Rodes (enllatí:Rhodes, engrec antic:Ῥόδος) és l'illa més gran delDodecanès[1] i la més oriental de les illes principals deGrècia, a lamar Egea. Està situada a tan sols 18 km a l'oest de la costa deTurquia, entre la Grècia continental i l'illa deXipre.[2] L'any2004, tenia una població d'uns 110.000 habitants, dels quals la meitat residien a laciutat de Rodes, el nucli més habitat i el principal centre comercial de l'illa. Rodes era la capital de laprefectura delDodecanès, que després delprograma Cal·lícrates va quedar dividida en quatreunitats perifèriques. Rodes, en l'actualitat, és una d'aquestes 74 unitats perifèriques. El gentilici ésrodi, ròdia.
El seu nom primitiu era Ofiüssa (Ὀφιοῦσσα) un topònim del grec antic que significa 'plena de serps' (ὄφις).[3] Més tard se la va conèixer amb els noms de Stadia, Telchinis,[4]Asteria,Aethraea,Trinacria,Corymbia,Poieessa,Atabyria,Macària iOloessa.[5] La seva muntanya més alta era l'Atabyris o Atabyrion (actualment Attaviros, 1.215 metres), que tenia al punt més alt un temple dedicat aZeus. Les ciutats es trobaven a la costa.
Es creia que l'illa havia sorgit del mar i els seus primers habitants van ser elsTelquins (Τελχῖνες), unes divinitats marines que haurien vingut deCreta.[6] Els telquins tenien una germana,Hàlia, que es va aparellar ambPosidó i va tenir sis fills i una filla anomenadaRode que va donar nom a l'illa. És més probable, però, que el nom derivi del grec ῥόδον ('rodon', rosa), perquè la rosa apareix com a símbol en les monedes de l'illa.[7]
Els telquins van morir o van marxar de l'illa a causa d'una inundació, iHèlios, ajuntat amb Rode, va tenir set fills, que van ser els nous habitants, elsheliades. Durant el seu domini tota l'illa estava dedicada al culte al sol, que, suposadament, corresponia a la veneració que li tributaven, i era estrany que hi hagués un dia sense sol a Rodes. Els helíades, en part van emigrar aLesbos,Cos,Cària iEgipte. Als Heliades se'ls considerava experts enastronomia,navegació i altres ciències, i se'ls atribuïa la divisió de l'any en dies i hores.[8][9][10]
Van fer cap a l'illa diversos pobles colonitzadors. Es parla dels egipcis, dirigits perDànau dels fenicis, capitanejats perCadme, elstessalis i elscaris, i que tots van portar habitants a l'illa. Finalment una branca delsdoris va ocupar l'illa. També diu la llegenda que elsheraclides hi van fer cap abans de laGuerra de Troia, perquè l'heraclidaTlepòlem es va dirigir aTroia amb nou naus des de l'illa.[11] Després de la guerra de Troia, Etèmenes, un heràclida, d'Argos, va portar més colons a Rodes.[12] Els rodis van treure profit dels recursos de l'illa, i tenien una gran prosperitat i riquesa.
Les tres ciutats més antigues de l'illa erenLindos,Ialisos iCamiros, que es creia que havien fundat tres néts d'Òquim, un dels helíades, que portaven aquests noms, o potser pel mateix Tlepòlem.[13] Aquestes tres ciutats, juntament ambCos,Cnidos iHalicarnàs, formaven l'hexàpolis dòrica, amb un santuari comú a la costa de Cària, i tenienApol·lo com la divinitat tutelar de la confederació.[14]
L'any478 aC, van ingressar a laLliga de Delos, que dirigiaAtenes. Les ciutats ròdies van pagar tribut a Atenes durant la primera part de laguerra del Peloponès, però el412 aC es van passar als espartans després del desastre d'Atenes aSicília.[15] Un intent de contrarevolució dels populars, favorables a Atenes, va ser esclafat a les tres ciutats.
