Ieisk - Ейск(rus) és una ciutat-balneari deRússia. Es troba alkrai de Krasnodar, i és centre administratiu del raion de Ieisk. Es troba a la punta de la península de Ieisk, a la vora sud del golf de Taganrog, de lamar d'Azov. És a 190 km al nord-oest deKrasnodar.
L'àrea on es troba Ieisk va ser poblada per tribussàrmates iescites, com proven elstúmuls que es troben entre la ciutat iXirotxanka. S'hi han trobat també restes gregues. El pas delstàtars queda reflectit en els topònims, com el delllac Khan, al sud de la ciutat.
A la segona meitat del segle xviii, elCaucas Nord entrà en els plans d'expansió de l'Imperi Rus. Després de la guerra en què s'establí l'annexió delKanat de Crimea a l'Imperi,Caterina II ordenà conquerir i colonitzar les terres al nord delriu Kuban començant la construcció d'una línia defensiva de fortaleses des d'Azov aMozdok i l'emigració decosacs de Zaporíjia cap a les noves terres.
La idea de construir un port a la punta de la península com a base pera a la comercialització dels productes del Kuban i la guvèrnia deStàvropol sorgí per iniciativa de l'ataman Grigori Raixpil. El príncepMikhaïl Vorontsov encoratjà l'empresa de manera que per decret del tsar Nicolau I el 6 de març del1848 es fundà la ciutat i el port de Ieisk.
El1849 s'erigí la primera església, de fusta, dedicada a la Mare de déu, i l'oficina postal. El primer moll del riu es construí el1850. Entre el1852 i el1855 s'hi construí el Gostini Dvor. El1853 s'obrí la primera església parroquial. Durant laGuerra de Crimea la ciutat fou assaltada per tropes britàniques en el context de l'infructuós assetjament deTaganrog tant per terra com per mar. L'església fou bombardejada i es calcula que una desena part de les cases foren destruïdes.
La vila es desenvolupà amb la immigració ucraïnesa i russa, exportant-se grans des del port cap aGrècia,Itàlia,Turquia iAnglaterra. A començaments delsegle XX s'exportaven a través del port de Ieisk quatre milions de tones de càrrega, sobretot de blat. La vila era ja un centre comercial internacional i un centre cultural del sud de Rússia. Per iniciativa de les autoritats de la ciutat el1904 es renovaren les instal·lacions del port i per iniciativa del batlle Vladímir Nenàixev s'hi construí el ferrocarril de Ieisk el1911. Des d'aleshores la vila es desenvolupa com una ciutat balneari. El1912 tenia ja 50.000 habitants i cinc esglésies: la Catedral de l'Arcàngel Miquel (1865), l'Església Panteleimonovskaia (1890), l'Església Novopokróvskaia (1890), l'Església de la Intercessió (1907) i l'Església de Sant Nicolau (1865).
Durant laPrimera Guerra Mundial la ciutat fou evacuada i s'hi instal·là un camp de presoners austríacs. En aquells anys, el port de Ieisk es dedicà al transport de materials logístics de rereguarda. Durant laGuerra Civil Russa la població canvià de mans sis vegades, fins que s'hi establí elsoviet el març del1920. Fins aquell any pertanyia a l'otdel de Ieisk de la província de Kuban. El1928 es dotà la vila d'aigua potable. Durant les dècades del1920 i1930 Ieisk es desenvolupà com un centre industrial. El1930 es traslladà a Ieisk l'Escola de Pilots Navals (en què estudiaren entre d'altres, els cosmonautesIuri Onufrienko iGueorgui Xonin o el pilot de provesVíktor Pugatxov).
La ciutat fou greument bombardejada a partir del1941 per laLuftwaffe de l'Alemanya Nazi. LaWehrmacht intentà en diverses ocasions prendre la ciutat des de l'altra banda del golf sense èxit fins que ho aconseguí l'agost del1942 amb el suport d'una divisió romanesa. L'ocupació va causar nombroses víctimes entre la població de la vila i la deixà greument damnada. L'agost del1943 les tropes de l'Exèrcit Roig l'alliberaren.
Els principals sectors econòmics de la vila són la pesca i la indústria alimentària. En una mesura menor cal destacar la indústria lleugera i la dels materials de construcció.
La vila és un gran centre turístic, sobretot a causa de les seves platges.
És el final de la línia ferroviària entrePàvlovskaia i Ieisk perStarominskaia, del1911. Durant la temporada d'estiu hi ha trens directes des deMoscou iSant Petersburg. En el programa per al 2010-2012 de la RZhD es troba la reconstrucció del tram Starominskaia-Ieisk.
L'aeroport de Ieisk té capacitat per a avions de fins a 70 tones de massa. Es preveu la renovació de l'aeroport en relació amb l'obertura de la zona de joc Azov-City. El2011 s'havia interromput el tràfic de passatgers a causa de les obres de reconstrucció de la pista d'aterratge.