Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Ibrahim (soldà otomà)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Ibrahim I)
Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat.
Plantilla:Infotaula personaIbrahim I
Imatge
Soldà IbrahimModifica el valor a Wikidata
Nom originalابراهيم الأو
Biografia
Naixement5 novembre 1615Modifica el valor a Wikidata
ConstantinobleModifica el valor a Wikidata
Mort18 agost 1648Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
ConstantinobleModifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidiModifica el valor a Wikidata
  Soldà de l'Imperi Otomà
9 de febrer de 1640 – 12 d'agost de 1648
Dades personals
Residènciapalau de TopkapıModifica el valor a Wikidata
ReligióSunnisme
Activitat
OcupaciósobiràModifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSoldàModifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Osman
CònjugeHümaşah Sultan
Şivekar Sultan
Saliha Dilaşub SultanModifica el valor a Wikidata
ParellaSaliha Dilaşub Sultan
Saçbağı Sultan
Hatice Muazzez Sultan
Turkhan Sultan
Zafire HatunModifica el valor a Wikidata
FillsGevherhan Sultan
 ()Turkhan Sultan
Ümmügülsüm Sultan
 ()Hatice Muazzez Sultan
Mehmet IV
 ()Turkhan Sultan
Solimà II
 ()Saliha Dilaşub Sultan
Fatma Sultan
 ()
Ayşe Sultan
 ()Turkhan Sultan
Ahmet II
 ()Hatice Muazzez Sultan
Atike Sultan
 ()Turkhan Sultan
Beyhan Sultan
 ()Modifica el valor a Wikidata
ParesAhmet I iKösem Sultan
GermansOsman II
Murat IV
Gevherhan Sultan
Hanzade Sultan
Fatma Sultan
Şehzade Kasim
Ayşe Sultan
Atike Sultan
Şehzade BayezidModifica el valor a Wikidata
SignaturaModifica el valor a Wikidata
Llista
18èSoldà de l'Imperi otomà
9 febrer 1640 – 12 agost 1648
← Murat IVMehmet IV →Modifica el valor a Wikidata

Ibrahim I (turc otomà:ابراهيم الأول,İbrahim-i evvel) (5 de novembre de161518 d'agost de1648) fou soldà de l'Imperi Otomà des de1640 fins poc abans de la seva mort. Era anomenatDeli Ibrahim, ‘Ibrahim el Boig’, degut a la seva condició mental. Era el fill petit del soldàAhmet I.

Va estar reclòs a leskafes (literalment «la gàbia»; una secció aïllada delPalau de Topkapı) fins a la mort del seu germàMurat IV, sempre sota el terror de ser assassinat com ho havien estat els seus quatre germans grans. De fet, el soldàMurat IV va ordenar just abans de morir que s'executés Ibrahim, probablement perquè el considerava incapaç de governar dignament l'Imperi. Les seves ordres no es van dur a terme i Ibrahim va pujar al tron, quasi contra la seva voluntat i persuadit amb molta feina per la seva mareKösem i el gran visirKara Mustafa Pasha.

En molt poc espai de temps, Ibrahim va estar a punt de portar l'Imperi al col·lapse. La depressió arran de la mort del seu germà va contribuir a incrementar la seva inestabilitat mental.

D'entre les seves conductes anòmales, hi havia la seva obsessió per les dones obeses. Va donar instruccions de què li busquessin la dona més grassa possible, i quan li presentaren a una candidata procedent deGeòrgia oArmènia va quedar tant encantat amb ella que li atorgà una pensió i suposadament un càrrec de governadora. També se'l veia llençant monedes als peixos de l'estany del palau.

D'entrada Ibrahim es va mantenir apartat de la política cedint la iniciativa a la seva mare Kösem i al gran visir Kara Mustafa Pasha. Aquest va promocionar relacions pacífiques ambPèrsia i també va signar el tractat deSzön de15 de març del1642 que feia la pau ambÀustria. El mateix1642 va reconquerirAzov (Azak) als cosacs; va fer també una reforma monetària i va crear un noucadastre de terres. El1643 va reprimir la revolta del governador provincialNasuh Pashazade Huseyin Pasha.