El408 aC, les tres ciutats es van unir i en van fundar una de nova,Rodes, a l'extrem nord, que es va convertir en la capital d'un estat unificat que abraçava tota l'illa.[15] L'any396 aC,Conó amb la flota atenenca es va presentar a l'illa i la van forçar a abandonar l'aliança ambEsparta i a retornar al seu bàndol. S'hi va establir un govern democràtic que no va durar, i el390 aC els aristòcrates enviats a l'exili sis anys abans, van prendre el poder amb ajut espartà.[16]
L'excessiu poder d'Esparta va allunyar el govern de Rodes d'aquesta potència, i llavors es va acostar a Atenes, però el371 aC després de labatalla de Leuctra, es va aliar ambTebes. Durant la guerra social que va durar fins al355 aC es van posicionar contra Atenes, instigats pel dinasta deCaria. El357 aC, va caure en mans del príncep de Cària,Mausol, conservant però la seva autonomia.[17]
El342 aC,Mentor de Rodes, un capitost que havia lluitat al servei d'Artabazos II, sàtrapa rebel deDascilios oFrígia Hel·lespòntica i, més tard, al servei d'Egipte ajudant el rei deSidó, Tabnit II, revoltat contra Pèrsia, va obtenir el perdó del rei (que va apreciar les seves qualitats militars, ja que lluitant a Sidó havia derrotat els sàtrapesMazeos deCilícia i Belisis deSíria, i només va poder ser derrotat per les forces superiors de l'exèrcit reial persa) que el va enviar a Rodes, i d'aquesta manera l'illa es va convertir en un estat vassall dePèrsia l'any340 aC.[18] Mentor va fer cridar al seu germàMemnon de Rodes i al seu cunyat Artabazos II, exiliats aMacedònia, i especialment el primer es va demostrar un general mot hàbil, i va ser el darrer cap dels perses que va fer front aAlexandre el Gran, però la seva sobtada mort el333 aC va deixar Pèrsia a la mercè d'Alexandre.[19]
La conquesta macedònica de Pèrsia va implicar també la submissió de l'illa de Rodes a Macedònia i es va establir una guarnició a l'illa l'any332 aC, però a la mort d'Alexandre va ser expulsada (323 aC). Des de llavors, va establir una política independent amb aliança amb elsPtolemeus d'Egipte, que era d'interès pel seu comerç.[20]
Per trencar l'aliança amb Egipte, Rodes va patirun èpic setge per part deDemetri Poliorcetes, fill d'Antígon, entre els anys305 aC i304 aC. Finalment, Demetri es va retirar i va signar la pau, i va deixar una gran quantitat de material militar al lloc, que els rodis van vendre, i amb el diner recollit van erigir una estàtua al déu Sol,Hèlios, coneguda con elcolós de Rodes.[21]
En aquestos anys, Rodes va estendre el seu domini a la costa deLícia i aCària, a l'anomenadaPerea Ròdia ( Ῥοδίων περαία) a la costa sud de Cària, i a les illes veïnes:Casos,Càrpatos,Telos iCalce.
Agatàgetos iAstimedes van prendre partit pels romans i van intentar convèncer el govern de l'illa d'aliar-se a Roma cap a l'any171 aC, però l'illa es va mantenir neutral. Però després de la derrota dePerseu de Macedònia l'any168 aC, Rodes va haver de cedir molts dels seus territoris a Roma, acusada d'haver donat suport al rei macedoni. El164 aC, va signar un tractat d'amistat amb Roma i l'illa es va convertir en el centre d'educació de molts joves de famílies nobles romanes.[22]
En lesGuerres Mitridàtiques (contraMitridates VI Eupàtor rei delPont), els rodis, aliats dels romans, es van defensar contra el rei sense ajut i, en premi,Lucul·le els va retornar la Perea i algunes illes. En laguerra civil entreCèsar iPompeu, van estar al costat del primer i després de la mort de Cèsar es van oposar també aCassi.Alexandre de Rodes, el dirigent polític de l'illa que dirigia el partit popular, va ser elevat al càrrec dePrítanis el43 aC, però poc després Alexandre i l'almirall Mnàsees van caure derrotats per Cassi a la batalla naval deCnidos, i els republicans van entrar a la ciutat, van matar tots els caps hostils i van vendre o saquejar la propietat pública incloent-hi les ofrenes dels temples l'any42 aC. Des d'aquest moment, el poder econòmic i cultural de Rodes va perdre volada.[23]
Tiberi hi va residir uns anys abans de seremperador. SotaClaudi, es va posar fi al seu estatus de nominal estat independent i es va incorporar a laprovíncia d'Àsia.[24] Encara que més tard va recuperar la condició d'estat nominalment independent, només va ser una ficció, ja que les coses realment no van canviar.Antoní Pius va suspendre la recaptació d'impostos quan elterratrèmol de Lícia va afectar greument l'Illa el141,[25] Cap a l'any300, l'illa es va incloure a laProvíncia de les Illes (Provincia Insularum), de la qual va ser la capital.[26]
