L'illa dels Cangurs[1] (enanglèsKangaroo Island) és la tercera illa d'Austràlia, després deTasmània i deMelville. Està a 112 quilòmetres al sud-oest d'Adelaida, alGolf Saint Vincent. El seu lloc més proper al continent és a 13 quilòmetres de distància. L'illa té 150 km de llargada en el seu punt més llarg i el punt d'amplada més llarg és de 57 km. La seva superfície és de 4.405 km². El seu perímetre de costa és de 540 km. El seu punt més alt respecte al nivell del mar és de 307 m. És separat de laPenínsula de Yorke, al nord-oest, per l'Estret Investigator i delCap Jervis, al nord-est, pelBackstairs Passage.
L'Illa Kangaroo fou separada pel territori principal d'Austràlia fa 9000 anys. Es diu que fou ocupat per població s'aborígens australians fa 11.000 anys però es suposa que es van extingir vers l'any 200 dC. Hi ha teories que indiquen que la causa fou el canvi climàtic, l'èxode o desastres naturals.[2]
El1802 l'explorador anglèsMatthew Flinders va anomenar l'illa amb el nom de l'Illa del Cangur.[3] Poc després, l'explorador francèsNicolas Baudin va fer els mapes de la majoria de l'illa (per això molts topònims són francesos). Tot i que els francesos i els anglesos, en aquella època, estaven en guerra, els dos exploradors es van trobar i van col·laborar pacíficament. Ambdós es van assentar a prop d'una font d'aigua dolça que hi ha a on actualment hi ha la població dePenneshaw.
Una comunitat de mariners no oficials i altra gent es va assentar a l'Illa Kangaroo des del 1802 fins a l'assentament oficial de l'Austràlia Meridional, el1836. Els mariners eren moltes dones aborígens deTasmània i homes de l'illa principal d'Austràlia[4] El primer vaixell que va arribar-hi fou elDuke of York, comandat pel capità Robert Clark Morgan (1798-1864).
Kingscote (1692 habitants - 2006[5]) és la ciutat més gran de l'Illa Kangaroo. Es va establir el 1836 aReeves Point i és el primer assentament de l'autoritat d'Austràlia Meridional.
Penneshaw (330 habitants)[6] és la segona població en nombre d'habitants. És al nord de la Península Dudley, a l'est de l'illa. És a el lloc del terminal del ferri que acosta l'illa al continent.
Parndana té uns 150 habitants. Al poble hi va haver un centre de recerca entre els 1940 i 1950 sobre la viabilitat de l'agricultura a la zona.
Segons el cens del 2006, l'illa té una població de 4.259 habitants.[7] La població és envellida, ja que molts joves van a viure al continent australià.
L'economia és sobretot agrària (vi, mel, llana, carn i gra). L'ovella és clau a l'economia de l'illa, tot i que més recentment s'ha introduït una major diversificació: patates i colza. El turisme i la pesca també juguen rols significants. L'illa rep uns 186.000 visitants cada any.
L'illa Kangaroo té l'única destil·leria d'oli d'eucaliptus amb l'espècie endèmica d'Eucalyptus cneorifolia.
L'illa té 28 productors vinícoles.[8] Les primeres vinyes foren plantades aEastern Cove el 1976 i el primer vi es va produir el 1982. El vi de l'illa és el primer vi que és 100% de la regió.
S'ha plantat 19000 hectàrees amb l'espècie d'eucaliptusBlue Gum però encara se'n desconeix la seva productivitat.
L'illa Kangaroo també és coneguda per les seves abelles provinents d'Itàlia (Ligúria i la seva mel. La invasió de les abelles italianes han posat en perill les abelles endèmiques.
ElKangaroo Island Council és el govern local de tota l'illa. Fou format el 1996 amb la unió de diversos districtes locals anteriors. L'alcalde de l'illa és Michael Pengilly.
El 2005 es va considerar que el consell de l'illa era insostenible per ell mateix, degut a la seva enorme superfície, el baix nombre d'habitants i l'alt nombre de visitants turístics i el 2010 es va aprovar un pla financer.
