 | Per a altres significats, vegeu «Procida (desambiguació)». |
| ||||
| Tipus | illa | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Illes Flegrees | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Procida (Itàlia) | |||
| ||||
| Banyat per | mar Tirrena igolf de Nàpols | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 91 m | |||
| Superfície | 4,1 km² | |||
Procida (en llatí, "Prochyta") és una petita illa d'origen volcànic de la costa deCampània, entre el cap Miseno i l'illa d'Ischia. És una de les quatreIlles Flegrees, juntament ambIschia,Vivara iNisida. Mostra restes de quatre cràters.[1]
Té menys de 4,1 quilòmetres quadrats. Les seves costes, molt irregulars, fan 16 km. El turó de Terra Murata és el punt més alt de l'illa (91 metres).
Tot el territori de l'illa pertany almunicipi homònim, que abasta també el veí illot de Vivara (0,4 km²).
A Procida s'han trobat alguns objectesgrecs micènics dels segles XVI al XV aC. També s'han trobat rastres a Vivara, un illot de la costa sud-oest de Procida. Els primers colonsgrecs documentats històricament van arribar des de l'Egeu a aquesta illa durant el segle viii aC, seguits d'altres grecs procedents de la properaCumes.
L'illa és esmentada pel poeta satíric romàJuvenal a Sat. 3, 5, com un lloc erm. Més tard, durant eldomini romà, Procida es va convertir en un conegut centre turístic per a la classepatricia de Roma.
Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la reconquestaromana d'Orient a lesguerres gòtiques, Procida va romandre sota la jurisdicció delducat de Nàpols. La contínua devastació primer pelsvàndals igots, i més tard pelssarraïns, va empènyer la població a reassentar-se en un poble fortificat típic de l'època medieval. La població estava aixoplugada per un cap, defensat de manera natural per muralles que culminen sobre el mar, que posteriorment foren fortificades, adquirint així el nom deTerra Murata ("terra emmurallada").
Testimonis d'aquesta època són d'aquells que ocupaven lestorres de guaita, que es van convertir en el símbol de l'illa. Amb la conquestanormanda del sud d'Itàlia, Procida va experimentar elfeudalisme; l'illa, amb un annex continental (la futura muntanya de Procida), va passar sota el control de la família Da Procida que va continuar detenint l'illa durant més de dos segles. El membre més famós de la família va serJoan de Pròixida, conseller de l'emperadorFrederic II i líder de la revolta de lesVespres sicilianes.
L'any 1339, el feu, juntament amb l'illa d'Ischia, va ser lliurat a la família Cossa, d'origen francès, fidels seguidors de la dinastia angevina aleshores regnant a Nàpols. Baldassar Cossa va ser elegitAntipapa l'any 1410 amb el nom deJoan XXIII. En aquest període s'inicià una profunda transformació econòmica de l'illa, ja que lentament es va abandonar l'agricultura en favor de la pesca.
Durant el govern deCarles V, l'illa va ser concedida a la família D'Avalos. Les incursions pirates van continuar durant aquest període. Particularment notable va ser un el 1534, dirigit pel famós almirall turcKhair ed-Din Barba-rossa.
El 1744, el reiCarles III va fer de Procida una reserva de caça reial. En aquest període, la flota de Procida va assolir el seu zenit, avalada per un període pròsper de construcció naval. La població va pujar a uns 16.000 habitants. L'any 1799, Procida va participar en les revoltes que van portar a la proclamació de laRepública de Nàpols. Amb el retorn de ladinastia borbònica uns mesos més tard, 12 habitants de Procida van ser decapitats.
Lesguerres napoleòniques van comportar diversos episodis de devastació a causa de la posició estratègica de l'illa en els enfrontaments navals entre francesos i anglesos. El 1860, després de la caiguda delRegne de les Dues Sicílies, l'illa va passar a formar part del recentment formatRegne d'Itàlia.
L'any 1907 Procida va perdre el seu territori continental, que es va independitzar i ara és elcomune deMonte di Procida.
L'any 1957 es va construir a Procida el primer aqüeducte submarí d'Europa.
