 | «Llengua» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Llengua (múscul)». |
Unallengua oidioma és un sistema decomunicació (verbal o persenyals) propi d'unacomunitat humana. Tot i que sovint s'empren erròniament com asinònims, no és el mateix una llengua o idioma que elllenguatge, que és unconcepte molt més general que inclou les llengües i altres mitjans d'expressió icomunicació.[1]
Tota llengua intenta representar el món mitjançant lesparaules i la seva combinació enfrases. Les regles de combinació, la formació de nousmots i el que signifiquen, són l'objecte d'estudi de lalingüística. Lesllengües naturals, a diferència de lesartificials ollenguatges formals, presenten sovintambigüitats, ja que reflecteixen la manera de veure el món d'ungrup de parlants.
En total hi ha unes sis mil llengües diferents, però es calcula que prop de la meitat desapareixerà durant elsegle xxi per la manca detransmissiógeneracional de lallengua materna i la pressió política d'altres idiomes. Totes les llengües són llengües orals, algunes a més de laparla poden serescrites. La disciplina que estudia les llengües és lalingüística.
Llengua indígena és una denominació donada a moltes llengües, però per a la qual no hi ha una categorització clara. Per la lingüistaYásnaya Elena Aguilar Gil és qualsevol llengua la població i el territori de la qual no han aconseguit formar el seu propipaís i, per tant, sempre es troba en una posició precària davant qualsevol llengua que utilitzi l'Estat.[cal citació]
Fins i tot abans que lateoria de l'evolució encetés el debat sobre elsavantpassats comuns d'éssers humans i altres espècies, l'especulació filosòfica i científica que posa en dubte l'ús de la llengua fins a un període més recent ha estat freqüent al llarg de la història. En la filosofia occidental moderna, l'especulació d'autors comThomas Hobbes i desprésJean-Jacques Rousseau va posar en evidència la capacitat de l'Acadèmia Francesa per tractar el tema.
L'origen de la llengua és de gran interès per als filòsofs perquè la llengua és una característica essencial de la vida humana. En lafilosofia grega clàssica, aquest tipus d'investigació va ser abordada com un aspecte que formava part de la naturalesa de les coses, en aquest cas la naturalesa humana.Aristòtil, per exemple, tractava els éssers humans com a criatures amb capacitat de raonar i parlar a partir de la seva naturalesa intrínseca, en relació amb la seva propensió natural a ser "polítics", i habitants de les comunitats de la ciutat estat (en grec,poleis).[2]
Hobbes, al qual seguiren John Locke i d'altres, va afirmar que el llenguatge és una extensió del "discurs" que els éssers humans tenen dins de si mateixos, en un sentit que pren la idea clàssica que la raó és una de les principals característiques primàries de la natura humana. D'altres han argumentat el contrari: que la raó es va desenvolupar a partir de la necessitat de tipus de comunicació més complexos. Rousseau,[3] tot i escriure abans de la publicació de lateoria de l'evolució deCharles Robert Darwin, va opinar en aquest sentit.
Des de l'arribada de Darwin, el tema ha estat abordat amb més freqüència per científics que per filòsofs. Per exemple, el neuròleg Terrence Deacon, en el seu llibreSymbolic Species (Espècies simbòliques) afirma que laraó i la llengua han coevolucionat, és a dir, han evolucionat de manera paral·lela. Merlin Donald veu la llengua com un desenvolupament posterior sobre la base del que es refereix a laculturamimètica,[4] fent èmfasi que aquesta coevolució depenia de la interacció de moltes persones.
No hi ha cap definició acceptada universalment per decidir què és una llengua i què no ho és (i és una variant odialecte). És per això que lataxonomia de les llengües és sovint conflictiva i polèmica. Alguns exemples són:danès inoruec;gallec iportuguès; o fins i tot alguns parlars èuscars (roncalès) que algunes escoles afirmen que no pertanyen albasc.
En el cas de la diferenciació delvalencià i elcatalà la polèmica tan sols existeix en l'àmbit polític, car tota la comunitat científica està convençuda que és una mateixa llengua. Aquestes polèmiques sovint tenen l'origen en la identificació de llengua i sentiment nacional o en laintercomprensió entre parlants.
