Emir | |
---|---|
![]() | |
Qutb-ad-DinIlghazi II fouemirortúquida deMardin iMayyafarikin (1176-1184), fill deNajm-ad-Din Alpi I. La seva mare era una princesa germana de l'emir turc d'Akhlat Sukman II, que va exercir sobre Ilghazi una notable influència. SegonsMiquel el Sirià la successió va esdevenir el20 de juliol de 1176 a Mardin, Mayyafarikin iRas al-Ayn (el domini sobreDunaysir fou posterior). Va portar el títol demàlik (rei) iamir (emir) o rei dels amirs (màlik al-umarà) i com els altres ortúquides portava el nominal títol de xa del Diyar Bakr (xah Diyar Bakr) tot i que mai va regnar a la capital d'aquest territoriAmida.
Va combatre contra dos oncles (no se sap si paterns o materns, ja que dos historiadors ho assenyalen cadascun d'una manera) senyors d'Hanu (modernaHene al nord d'Amida o Diyarbekir) i deDara, que van haver de reconèixer la seva sobirania (ja havien estat vassalls en temps del seu pare). Poc després de rebre l'homenatge dels dos homes va caure malalt però es va recuperar.
Va derrotar a grups àrabs esdevinguts turbulents als que va matar molts homes i camells (12000 diuen les cròniques, sens dubte una exageració). Després va avançar cap a Bira (modernaBirecik).
Sukman II d'Akhlat va organitzar una coalició (primavera de1183) amb Izz-ad-Din Massud I deMossul (que era cosí d'Ilghazi) per aturar la invasió deMesopotàmia per Saladí. Però les forces col·ligades no van fer res i a la mort de Sukman II, l'exèrcit d'Ilghazi apareix al costat de Saladí al que havia acompanyat aSíria (maig/juny de1184).
Ilghazi va morir poc després, el9 de setembre de1184. Va deixar dos fills: Hussam-ad-Din Yuluk Arslan i al-Màlik al-Mansur Nàssir-ad-Din Artuk Arslan, que van succeir (un després de l'altre) el seu pare (1184-1201 i 1201-1239).