El poder corresponia a una assemblea del poble, que tenia la decisió final sobre qualsevol afer; a aquesta assemblea, però, només votava els fets discutits prèviament pel senat. El poder executiu era en mans de dos magistrats anomenatsπρυτάνεις ('prítanis')i cadascun governava sis mesos a l'any; al seu costat, els almiralls (ναύαρχοι, 'navarcs') eren els que seguien en poder. Hi havia altres càrrecs, però les seves funcions i drets són incerts.[27]
En aquesta època estava sota el poder de Roma i després de l'Imperi Romà d'Orient. El654, la va atacarMuàwiya ibn Abi-Sufyan, governador de Síria, que hi va construir un fort que va conservar set anys, però després va rebre ordre d'abandonar-lo (661).[28] L'any672, la van ocupar temporalment les forces del califaMuawiyah I, dirigides altre cop pel general Muàwiya ibn Abi-Sufyan. Els àrabs van trobar-hi les restes del colós i els fragments van ser venuts tot seguit a un mercader jueu que va usar 900 camells per transportar les peces, i va fondre el metall. El718, després del fracàs àrab aConstantinoble (Setge de Constantinoble (717-718)), van evacuar l'illa.[29]
El1082, l'Imperi Romà d'Orient va concedir aVenècia una base naval comercial a Rodes que va garantir la tranquil·litat a la zona, fins llavors objecte de depredacions de pirates de tota mena, i els illencs del Dodecanès van tornar a la mar i a la pesca com a principal ocupació. El1204, a la caiguda de Constantinoble a mans de l'Imperi Llatí, Rodes i les altres illes van quedar sota el control de l'emperador establert aNicea, que l'any1261 va recuperar l'antiga capital. El1234, els venecians hi van establir emporis comercials, però el1248 van ser substituïts pels genovesos, que van rebre el reconeixement dels romans d'Orient.[29]
El1299, el PapaBonifaci VIII (que no hi tenia cap dret) va donar l'illa en feu aFrederic II de Sicília. El1302, els venecians es van establir a l'illa (i en alguna més entre1302 i1306) i les seves possessions es va considerar que estaven sota sobirania de la República veneciana. L'any1303, l'illa va patir un terratrèmol que va matar bona part de la població grega i elsotomans es van establir en algun punt de l'illa, d'on van ser-ne expulsats entre el 1306 i el 1309.[30]
Frederic II va enviar, el1305, el seu germàAlfons el Franc,cavaller hospitalari, a ocupar algunes illes gregues, expedició que va fracassar. El1306, els venecians van atacar i potser ocuparNísiros i el venecià Andreu Cornaro es va apoderar deCàrpatos; la posició genovesa a les illes era molt feble i l'almirall genovès Vignolo de Vignoli, al·legant que tenia Cos,Leros i una hisenda de Rodes (Lardos) en feu de l'emperador, es va reunir secretament aLimassol amb el gran mestre delsCavallers de Sant Joan de Jerusalem,Fulc de Villaret (27 de maig del1306) i va vendre els seus drets, acordant conjuntament la conquesta de Rodes de la qual Vignolo es reservava Lardos i un altre castell de la seva elecció, a més d'un terç de les rendes de les altres illes.[30]
El23 de juny, Villaret va sortir de Limasol amb dues galeres a les quals es van unir d'altres proveïdes pels genovesos i es van apoderar deKastelórizo. Vignolo, denunciat a les autoritats gregues de Rodes, es va escapar de l'illa i es va reunir amb Villaret. Van ocupar Cos per sorpresa, però els grecs van recuperar el castell i els van expulsar. El5 de setembre del1307, el papa va confirmar la cessió de Rodes (a la qual no tenia cap dret) ara als cavallers de sant Joan de Jerusalem. El20 de setembre del1306, els cavallers van ocupar Peraclos a la costa oriental de Rodes, però el dia 25 quan atacaven la ciutat de Rodes, van ser rebutjats.[31]
El novembre, per la traïció d'un grec, van ocupar el castell de Fileremos i van iniciar elsetge de la ciutat, però el1307 l'emperadorAndrònic II Paleòleg va enviar unes galeres i els va obligar a aixecar el setge. L'octubre del1307, van arribar galeres de reforç des de Xipre i es van apoderar deLindos. L'abril del1308, van oferir a l'emperador de governar l'illa sota la seva sobirania, però Andrònic va rebutjar l'oferta. La captura d'una nau amb subministraments per a Rodes, que va arribar accidentalment aFamagusta, va ser un element determinant, i finalment, amb la complicitat del capità de la nau, van ocupar la ciutat de Rodes segons la data tradicional del15 d'agost del1309. Des del1310, els cavallers van voler fer complir la prohibició del Papa de comerciar amb els musulmans i això va portar a l'enfrontament amb els genovesos.[31]
Els cavallers van dominar les illes del Dodecanès (1410), menysAstipàlea (dels Querini),Càrpatos (Cornaro) iKasos.Nísiros va ser donada en feu als Assanti d'Ischia el1316. El1325, els feus de Vignolo van passar a son germà Fulc de Vignoli per herència, però amb prohibició de vendre's sense consentiment dels cavallers.