El nombre d'idiomes generalment acceptat està entorn de sis mil, encara que el nombre d'idiomes actualment parlats és difícil de precisar a causa de diversos factors:
La majoria de llengües s'afilia a unafamília lingüística. Aquesta llista inclou els grups majoritàriament acceptats entre els acadèmics. Hi ha hagut intents per crear superfamílies, com elnostràtic o el boreà però no compten amb un acord unànime.
Grup de llengües que no formen una família lingüística, però agrupades per finalitats pràctiques
Si s'atén a lalingüística i no a l'origen d'un idioma, és a dir, a la seva estructura, les llengües del món es poden classificar amb criteris diferents de la família lingüística. Per exemple, es poden dividir segons l'ordre habitual dels elements d'unafrase i així parlar dellengües SVO (subjecte-verb-objecte) ollengües OVS, per exemple. Igualment es pot tenir en compte l'alineament morfosintàctic, segons com es tractin els complements dels verbs.
Segons com es formin les paraules des del punt de vista de lamorfologia, es parla de llengües analítiques (els morfemes es van afegint un darrere l'altre i té més pes la sintaxi) o sintètiques (amb gran preferència pels compostos).
Si el que es té en compte és lafonètica, llavors les llengües poden ser tonals, dexiulets o amb presència de clics, per distingir alguns dels trets més característics.
Lallengua oral precedeix cronològicament l'escrita en totes les llengües, en la mesura en què l'escrita és un tipus de representació gràfica d'una realitat social. Tots els parlants tenen la capacitat del llenguatge oral, però no necessàriament de dominar-ne l'escrit. «Hi ha llengües que es parlen i no s'escriuen, però tota llengua escrita és parlada».[5]Sociològicament, en la població mundial hi ha un alt percentatge d'analfabetisme i de persones que no utilitzen pràcticament el llenguatge escrit. Segons dades de l'any2006 de l'IEU, s'estima que hi ha 781 milions d'adults analfabets en el món, al voltant del 64% dels quals sóndones.[6]
Malgrat aquesta preeminència de la llengua oral, existeix una «imatge grafocèntrica de la vida»:[7] saber llegir i escriure s'interpreta com un grau de "cultura" superior, el domini de la llengua escrita ha estat, històricament, reflex de l'erudició de les persones. Vegeuanalfabetisme.
Així mateix, no es pot considerar cap dels dos sistemes com a primari: encara que la llengua escrita sigui la representació de la llengua oral, ambdós tipus de llenguatges són sistemes diferents de representació de la realitat: «Tot i que els dos, parlat i escrit, poden ser emprats per a, gairebé, qualsevol necessitat comunicativa, de fet no les emprem de manera intercanviable».[8]
Se sol recórrer a lallengua escrita quant hi ha una distància, física i/o temporal, entre els interlocutors, quan ha de quedar constància o s'ha de guardar la informació, quan s'han de donar instruccions o informacions complexes:«Hi ha una idea general que les persones no recordarem fets detallats correctament si aquests són exposats únicament de manera oral, en especial si aquests han de ser recordats després d'un període llarg de temps.»[9] O bé quan ho requereix el caràcter oficial o jurídic. Per altra part, solem recórrer al llenguatge oral quan hi ha presència simultània dels interlocutors i en lacomunicació quotidiana.
La dependència de la llengua escrita en relació amb l'oral és indiscutible segons el temps. El canvi lingüístic s'origina, en general, en la llengua oral. Segons les funcions del llenguatge, predomina l'ús del llenguatge escrit en les funcions referencials i poètiques, mentre que emprem, predominantment, el llenguatge oral en les funcions conatives i fàtiques.
Característiques de la llengua oral
| Característiques de la llengua escrita
|
Laneurolingüística estudia la relació entre la llengua icervell des d'un punt de vistabiològic ipsíquic, a diferència de lafilosofia del llenguatge, que s'ocupa de la relació entre ment i llenguatge com a concepte o com a mediació per alpensament. L'hemisferi esquerre del cervell concentra les àrees que s'ocupen del llenguatge, tot i que algunes funcions poden estar desplaçades en el cas d'individus esquerrans.
