| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Margarethe von Trotta |
| Protagonistes | |
| Producció | Felice Laudadio iEvento Spettacola(en) |
| Dissenyador de producció | Antonello Geleng |
| Guió | Felice Laudadio |
| Música | Ennio Morricone |
| Muntatge | Nino Baragli iUgo De Rossi |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia,França iAlemanya |
| Estrena | 1993 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
    | |
Il lungo silenzio (alemany:Zeit des Zorns,francès:Le long silence) és una pel·lícula de coproducció italo-germano-francesa del1993 dirigida perMargarethe von Trotta.[1]
Margarethe Von Trotta analitza en aquesta pel·lícula els sentiments d'una dona italiana que s'enfronta amb gran valor a la màfia italiana, desafiant les normes del corrupte sistema. Una bona direcció per part de Trotta, una interpretació excel·lent deCarla Gravina i una banda sonora magistral deEnnio Morricone fan d'aquesta pel·lícula un magnífic drama polític.[2]
Carla és l'esposa de Marco, un jutge immers en un assumpte de tràfic d'armes. Un altre magistrat més que lluita contra la corrupció de la vida política italiana. Carla té l'obsessió que el seu marit pugui ser assassinat a causa de la labor que exerceix. Ella no s'equivoca i finalment ho maten. Carla demana el suport d'altres vídues de jutges en la seva mateixa situació, però per a això han de trencar “Il lungo silenci” que no és una altra cosa que la barrera que sempre ha protegit les malifetes de malvats i sicaris sota les ordres de personatges influents i corruptes. Carla amb l'ajuda de les altra vídues i les notes del seu marit, produeixen un documental per a la televisió que posa en perill les seves vides i les de moltes persones.