El 13 de maig del 2010 s'autoritzà un nou pla de desenvolupament.[9]
Des de 1907 fins al 1961,Karatta feu el primer servei que operava entre PortAdelaide i Kingscote.
Posteriorment continuà el serveiM.V. Troubridge, que uní l'illa amb el Port d'Adelaide iPort Lincoln. Aquest va operar fins al juny del 1987, quan fou reemplaçat per l'Island Seawai[10][11][12] Aquest fou molt criticat perquè no podia travessar elBackstairs Passage i perquè es van morir setanta-cinc ovelles en el seu viatge inaugural perquè es van enverinar amb monòxid de carboni.[13]
El 1980 també va començar a operarKangaroo Island SeaLink[14] que va començar a operar com atransbordador entreCape Jervis i Penneshaw. Altres companyies han ofert el servei.
Guinea Airways va operar el primer servei comercial a l'Illa Kangaroo. Va començar-lo a la dècada dels trenta del segle xx. El 1959 la companyia fou adquirida perAirlines of South Australia (ASA), una companyia subsidiària d'Ansett Australia. L'últim servei d'aquesta fins a l'illa fou el 1986.
Després, una altra subsidiària d'Ansett Australia,Kendell Airlines va operar el servei fins al 2002, quanRegional Express va continuar el seu servei.
A part de la companyia principal que operava a l'illa, hi ha hagut altres petites companyies que també hi han volat. Entre elles, s'ha de destacarEmu Airways,Air Kangaroo Island,Lloyd Aviation,Commodore Airlines iQantasLink. Entre el 2007 i el 2009 també hi va volarAir South[15][16]
Més de la meitat de l'illa mai ha estat netejat de vegetació i un quart de la mateixa està declarat comparc nacional, parcs de conservació i hi ha cinc Zones de Protecció de la Vida Salvatge.[17] Les principals zones protegides són:
Elcoala, l'uta comú i l'ornitorrinc són animals introduïts a l'illa i que encara sobreviuen. Els coales introduïts s'han expansionat a l'illa, fins al punt que el seu menjar preferit, l'eucalyptus viminalis hi està en perill d'extinció. L'home intenta evitar-ho amb la disminució de la població de coales.
El 6 de desembre del 2007, els llamps van causar molts focs a l'illa. Aquests van afectar un 20% de l'illa. El més important va cremar 630 km² a Flinders Chase (el 85% del Parc Nacional).[19]
L'Illa Kangaroo és una de les atraccions turístiques més importants d'Austràlia Meridional i atreuen prop de 140.000 persones cada any. Rep molts visitants estrangers, sobretot europeus (són més del 25% dels visitants).[20] Algunes de les atraccions turístiques més populars són:
Molts vaixells s'han accidentat a costa de l'illa Kangaroo. Per exemple, el 20 de març del 1935 es va enfonsar elPortland Maru. L'accident més greu va passar el 24 d'abril del 1899 quan elLoch Sloy es va enfonsar i van morir 30 persones. 28 persones van morir a West Bay el setembre del 1905 quan es va enfonsar elLoch Vennachar[21]
El primerfar d'Austràlia Meridional es va construir alCape Willoughby el 1852. El 1858 es va construir el far delCap Borda i el 1906 fou erigit el far del Cap del Couedic. Tots els fars en l'actualitat encara són utilitzats.[22]
L'hivern, entre juny i setembre són secs i lleus; els estius són secs i calorosos. Temperat per l'oceà, sobretot a la costa, la temperatura màxima rarament assoleix els 35 °C. A l'agost les temperatures oscil·len entre els 13º i 16º i el febrer, el mes més càlid, entre 20º i 25º. L'illa rep dos terços de les precipitacions anuals entre el maig i el setembre. El mes més humit és el juliol.[23]
↑De la pàgina de la viquipèdia en(anglès), que ha pres com a font: BAXTER, Chris (1995),An Annotated List of the Birds of Kangaroo Island (Revised edition), South Australia National Parks and Wildlife Service