L'àrea de Broca s'encarrega de comprendre, però sobretot formar enunciats segons les regles de cada llengua; es podria dir, doncs, que és la zona capaç de transformarsons i lletres en paraules i usar les normes de la gramàtica. Igualment, s'encarrega de donar sentit alsgestos que poden reforçar o matisar el sentit d'allò que es diucomunicació no verbal.[10]
Una altra zona rellevant és l'àrea de Wernicke, que es lliga amb elsistema auditiu per descodificar els sons, l'entonació de les frases i els patrons que ajudin a establir el significat del discurs. També intervé en la fixació dins lamemòria humana de les paraules apreses, de manera que es lligui el significant i significat de cada paraula.
L'hemisferi dret ajuda el llenguatge encarregant-se de lagestió de les emocions associades al que es rep, de manera que es destriï l'actitud i intenció de l'emissor i es pugui ajustar la mateixa resposta.
Lamemòria humana emmagatzema les unitats de cada llengua concreta: és a dir, els signes d'un idioma que permeten articular el llenguatge, concretar-lo. En situacions deplurilingüisme, es poden unir les entrades dels diversos idiomes, de manera que a un mateix concepte corresponguin diverses formes, una en cada llengua. La proximitat d'aquestes formes, i no la codificació d'entradeslèxiques diferents quan elsignificat és únic, ha estat testimoniada per experiments que treballen amb elslapsus linguae.
El plurilingüisme afecta la capacitat general, ja que modela el cervell fent-lo més permeable a noves influències relacionades amb la llengua: Sabent més idiomes, s'aprenen d'altres més de pressa, no solament per les comparacions entre llengües sinó per aquestaplasticitat del cervell.
Des del punt de vistapsicològic, la llengua és un potencial instrument d'estructuració i desenvolupament del funcionament intel·lectual. Lapsicologia de la llengua estudia la representació mental dels conceptes lingüístics i els mecanismes de la cognició necessaris per a usar la llengua a partir de qüestionaris o tasques a partir d'estímuls lingüístics controlats.
Estudia, per exemple, l'estructura mental del lèxic i de les regles de formació d'oracions, l'adquisició del llenguatge, les relacions entre llenguatge i pensament, o concepcions socials i individuals sobre les llengües.
Un camp de recerca té a veure no amb l'origen del llenguatge en si, sinó amb cada persona: sorgeix com a subordinació delpensament?, com a generador d'aquest? Aquest binomi entre llengua iment és un dels principals temes de lafilosofia del llenguatge. I un cop s'accepta que sorgeix el llenguatge en una persona, quina relació té aquesta adquisició amb la resta de funcions cognitives i amb elcervell com a òrgan? S'estan fent, però, avenços en àrees com les etapes d'adquisició o el bilingüisme en la infància.
Hi ha una sèrie de qüestions obertes o problemes no resolts sobre elllenguatge verbal que constitueixen els principals camps de recerca i discussió. Les primeres fan referència a l'origen del llenguatge, per saber si va originar-se una única llengua i d'aquesta va sorgir la resta o, per contra, va haver-hi poligènesi, és a dir, que les llengües van aparèixer en diversos indrets alhora com a tret evolutiu de l'espècie. Relacionat amb aquest afer, sorgeix la pregunta de quina és la llengua o llengües primeres i com es classifiquen determinats idiomes (llengua aïllada). Per manca de documents, també romanen com a problemes no resolts determinats sistemes d'escriptura antics, no desxifrats encara.
Un altre focus de controvèrsia al·ludeix a launiversalitat de la llengua, entesa com uncodi únic, enfront de les postures que pensen que no existeixen estructures o conceptes genèrics, sinó que depenen de lalingüística particular de cada idioma. Per tant, les qüestions obertes sobre aquest camp es pregunten per l'existència d'universals gramaticals (categories o conceptes) i lèxics, com l'existència d'una definició única deparaula o la presència de determinats mots en tots els idiomes.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viccionari |
 | Viquidites |