Els anys1312 i1315 els cavallers van ocuparCos, on els grecs havien rebut l'ajut de 50 soldats venecians mercenaris, però aquesta possessió no la va reconèixer Bizanci, que en va atorgar la concessió alsGiustiniani deQuios el1362, i hi van tenir alguna factoria, però un segle després, abans del1481, hi van renunciar a favor dels cavallers. El1319, una revolta a l'illa deLeros dels grecs va retornar l'illa a l'Imperi Romà d'Orient, però el1320 els cavallers la van recuperar.[31]
El1344, en el marc d'una lliga organitzada pel papaCliment VI, els cristians van arrabassarEsmirna a l'emir d'Aidin. La ciutat va ser confiada als cavallers, que la van conservar tot i els atacs turcs, fins que el1403 hi va arribarTamerlà, que la va saquejar i la van haver d'evacuar. El1365, van participar en elsaqueig d'Alexandria dirigit per reiPere I de Xipre.[30]
Cap a l'any1420, el soldàMehmet I va permetre als cavallers de Rodes ocupar la ciutat d'Halicarnàs on hi van construir un castell (elcastell de Sant Pere, que encara es conserva i, amb les seves torres, és el símbol de la moderna ciutat deBodrum).
Entre 1440 i 1444, Rodes va ser atacada tres vegades (1440,1443 i1444) pelsmamelucs d'Egipte sense èxit. El1443, van ocupar l'illa deKastelórizo, però no van atacar la ciutat de Rodes fins al 1444, que va estar assetjada 40 dies.
Després del1450, els otomans dirigits per Hanza Bey van atacar Cos i la fortalesa d'Arcangelos a la costa nord-est de Rodes, però es va resoldre amb un tractat que establia la fi de les depredacions al comerç otomà per part de corsaris protegits pels cavallers.[31]
Eljuliol del1522 es va iniciar l'atac a Rodes; el castell de Sant Pere amb la ciutat d'Halicarnàs va caure sota la sobirania deSolimà I el Magnífic (llavors la ciutat era anomenadaPetrion, probablement pel nom del castell) i els otomans la van convertir enBodrum. Finalment, els turcsvan conquerir Rodes (25 de desembre del1522) i l'1 de gener del1523, en virtut del tractat de capitulació, es va permetre l'evacuació dels cavallers de les illes sans i estalvis. Murad, fill de Djem, que havia optat per quedar-se a l'illa, i s'havia convertit al cristianisme, va morir executat junt amb un fill (a la dona i a dues filles les van enviar a Istanbul).Cos va caure poc després. El1537, els otomans van ocuparCàrpatos iKasos.[30]
L'illa es va convertir en unsandjak de l'eyalet de l'arxipèlag, sota autoritat delkapudan paixà. La reforma administrativa del1867, que va establir elwilayet com a unitat administrativa superior, dividits ensandjaks ikades, la va incloure en elwilayet de l'arxipèlag, dividit en elssandjaks deLesbos,Quios,Lemnos i Rodes, amb capital a Quios. El1876, la capital delwilayat es va transferir ala ciutat de Rodes.[32]
El4 de maig del1912, un cos expedicionari italià de sis mil homes va desembarcar a l'illa i la va ocupar sense resistència. Elwali va fugir al continent i la petita guarnició es va refugiar a Psintos, una fortalesa de l'interior, que els italians van ocupar l'1 de juny. Eltractat d'Ouchy (octubre del1912) va establir la restitució de l'illa (i altres illes) a Turquia, però Itàlia va al·legar indemnitzacions per laGuerra dels Balcans i va demorar-ne el lliurament; i ja va esclatar laPrimera Guerra Mundial, al final de la qual elTractat de Lausana en va reconèixer la possessió italiana (24 de juliol del1923).
Els anglesos van ocupar l'illa el1944 i va ser donada a Grècia el7 de març del1948.[33]
↑29,029,1Treadgold, Warren.A History of the Byzantine State and Society. Stanford, Calif.: Stanford University Press, 1997, p. 347.ISBN 9780804724210.
↑30,030,130,230,3Kazhdan, Alexander P. (ed.).Oxford Dictionary of Byzantium. Nova York: Oxford University Press, 1991, p. 1791-1794.ISBN 9780195046526.
.jpg)
.svg%26amp%3blang%3dca)
