), com l'illa de labadia d'Osaka, situada a l'illa japonesa deHonshu, on es troba l'aeroport internacional de Kansai. Les illes artificials es poden construir utilitzant materials naturals (per exemple, terra, roca o sorra) o artificials (per exemple, lloses de formigó o residus reciclats).[5][6] De vegades, les illes naturals s'amplien artificialment, com l'illa Vasilyevsky a la ciutat russa deSant Petersburg, que va veure la seva costa occidental estesa cap a l'oest uns 0,5 km quan es va construir el port de passatgers de Sant Petersburg.[7]
Les illes artificials de vegades es construeixen sobre una «elevació de la marea baixa» preexistent, una zona de terra naturalment formada que està envoltada i a sobre de l'aigua a lamarea baixa, però submergida a la marea alta. Jurídicament no són illes i no tenen un mar territorial propi.[8]
La complexitat d'aquest simbolisme es presta a situar a les illes històries amb valoriniciàtic, on l'heroi ha d'afrontar un gran risc, enfrontant-se a dificultats de tota mena (monstres, trampes, temptacions, enemics) per assolir el coneixement de si mateix, la maduresa o un tresor material.[9] La sèrie de televisióLost (Perduts) és un exemple recent d'aquest tipus de narracions, que té el seu precedent en novel·les comRobinson Crusoe deDaniel Defoe,L'illa misteriosa deJules Verne,La muntanya anàloga deRené Daumal oEl senyor de les mosques deWilliam Golding.
-1.svg)