Zaffira (?), una de les dones d'Ibrahim

Però aviat va prdndre interès en els afers d'estat, primer amb consells assenyats algran visir, però a mesura que els seus maldecaps, causats pels terrors de la seva joventut, i les crisis de postració física se li van incrementar, amb decisions de bogeria.

Per por que no fos impotent i posés en perill la continuïtat dinàstica, la seva mare l'havia aconsellat abandonar-se als plaers de l'harem i aviat van néixer diversos prínceps entre els quals els futursMehmet IV,Solimà II iAhmet II; però el sultà va caure sota influència de les concubines i favorites, i també d'un engalipador de nomDjindji Khodja Husayn que pretenia poder curar la malaltia del sultà i el qual va tenir el suport delrikabdar Yusuf i deSultan-Zade Mehmed Pasha, i els tres homes aviat van prendre el control del poder dominant els nomenaments i destitucions, i enriquint-se a costa de suborns. Llavors va començar el seu historial de nomenaments i execucions devisirs i alts càrrecs. Sota la pressió dels seus favorits el visirKara Mustafa Pasha fou el primer a ser executat el 31 de gener del 1644; el va succeir en el càrrecSultan-Zade, mentre Djindji va ser nomenatkadiasker d'Anatòlia i Yusuf va passar a exercir dekapudan paixà.

La captura d'un vaixell turc que portava pelegrins aEgipte, per part de corsaris maltesos, va decidir al sultà a envairCreta (juny del1645) i, per tant, a disputar unaguerra contra Venècia[1] que va durar 24 anys, i tot i el declivi deLa Serenissima, i la victòria inicial delkapudan paixà Yusuf que va conquerirLa Canea, les naus venecianes van derrotar la flota otomana almar Egeu, capturantTénedos el1646 (clau per l'accés alsDardanels). Les gelosies entre els alts càrrecs van causar la destitució de Sultan-Zade el desembre del1645 i l'execució de Yusuf el gener del1646.

El moment culminant de la seva bogeria va esdevenir quan es va casar amb una de les concubines, Telli Khasseki, a la que va oferir el palau d'Ibrahim Pasha a l'Hipòdrom d'Istanbul, palau que va ordenar que fos cobert de tapissos; aquest i d'altres capricis havien provocat un augment considerable dels impostos (augment que no repercutia en la inversió en la guerra contraVenècia) i, per tant, el descontentament popular. A les províncies hi va haver alguna revolta com la deVarbar Ali Pasha aSivas que fou reprimida perIpshir Mustafa Pasha.

Les decisions d'Ibrahim s'anaven tornant cada cop més impredictibles fins que va ser deposat per un cop d'estat en el qual alguns oficials dels geníssers es van posar d'acord amb els ulemes. El gran visirAhmed Pasha fou assassinat el8 d'agost de1648, i espedaçat (d'on el seu malnom posterior d'Hezarpare"); el mateix dia Ibrahim fou arrestat i posat sota vigilància al palau i el seu fillMehmet IV, de set anys, proclamat nou sultà.[2] Al cap de 10 dies, per por que els partidaris del sultà deposat no el restablissin al tron, el gran visir Sufu Mehmed Pasha el va fer executar amb el suport delShaykh al-Islam que va emetre unafatwa a favor de l'execució (dia18 d'agost de1648).

Şehzade Osman, fill d'Ibrahim

Referències

[modifica]
  1. Jouannin, José Maria; van Gaver, Julio.Història de la Turquia (en castellà). Impremta del Guàrdia Nacional, 1840, p. 247. 
  2. Jouannin, José Maria; van Gaver, Julio.Història de la Turquia (en castellà). Impremta del Guàrdia Nacional, 1840, p. 251. 

Vegeu també

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Ibrahim
  • Vegeu aquesta plantilla
 · Soldans de l'Imperi Otomà ·
Expansió (12991453)
Apogeu (14531683)
Estancament (16831827)
Declivi (18281908)
Dissolució (19081923)
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ibrahim_(soldà_otomà)&oldid=36578065»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp